25 de novembre del 2009

Perquè no triomfi la mentida quan no hi ha arguments

El PSC tortosí diu que Bel falta a la veritat i que amb la seva actitud no ha afavorit la instal·lació ja de la foneria Gallardo

L'expresident de la CHE, José Luis Alonso, confirma que es va arribar a un acord verbal amb l'alcalde Sabaté per a l'aprofitament dels pous de Vinallop per subministrar l'ampliació del polígon Catalunya Sud

“Sí, vaig parlar amb l'aleshores alcalde, Joan Sabaté, d'aquest tema. Em va plantejar la possibilitat que els pous poguessin abastir l'ampliació del polígon Catalunya Sud, jo li vaig comentar que creia que estava bé que un cop els pous fessin la seva funció, tenint en compte la important inversió que s'anava a fer, s'empressin per a altres finalitats”, ha corroborat l'expresident de la CHE, José Luis Alonso. Aquest era l'acord verbal que va permetre a l'alcalde Sabaté enviar un informe a la Generalitat per explicar que l'ampliació del polígon Catalunya Sud tenia garanties de subministrament d'aigua. Un cop fet el relleu a l'alcaldia, el mateix Sabaté va oferir-li a Bel acompanyar-lo a la CHE per segellar aquest acord i aquest mai va acceptar el seu oferiment.

Amb aquestes declaracions de l'expresident de la CHE, José Luis Alonso, el grup municipal Socialista vol evidenciar una vegada més la manca d'honestedat política i la mentida com a base argumental constant de l'alcalde Ferran Bel que va arribar a assegurar que tant el president actual de la CHE com l'anterior li havien afirmat que desconeixien qualsevol pacte amb l'anterior alcalde. Per aquest motiu, els socialistes volen denunciar que Bel ha tergiversat la situació per tal d'amagar la seva ineficàcia per dotar d'aigua l'ampliació del polígon Catalunya Sud. Aquest fet és, entre altres, una de les causes que no ha afavorit encara la instal·lació de la foneria Gallardo a Tortosa. “Bel va dir no a l'aigua dels pous, Bel va dir no a una mancomuntiat amb l'Aldea per demanar una concessió directa a la CHE, i ara Gallardo ha dit que de moment no a una inversió a les Terres de l'Ebre que representa la creació de 500 llocs de treball”, han lamentat els socialistes. El PSC vol demanar-li a Bel que s'ajusti a la realitat i que, sobretot, en una situació de crisi com l'actual treballi per Tortosa, per aconseguir la creació de llocs de treball tal com demanen els agents socioeconòmics en general i els sindicats en particular.

18 de novembre del 2009

CiU vol abaratir l'acomiadament dels treballadors

Reproducció de l'entrada que podeu trobar al bloc del company Manel de la Vega, secretari de Política Municipal del PSC de l'Ebre, http://www.maneldelavega.blogspot.com/
Aquests dies transcendeix als mitjans de comunicació part del programa polític de CIU per les pròximes eleccions. Això no seria estrany si no fos pel fet que entre les seves propostes hi ha l'abaratiment de l'acomiadament improcedent dels treballadors, d'aquesta manera un treballador acomiadat cobraria menys diners d'indemnització, actualment són 45 dies per any treballat i en canvi la proposta d'aquest partit és de 33 dies per any treballat.
Entre les fórmules que proposa el cap de llista de CIU, Artur Mas, hi ha també un nou contracte indefinit amb una reducció encara major de 30 dies per any treballat. De totes maneres no ens han d'estranyar aquestes propostes, ja aquest partit polític no deixa de representar els interessos conservadors i entre les seves prioritats no hi ha lloc per als treballadors. Ara sí, a les manifestacions dels treballadors que són acomiadats sí que tenen la barra d'assistir i fer el paperina, no sigui que no puguin esgarrapar algun vot de més.
La consellera de Treball, Mar Serna, ja s'ha mostrat contrària a les propostes de CIU. Per això cal dir-ho ben fort: els treballadors i treballadores no som els culpables de la crisi.

16 de novembre del 2009

Xerrada sobre la Llei de la Dependència

L'Associació de Dones Barri del Roser de Ferreries organitza una xerrada informativa sobre les pensions i la Llei de la Dependència

L'Associació de Dones Barri del Roser de Ferreries organitza una xerrada informativa sobre les pensions i la Llei de Dependència que anirà a càrrec de la diputada al Congrés Isabel López. L'acte tindrà lloc divendres, dia 20 de novembre, a les 18 hores a la sala-auditori del Montepio de Conductors. Aquesta xerrada està organitzada amb la voluntat d'oferir informació, vital per gaudir d'una bona qualitat de vida, sobre temes de gran interès per a la nostra societat. La realització de l'acte compta amb la col·laboració del Montepio de Conductors.

XERRADA INFORMATIVA. LLEI DE LA DEPENDÈNCIA
Divendres, dia 20 de novembre
18 hores
Sala-auditori Montepio de Conductors. Ferreries

13 de novembre del 2009

Indústria i futur a les Terres de l'Ebre

La Regió de l'Ebre ha estat tradicionalment una zona de pas, equidistant entre el Principat de Catalunya i el Regne de València. El pes secular del territori s'ha derivat fins fa dos segles de l'activitat comercial vinculada al tràfic per l'Ebre, la via de comunicació més important fins a la construcció del ferrocarril a la meitat del segle XIX, i conseqüentment també del seu paper militar de control d'aquest indret d'alta importància estratègica.

La revolució industrial catalana dels segles XVIII i XIX, així com les embranzides industrials de final del XIX i del XX, ens han deixat al marge. Això no és degut a cap conspiració còsmica, sinó a una sèrie de circumstàncies geofísiques i socioeconòmiques, com ara la dificultat per explotar la força motriu del riu Ebre per les seves característiques de riu cabalós i de règim mediterrani, i per tant irregular, amb inundacions sovintejades; la inexistència de matèries primeres com ara el carbó o el ferro; la impossibilitat de consolidar un port natural per on rebre i exportar a causa del terraplenament constant de la plataforma litoral provocat pels al.luvions de l'Ebre, i per l'excessiva llunyania de Barcelona, on s'estava consolidant la dinàmica industrialitzadora més potent. A tot això cal afegir-hi el fet que els capitals procedents de la comercialització de productes agraris, preferentment l'oli i el vi, a diferència del model anglès, que se segueix en altres indrets del Principat, no varen derivar en inversió industrial.

Amb tot, cap situació no és mai totalment blanca o negra i és cert que hi ha hagut determinades indústries al territori com ara l'agroalimetària i la fabricació de maquinària per aquest tipus d'activitat. Així mateix, al llarg del segle XX s'ha desenvolupat una certa indústria moltes vegades de capital forani, com ara l'electroquímica de Flix cap al 1900, que sí va poder utilitzar l'energia hidroelèctrica i ja molt més tard en la dècada dels setanta la ubicació de la YKK o la MAI a Tortosa, entre altres, i també en el cas de la comarca del Montsià s'ha desenvolupat un clúster important d'indústria del moble, majoritàriament amb capital autòcton, a la vegada que cal destacar el pes de la indústria energètica amb la construcció dels dos grups nuclears d'Ascó entre els setanta i els vuitanta del segle passat. Tanmateix però, tot això no ha alterat el fet que tant si tenim en compte el PIB com la distribució de la població activa, el pes del sector secundari, i en concret de la indústria al nostre territori, ha estat molt per sota de la mitjana de Catalunya.

Els darrers deu anys hem viscut un període de creixement econòmic que s'ha basat en part en el creixement del sector de la construcció i altres activitats auxiliars, que a més ha provocat un cert augment demogràfic sostingut per una forta immigració, com en moltes zones d'Espanya. Avui la crisi econòmica que estem vivint ha ensorrat el sector i coincideix amb un fet de caràcter més estructural com és que part de la nostra indústria s'ha fonamentat amb l'ocupació intensiva de mà d'obra barata, fet que avui no ens fa competitius amb els països en desenvolupament i que, a més, no s'ha fet inversió en innovació per incorporar valor afegit i guanyar competitivitat. Tot plegat fa que la crisi a casa nostra tingui una incidència especial i sobretot ens hagi portat a una elevada taxa d'atur.

Alguns fa temps que venim clamant, i alhora treballant, per consolidar unes bases de creixement més estables en el marc d'una clara aposta per la industrialització i així ho vaig exposar en una conferència a la Cambra de Comerç de Tortosa l'abril de 2007, invitat per la UGT. L'aposta per la industrialització no és compartida per tothom, en la mesura que aquesta comporta uns costos socials i mediambientals, que no han d'ésser excessius en una societat democràtica i avançada com la nostra. Molts al nostre territori aposten per un conservacionisme, que essent respectable, no puc compartir perquè limita les nostres possibilitats de futur. Avui fer una opció clara pel creixement i sumar esforços és el que ens pot garantir un futur millor.

Els darrers anys hem avançat en la disponibilitat de sòl industrial, amb la planificació de grans polígons com el Catalunya Sud al Baix Ebre o el de Camposines i el Motllò a la Ribera d'Ebre, més enllà dels que s'han creat en la majoria dels nostres municipis. Així mateix, s'han dimensionat i planificat una sèrie d'infraestructures viàries com ara el desdoblament de l'Eix de l'Ebre, la planificació del traçat de l'autovia A-7 per l'interior del Baix Ebre i Montsià, i el compromís de desdoblament de l'N-420 per la Terra Alta i la Ribera d'Ebre, a les quals cal afegir l'aposta per la conversió del port de la cimentera d'Alcanar en un port comercial comunicat per ferrocarril i per autovia amb el polígon Catalunya Sud. Ens queda pendent l'assignatura ferroviària, que amb la millora de l'estació de l'Aldea prevista als pressupostos de l'estat de 2009 i 2010 quedarà ben dimensionada en un futur immediat I, sobretot també, hem de guanyar la batalla perquè el corredor ferroviari de mercaderies que ha d'unir Algessires amb Brussel segueixi l'eix mediterrani, una aposta amb la qual ja s'ha compromès el govern de Rodríguez Zapatero. Amb tot això posarem en valor el nostre posicionament estratègic d'alt interés logístic, si les comunicacions són bones, i eliminarem el hàndicap de la distància que tant ens ha condicionat històricament.

L'altra gran aposta pendent, i m'hi he referit altres vegades en públic, és la imprescindible aposta per la recerca i la innovació, sense les quals és impossible competir en aquest mercat globalitzat. Ens hem quedat fora del Pacte Nacional per la Recerca i la Innovació i hem de treballar per corregir aquesta situació, com a condició inel·ludible per assegurar el futur.
Avui el govern d'Espanya i el de Catalunya estan invertin més que mai a les Terres de l'Ebre en infraestructures i equipaments, els més de vint milions adicionals que reculliran els pressupostos de l'Estat i la Generalitat poden ser un ajut extraordinari que reforça la inversió en marxa. El clam demanant industrialtzació, la clara aposta de la plataforma sindical i la clara i ràpida resposta del President Montilla i el seu govern marquen un punt en què si ens mantenim ferms en la feina i el compromís podem iniciar un camí positiu i sense retorn cap a la industrialtzació, en la fase de recuperació que es preveu a final de 2010, i que assegurarà el futur nostre i dels nostres fills. Aquest tren no el perdrem.

Joan Sabaté i Borràs
President del PSC de l'Ebre i senador

6 de novembre del 2009

PROU immobilisme

Estem inmersos en una crisi econòmica global, que té l’origen en una crisi del sistema financer que al nostre país es veu agreujada per l'estructura de la nostra economia, poc diversificada i molt vinculada al totxo. És aquesta rigidesa en l’estructura econòmica del país la que fa que molts analistes pronostiquin que la nostra sortida de la crisi sigui més lenta. El nostre territori, doncs, no s’escapa de la situació actual i per tant, estem en una situació bastant delicada, però cal fer bé les coses i preparar-nos per poder encarar el futur amb una millor posició.

La nostra ciutat que durant segles havia tingut una certa importància pels tranports fluvials de mercaderies que procedents del nord i del centre de la Península anaven fins al Mediterrani i d’aquí a la resta del món va tenir un decliu important amb l’aparició del ferrocarril. Les activitats industrials no han estat mai determinants a la ciutat, així per exemple el fort desenvolupament de la indústria a gran part de Catalunya dels anys 60 i 70 del segle passat no van tindre pràcticament repercusió a la ciutat. Podem dir que Tortosa ha tingut una forta presència del sector primari i ha estat i és una ciutat de serveis. A principis del segle XIX vàrem fer un intent tímid d’industrialització metal·lúrgica i de fundició, lligat al sector primari per la fabricació de maquinària per a molins d’oli. Així mateix, a meitat dels anys setanta, amb la creació del polígon Baix Ebre per l’INUR, s’instal.len a Tortosa les primeres indústries modernes de capital forani.
Amb aquesta breu resenya només volia evidenciar l’esforç que es van fer a la ciutat amb l'arribada dels governs progressistes (1999-2007) quan es va fer un esforç per crear les bases per a un creixement industrial sòlid.
Qualsevol intent de tenir indústria duu parell disposar dels serveis adients i de les infraestructures necessàries perquè aquesta s'instal·li al territori. A Tortosa, fruit de l'esforç abans esmentat es va impulsar la instal·lació del Polígon Catalunya Sud, amb una posició inmillorable. Després d'haver-ne aconseguit l'ampliació i d'haver dibuixat les estratègies de comunicació i transports indispensables per potenciar aquest polígon, molts coneixem els pals a les rodes que hi ha posat l'actual govern conservador de Tortosa.
Fins i tot van frenar la possibilitat que s'hi instal·lés la planta de transferència gas, amb un centenar de llocs de treball directes i 450 d'indirectes, desoint la petició feta pel nostre grup a través del nostre portaveu i senador, Joan Sabaté, perquè es demanés la seva ubicació al polígon Catalunya Sud. Era una bona oportunitat de generar indústria al seu voltant i conseqüentment, ocupació.
Per tant, el que la ciutadania percerp no és altra cosa que el fort retrocés que ha tornat a patir la nostra ciutat amb el govern conservador del senyor Bel i Accensi, l'anar menjant i fregint habitual de la dreta que no pensa més que en el rèdit electoral a curt termini, que no planifica i que es posa al costat de qualsevol moviment només per aprofitament partidista i populista. La negociació amb “Acerías Gallardo”, que representa la creació de 500 llocs de treball, la vàrem impulsar conjuntament amb el Govern de la Generalitat, i ara que teníem aquesta oportunitat, des del govern de Tortosa no s'ha treballat amb la celeritat que una actuació com aquesta mereix per garantir-los el subministrament d'aigua. Sense oblidar tampoc, la manca de capacitat d'acció per desbloquejar les problemàtiques que afecten al desdoblament de l'Eix de l'Ebre, o a l'autovia de l'Interior.

La nostra aposta per Tortosa és clara i concreta. Cal indústria. I farem tot el que puguem per que aquest cop les forces conservadores no repeteixin allò que històricament han fet, no deixar que Tortosa i el territori avancin. El nostre és un projecte comú de ciutat dinàmica, sense por i oberta a tots els canvis i sobretot al bé comú i general.

Cristina Bel Salvadó.
Regidora a l'Ajuntament de Tortosa i secretària d'Organització del PSC a Tortosa

5 de novembre del 2009

Més recursos per a les Terres de l'Ebre

Reproduïm a continuació l'entrada en el seu bloc, www.joan-sabate.blogspot.com,
que va fer ahir el nostre portaveu, Joan Sabaté.

"Les coses no van bé en tot allò que toca a l'economia i les Terres de l'Ebre ho estem patint com el primer. El tancament d'empreses i la creació de milers d'aturats han esperonat el nostre territori i van portar a fer sortir al carrer a milers de persones dissabte passat, en demanda d'una actuació més contundent per industrialitzar el territori, dirigida a les administracions superiors. Un bon grapat de socialistes, i jo també, hi vàrem ser, al costat dels sindicats. Com a conseqüència d'això hem reforçat el nostre treball polític i ja hem aconseguit els primers resultats.

Dins del marc de dificultats econòmiques en què ens movem, ja hem aconseguit els primers fruits en els Pressupostos Generals de l'Estat. El nostre coordinador del PSC a les Corts Generals i diputat per la nostra circumscripció, Francesc Vallés, ha dut a terme una molt bona negociació, a petició de la federació de l'Ebre, amb els nostres socis del govern català ICV i ERC, acordant amb aquests (transaccionant) cinc esmenes per un import de més de 12 milions d'euros, que fonamentalment van a impulsar l'activitat econòmica i més concretament la indústria. 10 milions d'euros per a la industrialització de les Terres de l'Ebre més 1.100.000 euros especificament per impulsar la indústria del moble de la Sénia, a més a més de 500.000 euros per a l'Observatori de l'Ebre i 500.000 euros per actuar a l'estació de l'Aldea-Tortosa-Amposta.

Aquests compromisos d'inversió responen a la voluntat dels tres grups i compten amb l'acord del govern, garantit pel grup socialista com a grup majoritari i grup del govern. Són compromisos que vénen a reforçar les inversions que s'han fet en els darrers anys en matèria de medi ambient i d'infraestructures i a l'esforç inversor que ha representat el Fons Estatal d'Inversió Local, o Pla Zapatero, mitjançant els ajuntaments, amb una inversió directa el 2009 i el 2010 de 52 milions d'euros. Caldrà veure què diuen aquells que amb tota la demagògia i amb el sectarisme més barroer manifesten que l'Estat (suposo que es refereixen al govern d'Espanya) està desaparegut a l'Ebre.

Aquests acords als quals ha arribat el grup socialista adquireixen tota la seva dimensió i expressen una clara voluntat política d'actuar a les Terres de l'Ebre, si tenim en compte que el govern ja té garantida la majoria per aprovar els pressupostos al Congrés dels Diputats i que ICV i ERC, amb tota seguretat i d'acord a la seva posició en aquest moment, no els votaran. És una molt bona notícia. Felicitats a la Plataforma Sindical per la reivindicació exitosa que està liderant i felicitem-nos tots, perquè és en bé de tots."

4 de novembre del 2009

El PSC de Tortosa no veu clara l'adjudicació del pàrquing del Temple

La mateixa tarda en què el Ple ho aprovava es va fer arribar nova documentació que no es tenia quan la mesa de contractació va fer la proposta d'adjudicació

El PSC de Tortosa va votar dilluns en contra de l'adjudicació provisional per a la construcció i explotació del pàrquing previst a la plaça del Carrilet. Es tracta d'un vot preventiu abans de l'aprovació definitiva perquè cal estudiar a fons un expedient força confús. Els socialistes van deixar clar que si reben la garantia que l'adjudicació s'ha fet correctament, votaran a favor en l'aprovació definitiva del projecte, però que a hores d'ara no veuen clara la tramitacio. I és que els socialistes van detectar ahir a migdia que en l'expedient hi constaven dues empreses amb diferents números d'inscripció al registre mercantil i mentre una d'aquestes, creada el 4 de setembre de 2009, era l'adjudicatària de l'obra, l'altra era la que aportava la documentació requerida. Aquesta denúncia feta pels socialistes a Secretaria general va forçar a que el govern municipal rebés ahir mateix a la tarda una acta notarial en què l'empresa que aportava la documentació mostrava la seva vinculació solidària amb l'empresa adjudicatària de l'obra. Es tractava d'una documentació feta arribar, per tant, ahir a la tarda mateix, a pocs minuts de l'inici del ple, i que no es tenia en el moment en què la mesa de contractació havia fet la proposta d'adjudicació.

Aquest cúmul de circumstànscies, definides pel secretari durant el ple com “algún problemilla” van fer que els socialistes instessin a l'alcalde a ajornar l'aprovació provisional d'aquesta adjudicació. A tot això, cal afegir-hi també que hi ha seriosos dubtes de si es tracta d'un contracte de concessió d'obra pública o d'un contracte de cessió de serveis. “No pot ser que se'ns digui tan tranquil·lament que s'ha confòs una empresa amb un altra”, va lamentar ahir el portaveu socialista, Joan Sabaté, que va afegir: “Per això hem demanat de posposar la seva aprovació. Considerem que era el que calia fer després dels dubtes que s'han generat i considerem que és una falta de responsabilitat per part del senyor Bel no haver-ho deixat sobre la taula”.