27 de desembre del 2011

El PSC exigeix al govern diàleg i pacte social davant el degoteig d'acomiadaments a l'Ajuntament de Tortosa


Els socialistes critiquen les formes i adverteixen de la incertesa de futur que genera angoixa i preocupació als treballadors i treballadores

El PSC ha denunciat avui les formes amb què s'ha actuat en relació als acomiadaments i reducció de salaris dels treballadors i treballadores de l'Ajuntament de Tortosa i ha exigit al govern de Bel diàleg i pacte social davant el degoteig d'acomiadaments que s'està produint. "Estem assistint a una situació que genera angoixa i preocupació", ha lamentat el portaveu Socialista, Antoni Sabaté, que ha assenyalat que les decisions s'estan prenent sense tenir en compte als representants dels treballadors i treballadores ni els grups municipals a l'oposició i sense cap informe econòmic que justifiqui les mesures preses quant a polítiques de personal.

Davant tot això, el grup Socialista ha exigit al govern de Bel diàleg i pacte social perquè s'estan duent a terme actuacions que afecten a la vida dels treballadors i treballadores i cal que aquests estiguin informats a través dels seus representants: sindicats, junta de personal i comitè d'empresa. "Aquesta manca de sensibilitat cap a les persones ja la coneixem des dels grups municipals a l'oposició, amb exemples recents com el PAM, presentat a la premsa i no als grups de l'oposició, i ara que tampoc no sabem quina és la intenció del govern pel que fa a la política de personal", ha denunciat Sabaté, que ha lamentat que aquesta sigui una de les característiques que defineixi el govern de Bel a Tortosa. Aquesta falta de sensibilitat amb els treballadors i treballadores és la que va motivar al grup Socialista a no assistir a la tradicional felicitació de Nadal de l'alcalde al personal de l'Ajuntament divendres passat. El grup Socialista va optar per felicitar-los en el seu lloc de treball.

Els socialistes han aprofitat la compareixença d'avui per dir que se sumen a la declaració institucional pel codi ètic, elaborat pel Col·legi de Periodistes, per garantir la pluralitat i veracitat de les informacions generades pels mitjans públics. Després que el Síndic de Greuges denunciés el mandat anterior que el govern de CiU no garantia aquesta pluralitat en el web i el butlletí electrònic, el PSC confia que amb la declaració institucional que arribarà al ple dilluns vinent es marqui un punt d'inflexió en aquest sentit.

19 de desembre del 2011

Per què el turisme?


Durant dècades, el turisme ha experimentat un continu creixement i una profunda diversificació, fins a convertir-se en un dels sectors econòmics que creixen amb major rapidesa al món. Avui dia, el volum de negoci del turisme iguala o fins i tot supera al de les exportacions de petroli, productes alimentaris o automòbils, convertint-lo en un dels principals actors del comerç internacional.

A casa nostra, els tortosins i les tortosines ja fa un temps que ens trobem davant la necessitat de potenciar i millorar el sector turístic. S'ha parlat durant dècades del potencial turístic de la ciutat de Tortosa en referència al seu patrimoni cultural i natural, la singular identitat cultural i l'extensa oferta que presenta en forma d'espectacles i esdeveniments culturals.

No obstant això, aquesta situació xoca de front amb l'escàs desenvolupament que existeix com a destinació turística durant els últims anys, a causa de la renúncia per part de les administracions a la importància del sector o bé per portar-ho a terme sense tenir abans uns objectius clars; les actuacions han estat més el fruit de reivindicacions antigues de la ciutadania, que resultat d'un pla de desenvolupament turístic.

Per millorar l’oferta turística de la ciutat de Tortosa, calien estudis que aportessin propostes concretes d’actuacions i recursos econòmics per executar-les. El 3 de setembre de 2010 es va signar un conveni entre l’alcalde de Tortosa i el conseller responsable de Turisme del Govern de la Generalitat, per la concessió d’una subvenció per un import global de 900.000 euros per tal que l’Ajuntament de Tortosa executés les actuacions acordades en el termini de tres anualitats, a comptar des de la data de signatura del conveni. L’objectiu d’aquest conveni consistia en millorar el posicionament turístic de la ciutat de Tortosa a partir d’un Pla de Foment Turístic anomenat “Tortosa, ciutat del Renaixement”.

En el Ple ordinari de l’Ajuntament de Tortosa del passat 7 de novembre (25/2011) els diferents grups municipals vàrem poder posicionar-nos sobre la importància i urgència de posar en funcionament el Pla de Foment Turístic. Però la proposta, a la qual vam donar suport tots els grups municipals a l’oposició, va ésser desestimada pel grup de Convergència i Unió al govern, amb l'autojustificació “de ser una actuació que l’actual govern de la ciutat ja està portant a terme”.

Ha passat més d’un any des del compromís de l’Ajuntament de Tortosa per tal de desenvolupar el Pla, però no s’ha efectuat cap pas. D’acord amb el text del conveni, cal que l’Ajuntament de Tortosa s’ocupi de la contractació de la gerència i de la convocatòria de la primera sessió de la comissió de seguiment per ratificar les actuacions de la primera anualitat del pla, que ja haguéssim hagut de finalitzar.

Anem a començar el 2012 i ens agradaria pensar que potser aquest sí serà l’any turístic a la ciutat de Tortosa. Per a que el desig es converteixi en realitat és necessari materialitzar un model que sigui capaç de reactivar la nostra economia, crear ocupació i al mateix temps enriquir la nostra ciutat.

Pensem en tot el que Tortosa pot oferir i en com això es transforma en oportunitats de negoci per l’empresariat no només tortosí, sinó també ebrenc; però també en oportunitats de difusió de la nostra cultura, dels nostres serveis, dels nostres productes…

Però per tal de poder caminar en aquesta direcció, hem de tenir clar el full de ruta, planificar el recorregut i sobretot no donar tombs sense sentit, ja que s’han d’optimitzar els esforços i recursos. Els diferents agents turístics de la ciutat i l’Ajuntament hauran de treballar conjuntament per concretar un sistema que s’ajusti a la realitat turística tortosina.

Hem de demostrar en fets (i no només en paraules) que el turisme ha de ser una de les nostres prioritats. Cal desenvolupar el Pla de Foment Turístic "Tortosa, ciutat del Renaixement" per donar valor als recursos, i cal prioritzar les polítiques d’atracció, de promoció i de gestió. Tortosa reuneix un tresor en forma de patrimoni històric que aquest Pla hauria de posar en relleu perquè esdevingui una de les principals activitats econòmiques de la ciutat i del seu entorn més immediat.

Creiem que el Turisme s’ha de convertir en el motor socioeconòmic fonamental de Tortosa. No tan sols entès com un motor per al desenvolupament econòmic, sinó estabilitzador de l’economia i que doni equilibri territorial en temps de crisi.

Tortosa ha de ser mirada com a una ciutat capdavantera del turisme de qualitat, una ciutat atractiva, que combina el turisme tradicional amb una oferta molt més àmplia, que apropi el turista a la naturalesa, a la història i a la cultura de la ciutat.

Núria Chertó Roig

Regidora del PSC a l'Ajuntament de Tortosa

14 de desembre del 2011

LA MESA DE REPRESENTANTS MUNICIPALS INICIA CONTACTES AMB ELS REPRESENTANTS DEL SECTOR DE LA SALUT


Representants de la Mesa s’han reunit aquest dimarts amb la Plataforma per la Salut i les Juntes de Personal de l’Hospital Verge de la Cinta i d’Atenció Primària.

El passat 27 d’octubre es constituïa una Mesa de Representats que agrupava els grups municipals a l'Ajuntament de Tortosa del PSC, ERC, ICV i PPC, amb l’objectiu d’oferir un interlocutor al sector de la salut i conèixer de primera mà la situació de l’atenció sanitària a la ciutat i al conjunt del territori. Aquesta unió, sense precedents, es justificava en un manifest denominat Compromís Municipal amb la Salut Pública per la necessitat de donar compliment a la moció aprovada per unanimitat el dia 3 d’octubre al Ple de l’Ajuntament de Tortosa; per la inactivitat del govern municipal al respecte, i per la voluntat d’adquirir un compromís clar per superar els partidismes en defensa d’un servei públic essencial per a la ciutat i el conjunt territori.

Ahir dimarts, 13 de desembre, la Mesa de Representants Municipals va iniciar la ronda de reunions amb la Plataforma per la Salut Pública de les Terres de l’Ebre i amb les Juntes de Personal de l’Hospital Verge de la Cinta i d’Atenció Primària i en va extreure les següents conclusions:

  • El sector de la sanitat segueix sense tenir interlocutors clars al territori per tal d’establir el diàleg necessari per orientar els ajustos.

  • Es constata que continua el degoteig de retallades que afecten a la quantitat i a la qualitat de la nostra atenció sanitària. En aquest sentit, destaca la reducció dràstica de personal als centres sanitaris, una disminució alarmant d’intervencions quirúrgiques (de 80 a 90 setmanals el 2010 hem passat a 30 a 32 setmanals el 2011), o l’eliminació total o parcial del servei d’urgències a nombrosos Centres d’Atenció Primària.

  • Es nota un empitjorament substancial de l’estat d’ànim del personal sanitari que queda. La pressió a la que se’ls sotmet i la sensació d’estar donant un mal servei a la ciutadania generen una frustració evident.

  • S’aprecia una preocupació creixent per les repercussions que aquestes retallades tenen en els temps d’espera per a proves diagnòstiques i intervencions quirúrgiques. En aquest sentit, es percep que s’estan variant els criteris perquè les llistes d’espera, que no es fan públiques, apareguin maquillades davant l’opinió pública, quan és evident que des de l’inici de les retallades s’han multiplicat.

  • El sector manifesta el seu temor que encara no s’ha tocat fons. Els pressupostos de la Generalitat per a l’any 2012, que s’han d’aprovar en els propers mesos, poden debilitar encara més el nostre sistema d’atenció sanitària.

  • Existeix la convicció que hi ha una recentralització de la gestió sanitària, ja que la gerència de la Regió Sanitària, la gestió dels recursos humans, i, fins i tot, la cuina estan avui controlats des de Tarragona. L’Hospital Verge de la Cinta ha passat de ser un dels millors hospitals de Catalunya a ser una simple sucursal del Joan XXIII de Tarragona.

  • S’aprecia també que aquesta situació afecta greument als metges en formació (MIR), que no poden fer les pràctiques necessàries per formar-se adequadament.

  • Per últim, es constata també la preocupació pels efectes socioeconòmics de les retallades. La pèrdua de capital humà qualificat que es veu obligat a marxar, l’increment de les llistes de l’atur com a conseqüència de l’acomiadament de personal sanitari i les repercussions sobre el consum que tenen es fan notar i contribueixen a deprimir, encara més, la precària situació econòmica de Tortosa i el conjunt del territori.

Després d’aquestes primeres reunions, els membres de la Mesa de Representants Municipals volem manifestar:

  • Que les característiques específiques del territori (baixa densitat de població, gran extensió territorial, població envellida, nivell de renda per càpita per sota de la mitjana catalana) aconsellen donar un tractament diferent al d'altres territoris del país a l’hora de fer retallades.

  • Que les retallades ja executades deixen l’Hospital i el conjunt del sistema d’atenció primària de les Terres de l’Ebre en una situació preocupant en relació a la quantitat i la qualitat del servei, amb una gran pèrdua d’autonomia de gestió en benefici de Tarragona, i amb unes repercussions socioeconòmiques que poden ser fatals per a sectors com el comerç.

  • Que el sector demana que els representants polítics ens unim per defensar la qualitat del nostre sistema sanitari per damunt d’interessos partidistes.

  • Que el full de ruta ha de ser el compliment de la moció popular aprovada per unanimitat pel Ple Municipal el dia 2 d’octubre de 2011.

  • Finalment, que també cal implicar els agents socioeconòmics per aconseguir preservar la nostra salut pública com a element fonamental per construir un futur millor per a la nostra societat.

Mesa de Representants Municipals


13 de desembre del 2011

Joan Sabaté pren possessió aquest matí del càrrec de senador


Joan Sabaté prendrà possessió aquest matí del càrrec de senador de l'Entesa pel Progrés de Catalunya en la constitució de les Corts espanyoles en la que serà la X Legislatura. Sabaté ha assenyalat que, des d'un context amb una majoria absoluta del PP, "la nostra principal funció serà controlar l'acció de govern, amb una oposició constructiva en les mesures contra la crisi, però a favor de la majoria i vetllant perquè no s'afecti als més febles". En aquest sentit, Sabaté ha anunciat que des de l'Entesa un dels principals objectius serà que es mantinguin els fonaments de l'estat del benestar i que s'impulsaran iniciatives en aquest sentit. També ha estat molt contundent en assenyalar que s'estarà atent i es serà bel·ligerant amb qualsevol intent d'atemptar contra els interessos de les Terres de l'Ebre, en referència directa a les amenaces d'un nou projecte de transvasament de l'Ebre ara que el PP tornarà a governar.

Joan Sabaté té 54 anys. És llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona. És professor d'Ensenyament secundari de Geografia i Història, amb plaça a l'Institut de Tortosa. Ha estat alcalde de Tortosa des de 1999 a 2007 i regidor des de l'any 1991. Ha estat diputat al Parlament de Catalunya (2003-2006) i senador durant les legislatures 2000-2003 i 2006-2011. És president de la federació XVI del PSC i primer secretari de l'Agrupació del PSC de Tortosa. Ha estat membre de l'assemblea parlamentària del Consell d'Europa.

25 de novembre del 2011

Ètica i política


Des del PSC, en tots els àmbits, tan nacional com territorial, i en el nostre cas, des de la federació de les Terres de l’Ebre, hem reconegut i felicitat a CiU com els guanyadors de les darreres eleccions generals a Catalunya. Tot i això, és molt greu l’anunci que ha fet el president de la Generalitat, senyor Artur Mas, només quaranta-vuit hores després de les eleccions, que el govern aplicarà tota una sèrie de mesures que inclouen retallades greus en matèria de drets bàsics, com ara la salut, introduint el copagament; increment d’impostos indirectes (sobre el consum, no sobre la renda o el patrimoni), que són els que graven tothom i no són progressius; increment del cànon de l’aigua, i com a cirera d’un pastís letal, l'increment extraordinari de les taxes universitàries, minant una de les millors garanties de la igualtat d’oportunitats i, per tant, de la cohesió social que tenim en el nostre país.

No vull obviar la gravetat de la situació econòmica que estem vivint, amb la disminució dels ingressos tributaris de les administracions i el conseqüent increment del dèficit públic. Amb tot, no és de rebut la constant apel·lació al “forat” deixat per l’anterior govern”. El deute públic de les administracions espanyoles, inclosa la Generalitat, està dintre dels paràmetres mitjans de la Unió Europea, altra cosa és el deute privat. I la metàfora de la caixa buida, correspon més al govern del Mul·là Omar, a l’Afganistan, que tenia els diners en un cofre i ell mateix els entregava en mà als dirigents territorials. A les administracions modernes, la salut dels pressupostos es fonamenta en la relació entre la capacitat d’ingressar i el seu equilibri amb la despesa. Per tant, la solució per als pressupostos de la Generalitat passa per una política fiscal adequada, gravant més les rendes més altes, no suprimint l'impost de successions als que més hereten, i una contenció de la despesa, que no afecti als drets bàsics de l’estat del benestar, reduint per exemple l’obra pública, per molt que incomodi a les grans empreses del sector.

Les mesures anunciades per Mas són polítiques pròpies d’un govern de dretes, conservador en allò social i en matèria de drets civils, que envia els homosexuals al psiquiatre, i liberal en extrem en matèria econòmica. Ara bé, tot i no compartir aquestes polítiques, tenen la millor legitimació en democràcia, el vot. Tanmateix, però, apel·len a la legitimació de la victòria en les eleccions generals, tot i estar segur que en cas de perdre haurien dit que no es podien extrapolar els resultats i interpretar-ho com un càstig al govern autònom. I en aquest cas, reconeixent com ho ha fet el portaveu del govern, el senyor Homs, que no s’han comunicat les mesures abans de les eleccions per evitar la polèmica, se m'acudeix que podíem estar davant d’un frau polític, no condemnat per la llei, però si mancat de l’ètica necessària en l’exercici del poder en una societat democràtica.

Joan Sabaté Borràs

Senador socialista electe per l'Entesa pel Progrés de Catalunya

La cançó de l’enfadós o l’òptica canviant


Per qui no ho sàpiga, la cançó de l'enfadós és aquella que no acaba mai.

El dijous dia 17, al Ple de la Junta Veïnal de l'EMD de Jesús, Pere Panisello president de la mateixa, com tothom sap, li va dir a Toni Sabaté, portaveu del PSC, que les al·lusions d'aquest al deute que l'ajuntament de Tortosa té contret amb Jesús, i que no paga, "és com el conte de l'enfadós", per les vegades que ho repeteix.

Si alguna cosa va repetir, reivindicar i reclamar Panisello a la segona part del mandat darrer de Joan Sabaté a Tortosa, va ser la qüestió del conveni amb l'ajuntament per tal de -sobretot- fixar la quantia que l’ajuntament havia de pagar a Jesús tots els anys. Els retrets van ser continus i permanents. I sí, també, qual cançó de l'enfadós, no s'acabaven mai. Deu ser qüestió d’òptiques que depenen de conjuntures politiques. El cas és que el conveni és va signar per les dues parts al mandat anterior, any 2009; doncs bé, d’aquest compromís escrit que obliga a l'ajuntament a transferir "un mínim garantit de 300.000 €" a Jesús, a hores d'ara ja se sap que 150.000 no arribaran. És la crisi, diuen. No negaré els efectes d'aquesta a tots els nivells, tampoc negaré la necessària solidaritat i col·laboració de Jesús amb el municipi. Del que estic segur és que sí aquest evident incompliment s'hagués produït amb un alcalde de color polític diferent a Tortosa del que ara hi ha ( que coincideix amb el color del de Jesús ), no hagués hagut crisi que valgués, i els interessos dels jesusencs s’haguessin defensat per sobre de qualsevol altra consideració de solidaritat amb Tortosa. Ho crec sincerament.

A més, tot això passa simultàniament a l'adopció de la mesura de rebaixar els emoluments en un 10 % a tot el personal de l'EMD, inclosos president i membres de la junta veïnal ( només faltaria ). En qualsevol cas, també cal dir -pel que fa al personal- que la mesura ha estat acceptada pels seus representats. Per tant, ells sabran......

Per altra part, em consta que s'ha rebutjat en les dues qüestions ( conveni i rebaixa de salaris ) el suggeriment del reconeixement del deute per part de l'ajuntament i l'EMD respectivament, amb el compromís de fer-li front en sortir de la present dificultat econòmica.

Joaquín Barberà Gili

PSC Jesús

20 de novembre del 2011

Sabaté fa una crida a la ciutadania perquè exerceixi el dret al vot


El cap de llista al Senat de l'Entesa pel Progrés de Catalunya, el socialista Joan Sabaté, ha exercit el seu dret al vot a les 11.00 hores al col·legi electoral del Col·legi Públic de Remolins. A les 9.30 hores ho ha fet la candidata al Congrés pel PSC Sònia Bertomeu, al col·legi electoral del Col·legi l'Assumpció de Deltebre, i a les 10.30 hores, la candidata al Congrés pel PSC Lluïsa Lizárraga, al col·legi electoral del Museu del Montsià d'Amposta.

Sabaté s'ha referit a les dificultats amb què s'ha iniciat la jornada electoral a causa de la pluja i ha lamentat els desperfectes i entrebancs que ha provocat. Sabaté també ha fet una crida a la ciutadania a exercir el seu dret al vot.

5 de novembre del 2011

Fira de la Solidaritat a Tortosa




Els regidors socialistes a l'Ajuntament de Tortosa, Antoni Sabaté, Núria Chertó i Dolors Bel, i el cap de llista al Senat amb vista a les eleccions generals, Joan Sabaté, han visitat aquest matí la Fira de la Solidaritat que es celebra a Tortosa.

4 de novembre del 2011

“Per sortir de la crisi cal esforç, però cal fer-lo amb justícia social”





El PSC enceta la campanya electoral a l'Ebre recordant la inversió històrica de l'executiu socialista i com a garantia perquè no hi hagi transvasament

Els candidats del PSC a les eleccions generals, el cap de llista al Senat, Joan Sabaté, i les candidates al Congrés, Lluïsa Lizárraga i Sònia Bertomeu, van enganxar ahir a la nit, acompanyats d'un bon nombre de militants i simpatitzants el cartell electoral que marca l'inici de la campanya de les eleccions generals del 20 de novembre. “És una campanya determinant per al futur, la més important des de 1977”, va recalcar Sabaté, que va assenyalar que en el moment de dificultat actual “cal fer molt esforç per sortir de la crisi i guanyar el futur, i ens en sortirem, amb esforç sí, però també amb justícia social. Els socialistes estem en contra de les retallades en salut, educació i serveis socials”.

En aquest sentit, Lizárraga va subratllar que en aquestes eleccions ens hi juguem molt, sobretot després de veure les retallades que s'estan aplicant a les autonomies “on governa la dreta”. “Són unes polítiques impensables que atempten contra l'estat del benestar pel qual van lluitar tant els nostres iaios i pares, i nosaltres hem de continuar lluitant perquè no es facin més passos enrere”.

Suport de Mayor Zaragoza

La candidatura també va fer referència al suport que el tortosí i exdirector general de la UNESCO, Federico Mayor Zaragoza, i un grup de personalitats del món de la cultura, han donat a Alfredo Pérez Rubalcaba del qual han dit que “és el líder progressista més fiable i amb capacitat per dirigir el país”.

Els socialistes afronten les eleccions conscients de l'important repte que “tenim al davant”, avalats per una inversió històrica de 630 milions d'euros, amb la gran feina feta per protegir el riu i el Delta i com a garantia que no hi haurà transvasaments. “Per tot això, cal que el 20 de novembre sortim a votar, per evitar la involució en drets socials i protegir els més febles, i per evitar les agressions al nostre territori”.

31 d’octubre del 2011

El PSC insta al govern a posar en marxa el museu de Tortosa


Els socialistes proposen que el projecte sigui d'àmbit territorial i s'emmarqui en la classificació museística sectorial d'abast nacional

El grup municipal del PSC de Tortosa ha presentat avui una moció per debatre en el pròxim ple instant al govern a que posi en marxa el museu de Tortosa. “El conjunt històric de la ciutat de Tortosa, acreditat i protegit, els seus béns culturals d'interès nacional, les diferents cronologies històriques i cultures assentades a la ciutat i l'important paper que Tortosa ha representat al llarg de la història, són arguments que justifiquen i fan imprescindible la ubicació a la ciutat d'un equipament museístic d'àmbit territorial emmarcat en la classificació museística d'abast nacional”, ha argumentat el portaveu del grup, Antoni Sabaté.

El portaveu socialista ha volgut deixar constància del reconeixement a la tasca desenvolupada pel museu del Montsià, que els quatre presidents dels consells comarcals han convingut en denominar Museu de les Terres de l'Ebre. “No es pot posar en dubte la dilatada trajectòria del museu del Montsià, que ha conjuminat un important esforç inversor municipal i nacional amb una innovadora i científica gestió en xarxa, tant a nivell comarcal com nacional”, ha destacat Sabaté, que ha afegit: “En un sentit més ampli i global, cal considerar la necessitat d'un equipament museístic que s'adigui amb l'important cabal de patrimoni històric i cultural de les Terres de l'Ebre en general i de la ciutat de Tortosa en particular”.

Reconeixement a la ciutadania per la manifestació contra les retallades

Sabaté ha aprofitat la compareixença d'aquest matí per expressar el reconeixement del PSC als organitzadors i a la ciutadania de Tortosa i de les Terres de l'Ebre per l'èxit de la manifestació celebrada ahir contra les retallades en salut del govern de CiU. El dirigent socialista ha valorat molt positivament el contingut del manifest perquè argumentava amb molta consistència la necessitat d'aturar les retallades i que la regió sanitària de l'Ebre tingui el nivell de prestacions que tenia fins ara. També ha tornat a advertir de la involució i pèrdua de capitalitat que comporten les actuals retallades. “Un territori creix per molts factors, però també es desenvolupa econòmicament pels seus nivells de prestació sanitària”. Sabaté ha tornat a denunciar la falta de sensibilitat i de lideratge del govern de CiU a Tortosa i de l'alcalde que ahir no van estar al costat de la ciutadania.

Finalment, el grup Socialista ha mostrat la seva preocupació davant les declaracions del delegat del govern, Xavier Pallarès, en relació al fet que cal que des dels ajuntaments es posin en marxar les actuacions necessàries per rebre les subvencions contemplades en el Pla d'Industrialització de l'Ebre, en el cas de Tortosa per al subministrament d'aigua i gas a l'ampliació del polígon Catalunya Sud. “Cal que accelerem els tràmits per no perdre aquesta important subvenció, avui només manifestem la nostra preocupació i demanem al govern que acceleri la feina, si perdem aquesta important injecció econòmica, la nostra serà una crítica contundent”.

28 d’octubre del 2011

Un corredor estratègic per al nostre futur

La decisió de la Comissió Europea, feta pública la setmana passada, sobre el nou mapa de prioritats de la xarxa transeuropea de transport de mercaderies, amb un pronunciament favorable al corredor mediterrani des d'Algesires a França per connectar amb altres corredors europeus fins a Hamburg i Estocolm, ha estat una gran notícia per al país i també per a les Terres de l'Ebre.

Sóc dels que fa temps vinc insistint, en diferents escrits i pronunciaments públics, en un aspecte que pel fet de ser obvi no deixa de ser important que el repetim, la importància de les infraestructures de comunicacions per al futur de la nostra economia.

El del Mediterrani és un corredor europeu, per tant, important per al marc territorial en que es mou la nostra economia, el marc europeu, i alhora millora substancialment el transport de mercaderies, ja que el transport ferroviari és el més econòmic i, per tant, el més eficient, exceptuant el transport marítim. Algú es pot imaginar una indústria potent del nostre territori que no tingui una bona opció de transport ferroviari i les corresponents connexions portuàries? Anem fent els deures i bé. Ara tots es volen apuntar l'autoria, però només cal recordar que aquesta no va ser una opció defensada pels governs recents del Partit Popular amb suport parlamentari de Convergència i Unió.

La determinació dels governs socialista a Espanya i d'esquerres a Catalunya ha estat determinant. Com també és molt important el Pla Territorial de les Terres de l'Ebre, aprovat per l'anterior govern, on es feia una aposta clara pel desdoblament de l'Eix de l'Ebre per connectar per autovia Lleida, i això vol dir tota la Vall del l'Ebre, i el nord peninsular amb el corredor del Mediterrani (Ap-7 i A-7) perllongant-lo després de comunicar amb el polígon Catalunya Sud, fins al port dels Alfacs a Alcanar. El pla preveu, així mateix, una importantíssima reserva de sòl, per a àrees logístiques vinculades al ferrocarril, 700 hectàrees entre l'Aldea i Camarles; 150 hectàrees en el reraport d'Alcalnar, i 90 entre Móra la Nova i Garcia, en la línia ferroviària que uneix Saragossa amb Tarragona i Barcelona i que, per tant, connecta amb el corredor ferroviari mediterrani i la connexió ferroviària de l'estació de l'Aldea amb el port dels Alfacs.

Ara caldrà elaborar el projecte, definir els apartadors i aquí és inexcusable i fonamental el de l'Aldea i, òbviament, garantir les inversions necessàries.

Per això és molt important el resultat de les properes eleccions del 20 de novembre, si tenim en compte els precedents als que al·ludia abans. Alhora cal que des de les Terres de l'Ebre siguem capaços d'actuar amb el major consens possible i que no alimentem cap dubte sobre el futur de la nostra economia i, per tant, del nostre territori. Un futur que passa perquè la indústria sigui el sector punter, sense menystenir l'agricultura i el turisme que han de tenir un paper creixent, especialment en el segon cas.

Tot això s'ha de fer tenint present sempre el context europeu de referència i les orientacions de l'estratègia 2020 de la Unió Europea, amb l'aposta per l'R+D+i, per la formació i el coneixement, per la seguretat energètica i també per l'economia verda. Ara més que mai no som una illa, som una de les cruïlles de l'Euroreregió de l'Arc Mediterrani i amb la priorització del nou corredor aquesta posició es posa més que mai en valor.

Joan Sabaté Borràs

Cap de llista del PSC al Senat i president del PSC de l'Ebre

27 d’octubre del 2011

COMPROMÍS MUNICIPAL AMB LA SALUT PÚBLICA

Els grups municipals del PSC, ERC, ICV i PP a l'Ajuntament de Tortosa signen aquest compromís municipal amb la Salut Pública.

COMPROMÍS MUNICIPAL AMB LA SALUT PÚBLICA

Les retallades econòmiques en el camp de la Salut estan comportant a la nostra ciutat i al conjunt del territori una evident pèrdua en quantitat i de qualitat en el servei. Aquest nou escenari ha provocat, a més, la centralització de la gestió d’una bona part de l’activitat de la nostra regió sanitària al Camp de Tarragona. En són exemples la gerència territorial de Terres de l’Ebre, que avui compartim amb el Camp de Tarragona, però amb seu allà. O la gestió de Recursos Humans, també desplaçada a la capital provincial. I fins i tot la cuina, que ara es gestiona des del Camp. La pèrdua de quantitat i qualitat en el servei i el procés de recentralització que s’està experimentant en el camp de la Salut preocupen als professionals del sector i als usuaris que veuen com, en pocs mesos, estem retrocedint molts anys en l’evolució dels serveis sanitaris a les nostres comarques.

Davant d’això, el Govern Municipal de l’Ajuntament de Tortosa ha mantingut un silenci còmplice amb les retallades. L’aprovació per unanimitat de la moció popular, presentada per la Junta de Personal de l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa amb el suport de la Plataforma per la Salut de les Terres de l’Ebre, havia de comportar un canvi en el paper que l’Ajuntament de Tortosa havia jugat fins aquell moment.

Tot i això, l’actitud del grup de CiU i de l’Alcalde de Tortosa en les darreres setmanes evidencien que no existeix cap voluntat de plantar cara a les retallades impulsades pel Departament de Salut. La visita del Conseller Boi Ruiz el passat 14 d’octubre, en el transcurs de la qual va negar les evidents afectacions de les retallades en l’atenció als usuaris, la convocatòria de les Juntes de Personal d’una concentració el passat 19 d’octubre, i l’Assemblea celebrada per la Plataforma per la Salut de les Terres de l’Ebre, ens han servit per convèncer-nos que el grup de CiU i el Govern Municipal, amb l’Alcalde al capdavant, segueixen fent costat al Conseller Ruiz i donant l’esquena als professionals i usuaris de la salut de la nostra ciutat i el nostre territori.

El grups municipals sotasignants, davant la inactivitat del Govern Municipal i de l’Alcalde de Tortosa, volen refermar el seu compromís amb el contingut de la moció aprovada el passat 3 d’octubre a l’Ajuntament de Tortosa. Els grups del PSC, ERC, ICV i PPC coincideixen en la necessitat d’actuar de forma unitària en defensa dels interessos de la ciutadania de Tortosa, fugint de debats partidistes i electoralistes que no haurien de anar en detriment dels interessos dels tortosins i les tortosines. És per això que constitueixen una mesa de representants polítics municipals, amb els següents objectius:

Concertar, en els propers dies, reunions amb les Juntes de Personal de l’Hospital Verge de la Cinta, d’Atenció Primària, de l’Hospital de la Santa Creu de Jesús, i de la Clínica Terres de l’Ebre, i amb la Plataforma per la Salut de les Terres de l’Ebre, per tal de conèixer de primera mà la situació als nostres Centres de Salut.
Donar suport i fer una crida a la participació a la manifestació convocada per l’esmentada Plataforma per al proper diumenge, 30 d’octubre.

Fer un seguiment de la situació en funció dels punts aprovats a la moció del 3 d’octubre, i traslladar els incompliments dels mateixos a l’opinió pública.



Antoni Sabaté
GM PSC

Josep Monclús
GM ERC

Jaume Forcadell
GM ICV

Xavier Dalmau
GM PPC

11 d’octubre del 2011

“Tortosa ja no és la prioritat de Bel”


Els socialistes denuncien les contradiccions i la demagògia de Ferran Bel que sempre havia afirmat que no es podien compatibilitzar dos càrrecs institucionals

El PSC de Tortosa ha denunciat avui les contradiccions i la demagògia de Ferran Bel que havia assegurat que mai compatibilitzaria el càrrec d'alcalde amb altres responsabilitats institucionals a les càmeres legislatives. Poques hores després que es conegués que Bel encapçalarà la llista de CiU al Senat, el portaveu del grup, Antoni Sabaté, ha assenyalat que “ens veiem en l'obligació de denunciar aquesta contradicció que danya la credibilitat de les institucions i fomenten la desafecció. Això no es pot oblidar, s'ha de dir perquè hem de conèixer el perfil dels nostres governants”.

Els socialistes, que han volgut deixar clar que sempre han considerat compatible ser alcalde i senador o diputat, han avalat la seva denúncia valent-se de l'hemeroteca i la fonoteca, farcida d'aquestes declaracions demagògiques i que deixen al descobert la manca de credibilitat de Bel. I és que fins i tot en el seu propi bloc, en una entrada titulada “Prioritat Tortosa”, va arribar a dir: “...ahir un mitjà de comunicació donava per fet que jo seria candidat al Parlament. En reiterades ocasions he dit i la gent de Tortosa ho sap que la meva prioritat política és optar a l'alcaldia de Tortosa. Jo mateix he dit, i respecto qui pensa i actua de forma diferent, que Tortosa necessita un alcalde que la seva única prioritat política sigui la ciutat i no dispersi esforços. La ciutat necessita que la persona que la lideri es centri en el govern i en la coordinació de l'equip municipal. Aquest va ser el compromís que vaig assumir i manifestar fa temps. I el mantindré ara i en el futur, si les tortosines i els tortosins dipositen la confiança en la meva persona per liderar la ciutat.“

Per al PSC si l'anunci que serà candidat crea estupefacció, la justificació de la seva flagrant contradicció provoca “un cert escàndol”, ja que està basada en què disposa de majoria absoluta i d'un equip compacte. Sabaté ha fet notar, però, que la segona persona amb més responsabilitat del govern, i que està al capdavant d'una àrea estratègica tan important com Urbanisme, Meritxell Roigé, és també diputada al Parlament de Catalunya. “Què vol dir? Que tot és una bassa d'oli? I les retallades? I l'atur? I l'economia de l'Ajuntament? No s'aguanta la seva justificació quan la ciutat viu un moment de gran dificultat econòmica”.

Sabaté ha assenyalat que per si de cas Bel arriba a ser senador cal que digui ja públicament “si farà el mateix que el senyor Poblet que al cap de dues setmanes d'entrar com a diputat al Parlament de Catalunya va deixar l'escó.”

Finalment, els socialistes han dit que no faran de la dedicació estratègia política com va fer Bel perquè “la nostra prioritat és contraposar els models de ciutat”. “El nostre model és el d'una Tortosa cohesionada socialment, que lluiti per les seves institucions, pels seus equipaments, pel seu hospital, que estigui a prop de la ciutadania, al costat de les entitats i que lideri el territori, construint l'alternativa política al model de Bel i CiU,”, ha detallat, i hi ha afegit: “I ho farem des d'una oposició constructiva i defugint els enfrontaments personals, però avui no podíem deixar passar aquest fet.”

3 d’octubre del 2011

El PSC es mostra molt preocupat per la magnitud de la delicada situació de les finances municipals a Tortosa


També reclama a Bel que assumeixi el lideratge davant el govern de CiU en contra de les retallades ja "que no n'hi ha prou amb votar a favor de les mocions”

"La delicada situació de les finances municipals és avui ja de tanta magnitud que estem molt preocupats", així ho ha manifestat avui el portaveu del grup municipal del PSC a Tortosa, Antoni Sabaté, després que el govern municipal hagi demanat un crèdit ICO per un import d'1.300.000 euros que servirà per pagar factures pendents de les petites i mitjanes empreses i dels autònoms. El PSC votarà aquesta nit a favor d'aquest nou crèdit perquè considera que cal que els proveïdors cobrin, però ha tornat a advertir que la mala gestió del govern municipal està conduint a l'Ajuntament a una situació molt delicada. "Fa uns dies parlàvem d'un deute viu de 45 milions, ara se n'afegeixen 1,3 més, i ja són més de 1.500 euros per cap el que hauríem de pagar avui per sufragar el deute municipal", ha lamentat Sabaté.

Per als socialistes, a més, hi ha molts dubtes que cal resoldre. "Volem saber si amb aquesta quantitat es podran liquidar totes les factures pendents de cobrament durant el període octubre 2010-abril 2011 que concreta el crèdit; quin és el termini actual de pagament als proveïdors que tot indica que pot ser de més d'un any, si hi ha més factures sense consignació pressupostària, si l'Ajuntament complirà amb la llei de la morositat i, sobretot, què pensa fer el govern per redreçar la situació econòmica actual", ha enumerat Sabaté. En aquest sentit, els socialistes s'han ofert per treballar amb el govern per intentar trobar solucions a aquest desgavell, tot i que entenen que és a l'equip de govern de CiU a qui pertoca decidir les actuacions a endegar. "Creiem que cal ser sobretot molt curosos amb la gestió de la despesa."

Respecte al ple d'aquesta nit, els socialistes també han advertit Bel que no n'hi ha prou amb votar a favor de la moció popular en contra de les retallades “perquè avui la sala de plens estarà plena” sinó que cal que exerceixi el lideratge davant "el govern amic" de CiU perquè a l'Ebre no es retalli cap prestació i no es toqui l'hospital. "Els demanaria als senyors Sancho i Bel que exerceixin el lideratge en defensa del nostre territori, com ho ha fet l'alcalde de Tarragona, per això elevem el to en aquest sentit, perquè per a nosaltres hi ha dos temes amb els quals no s'hi juga ni es toquen, l'educació i la salut". Sabaté ha comparat el desgavell del govern de CiU "que avui no té diners i demà en té", un govern que retira un impost de successions a les rendes més altes i retalla en salut i educació, amb el govern catalanista i d'esquerres, que va apostar i invertir pel territori. I una mostra encara que pugui semblar anecdòtica és que mentre l'anterior consellera Marina Geli va venir al territori 43 vegades, l'actual conseller, Boi Ruiz, tot i la situació preocupant que es viu, no ha fet ni una sola aparició a les Terres de l'Ebre.

27 de setembre del 2011

El PSC dóna suport a la concentració contra les retallades a Tortosa





Més de 200 persones, segons informa l'Agència Catalana de Notícies, treballadors de l'hospital Verge de la Cinta i dels centres d'atenció primària, han participat aquesta tarda en la manifestació convocada per les juntes de personal dels serveis sanitaris contra les retallades. La mobilització ha sortit de l'hospital Verge de la Cinta i ha arribat a la seu dels serveis territorials de Salut a les Terres de l'Ebre. El PSC de l'Ebre ha volgut donar suport als convocants i ha estat present en la concentració davant la seu dels serveis territorials.

26 de setembre del 2011

RICARD SALVAT, un reconeixement pendent


El 12 de setembre, en la sessió plenària de l'Ajuntament de Tortosa, el grup municipal del PSC va presentar una moció en què s'instava a un reconeixement explícit a la figura del tortosí Ricard Salvat, dramaturg, escriptor i professor universitari. Fundador de l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual amb Maria Aurèlia Campany, membre de la Reial Academia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i premi Nacional de teatre l'any 1999.

Ricard Salvat va morir el 25 de març de 2009. Fora de la seva ciutat natal, l'escriptora Isabel-Clara Simó va fer arribar una carta al conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, per tal que la sala gran del Teatre Nacional de Catalunya, TNC, on mai va poder representar cap obra, dugui el nom de Ricard Salvat, atenent que va ser un dels principals defensors de la creació del TNC.

Es tractava, per tant, que l'Ajuntament de Tortosa donés suport a la iniciativa empresa per Isabel-Clara Simó i també responia a la voluntat que Tortosa en fes un reconeixement més explícit, propi de la ciutat. En aquest sentit, es proposava que l'espai cultural d'arts visuals de l'antic Escorxador es denominés Centre Cultural Ricard Salvat.

Al Grup Municipal Socialista no el va moure cap interès partidari al formular aquesta proposta. Ricard Salvat fou un intel·lectual compromomès amb la societat i amb les llibertats democràtiques i patí el que molts anomenen l'exili intern. Fou, tanmateix, impulsor d'iniciatives culturals obertes i universals. Sempre va pensar en la seva ciutat, essent fundador del Festival Internacional de Teatre Entre Cultures. Aquestes consideracions van ser les veritables motivacions de la proposta.

La moció va ser rebutjada incomprensiblement amb els vots contraris del grup de CiU i, més incomprensiblement encara, amb els vots contaris del grup municipal d'Iniciativa. L'argumentació fou que existia un acord entre els grups per tal que les distincions de la ciutat no es proposessin al ple mitjançant mocions dels grups sinó que arribessin com a propostes de consens i unitàries.

Però, més enllà que es tractava d'un acord no escrit durant l'anterior mandat, aquesta excusa no servia amb la nostra moció, perquè nosaltres no proposàvem cap distinció de la ciutat, sinó posar el seu nom a un dels principals complexos culturals de la nostra ciutat. A més, la moció ja feia quatre dies que s'havia presentat al registre municipal. Si aquests grups haguessin volgut sumar-s'hi, els hi asseguro que haguéssim cedit l'autoria de la proposta al conjunt de tots els grups municipals.

O pot ser sí que, en el fons, els vots contaris dels grups de CiU i d'Iniciativa obeïen a motivacions partidàries o de protagonisme?

Un dia o altre Ricard Salvat obtindrà el reconeixement de la seva ciutat i la proposta, vingui d'on vingui, comptarà amb el nostre suport. De moment, invitem a tothom que ho cregui adient a escriure al conseller Mascarell per donar suport a la iniciativa de l'escriptora Isabel-Clara Simó. Nosaltres, a títol personal ho farem.

Antoni Sabaté Ibarz

-Portaveu del Grup Municipal del PSC a l'Ajuntament de Tortosa-

23 de setembre del 2011

El PSC expressa el seu condol per la mort de Joan Sabaté Geladó

El Partit dels Socialistes de Catalunya a les Terres de l'Ebre vol expressar el seu condol i mostrar tot el seu suport al company, senador i president del partit, Joan Sabaté Borràs, i a la seva família, per la mort del seu fill, Joan Sabaté Geladó, en accident de muntanya a França. Els socialistes també volem mostrar la nostra solidaritat amb la Unió Excursionista de Catalunya a Tortosa per la pèrdua d'un dels seus membres. Sabaté, que formava part de la secció d'espeleo i barrancs, va participar en l'exitosa expedició a l'illa Reunion (Oceà Índic) el 2009, amb el descens d'un dels barrancs més complexos i tècnicament més difícils del món. També va ser un dels descobridors d'una nova cavitat a la Mola del Catí batejada amb el nom de Cova Sabarin. Joan Sabaté Geladó tenia 27 anys i era enginyer industrial.

21 de setembre del 2011

“El govern de CiU té una preocupant manca de lideratge que s'ha evidenciat amb el Corredor del Mediterrani i el cànon de l'aigua”


Els socialistes insten Bel a posar-se al costat de la gent per aturar les retallades i per rellançar l'economia tortosina

El grup municipal del PSC ha instat avui Bel i el govern municipal a que es posin al costat de la gent per aturar les retallades i per rellançar l'economia tortosina davant la preocupant manca de lideratge que s'ha evidenciat amb temes tan importants per a la ciutat i el territori com són el Corredor del Mediterrani i el les bonificacions del cànon de l'aigua. “Hem pogut veure aquests dies com l'alcalde de Tarragona ha defensat la prestació de serveis a l'hospital Joan XXIII i ha tancat files amb la resta de grups per defensar la seva xarxa hospitalària. Hem pogut veure com l'alcalde de Tarragona i el de Barcelona assistien a la reunió de Castelló sobre el Corredor del Mediterrani. On estava el govern de la nostra ciutat? No es pot acceptar aquest menysteniment“, ha lamentat avui el portaveu del grup, Antoni Sabaté.

Per als socialistes és molt preocupant que Bel no s'hagi posat al costat de la gent davant les retallades del govern convergent de la Generalitat que afecten a serveis bàsics com és la salut, amb la preocupant situació de l'hospital Verge de la Cinta, o que no hagi aixecat la veu per l'eliminació de l'expedició de transport entre Tarragona i Tortosa. Però el que encara consideren més simptomàtic és que l'Ajuntament debatés en el darrer ple una moció perquè continuessin les bonificacions en el cànon de l'aigua i que la moció fos rebutjada precisament amb els vots en contra del grup municipal de CiU .”Ha hagut de ser el president de la Cambra de Comerç qui defensi els interessos de Tortosa i del territori, fet que demostra que el nostre govern, amb l'alcalde al capdavant, té una evident pèrdua de lideratge que demanem que reprengui”. Els socialistes tortosins també han denunciat que s'hagi girat l'esquena a la gent, als sindicats i al territori i han emplaçat Bel i el govern tortosí a “liderar els moviments que situïn el territori en el context del país per rellançar l'economia ebrenca. Si és així, ens tindrà al seu costat”.

Aquestes crítiques arriben 100 dies després de l''inici de l'actual mandat en el qual el PSC ha lamentat que encara no es conegui res sobre el pla estratègic de la ciutat i que l'actitud del govern de Tortosa continuï sent un “mirar-se al melic” sense tenir una visió més ampla i de conjunt del territori, “perquè Tortosa no és una ciutat qualsevol, és la capital i així ho ha d'exercir

Continuïtat de l'anterior govern a la baixa

Més enllà d'aquest anàlisi general, el PSC ha fet una valoració d'aquests tres mesos d'una manera molt concreta resumint que s'han viscut 100 dies que “són continuïtat de l'anterior govern però a la baixa” i advertint a Bel que no es pot viure de la inèrcia de planificacions, subvencions i finançaments de les altres administracions.

De fet, el que més preocupa al PSC és que l'elevat endeutament del consistori pugui paralitzar les inversions al municipi, com ja s'ha pogut comprovar amb el projecte de la nova piscina i complex d'aigües. “Una obra que van anunciar que s'iniciava, a bombo i plateret, durant la campanya electoral i que ara està aturada, això sí, amb l'entrada principal enderrocada i el consegüent malestar que això provoca en comerciants i veïns de la zona”, ha exemplificat.

I és que el deute actual de l'Ajuntament de Tortosa ascendeix a 45.454.000 euros, “una xifra molt preocupant que constata la mala gestió econòmica i el descontrol pressupostari de l'actual govern”. “Si volguéssim eixugar aquest deute, cada tortosí i tortosina hauríem de pagar de la butxaca 1.500 euros”, ha exposat. Durant aquest període s'han hagut d'aprovar diferents extrajudicials per poder assumir factures perquè les partides estaven exhaurides, per un import de 900.000 euros. “Exemples d'aquest desgavell, són els 332.964 que corresponien a despeses de neteja de la via pública i recollida d'escombraries perquè compartien la partida on està la despesa de la llum, que hem de pagar perquè no ens la tallin, deixant de pagar el servei de recollida mentre tots els veïns i veïnes paguen els seus impostos i encarint-lo per a la resta del territori.”

Finalment, els socialistes també han criticat la manca de model urbanístic de la ciutat que ha d'anar més enllà de l'actual planejament, amb un rellançament del comerç tradicional i un pla integral dels eixamples, proposat pel PSC en la campanya electoral; ha lamentat la inexistència de model cultural, mentre altres municipis es beneficien de propostes descartades per l'actual govern i on el socialistes creuen que també cal fer una aposta clara per la projecció internacional de la Festa del Renaixement, i han denunciat l'incompliment de les transferències a les recentment creades EMDs, que dificulta el model de descentralització.

14 de setembre del 2011

Declaració institucional de l'Ajuntament de Tortosa sobre la petició d'aigua de l'Ebre

Foto: Grup municipal del PSC de Tortosa

Davant la petició d'aigua de l'Ebre que arriba des de la província de Castelló, i davant del pronunciament immediat de la Diputació de Castelló, el Ple de l'Ajuntament de Tortosa acorda:

1.- Manifestar discrepància amb el transvasament de 90 hm3 d'aigua del riu Ebre que es reclama des de la província de Castelló.

2.- Reiterar els arguments expressats en anteriors ocasions i avalats científicament que el riu Ebre no té sobrants d'aigua.

3.- Manifestar que en cas de dèficit d'aigua al Llevant, aquest s'haurà de resoldre per altres vies que no sigui el transvasament de l'Ebre.

4.- Comunicar aquest acord al Govern de l’Estat, al Govern de la Generalitat i a la Diputació de Castelló.


*Aquesta proposta ha estat subscrita per tots els grups municipals de l'Ajuntament de Tortosa

El ministeri de Cultura destinarà 311.858 euros per a les obres d'emergència de la cúpula de la Catedral de Tortosa

El senador Joan Sabaté contrasta el suport de l'executiu socialista a la passivitat del govern de CiU

El ministeri de Cultura ha destinat 311.858 euros a les obres d'emergència de la cúpula de la Catedral de Tortosa pel perill de col·lapse que pateix com a conseqüència del despreniment de material en la part superior de la cúpula oval de la capella del Santcrist, que ha fet que s'hi hagin produït esquerdes. Així, en data 1 de setembre es va contractar la Direcció Tècnica de l'obra per un import d'11.858,52 euros i ara es tramitarà la contractació de l'obra d'emergència, que ascendeix a 300.000 euros.

L'obra es realitzarà en el marc del Pla Nacional de Catedrals. El senador Joan Sabaté ha subratllat el suport de l'executiu socialista, a través del ministeri de Cultura, “una complicitat que contrasta amb la poca sensibilitat demostrada pel govern de la Generalitat per solucionar una problemàtica que afecta un dels principals elements del patrimoni de la nostra ciutat”.

Aquesta inversió s'afegeix a l'actuació continuada del govern espanyol a la Catedral de Tortosa. Així, l'any 2008, el degà de la catedral, mossèn Josep Maria Tomàs, i l'arquitecte i director de les obres de la catedral, Josep Lluís Guinovart, es van reunir amb el subdirector general del Instituto del Patrimonio Cultural de España del Ministerio de Cultura, Anton Castro, a instàncies del senador Joan Sabaté. Arran d'aquesta reunió es va arribar a l'acord de reiniciar la intervenció de l'Estat en la restauració de la Catedral de Tortosa. Durant els darrers tres anys s'hi han destinat 300.000 euros per a la reconstrucció de pinacles i contraforts. L'Estat també hi havia intervingut amb la substitució de la coberta, l'estabilització de la façana de la Cinta i les obres del claustre.

13 de setembre del 2011

CiU vota en contra del reconeixement de Tortosa a la figura de Ricard Salvat

Que trista i interessada l'excusa que va fer servir dilluns CiU, amb el suport d'Iniciativa, per no votar a favor de la moció presentada pel nostre grup del PSC de reconeixement a Ricard Salvat, dramaturg, escriptor i intel·lectual tortosí, que va morir l'any 2009. Interessada i carregada d'una falsedat. No hi ha cap pacte polític a l'Ajuntament perquè els grups no proposin el reconeixement als fills il·lustres. Durant el darrer mandat es va arribar a un acord perquè no es fessin més propostes des dels grups per atorgar més distincions de la ciutat sense que es pactés prèviament. I això són la designació de fill predilecte o adoptiu i les diferents medalles. Aquí arribava l'acord i ahir no es proposava cap d'aquest supòsits, sinó posar el nom de Savat, com a reconeixement a la seva figura, al complex cultural de l' antic Escorxador.

Per què sinó com s'hauria pogut fer durant el darrer mandat el reconeixement a la figura de Josep Panisello com a Mestre de Mestres, proposat per Presidència, i que va rebre en el plenari el suport de tots els grups? A més, si hi ha un acord de mandat, aquest s'ha de revalidar en el següent perquè un consistori, per molt que l'alcalde s'expressi i actuï com si el seu càrrec fóra vitalici, canvia cada quatre anys, amb nova gent, però també nous grups. I com va dir el nostre portaveu, Antoni Sabaté, Bel va tenir quatre dies per parlar amb el grup Socialista i no ho va fer fins una hora abans del ple. A més, Sabaté havia ofert a tots els grups en junta de portaveus compartir la moció. Sense oblidar, d'altra banda, que les propostes polítiques són legítimes i el nostre grup té el dret de portar la iniciativa en qualsevol tema. O es pensa Bel que només ell pot fer-ho?

No podem oblidar, a més, que Bel i CiU van ser els artífexs de la fi del festival Entre Cultures, que Salvat va idear i pensar per a Tortosa i que tanta notorietat en l'àmbit internacional ens va donar, convertint-nos en capital cultural de la Mediterrània. Van oblidar Salvat i el seu projecte de la mateixa manera que van girar l'esquena a un altre reconegut tortosí, el ballarí Roberto Olivan, que va haver de traslladar el seu taller de dansa a Deltebre, on han sabut extreure el suc a una proposta que no només ofereix un espectacle d'una gran atractiu artístic, sinó que ha promocionat econòmicament aquest municipi, amb una proposta cultural permanent, i el Delta de l'Ebre.

De nou, l'estretor de mires ens fan perdre una nova oportunitat de reconèixer a un dels nostres fills més il·lustres posant el seu nom al complex cultural de l'antic Escorxador, seu de l'Imact (Institut Municipal d'Activitats Culturals i Turístiques), on s'havia plantejat la possibilitat de recollir el seu llegat, edifici on hi ha la sala d'exposicions Antoni Garcia, emplaçament privilegiat de diferents actuacions durant la Festa del Renaixement.

Posició lamentable la del senyor Bel, quan des de Barcelona, la capital del nostre país i un dels principals centres culturals i intel·lectuals d'Europa, s'ha emprès una iniciativa encapçalada per l'escriptora Isabel Clara-Simó per nomenar la sala gran del Teatre Nacional de Catalunya amb el nom de l'insigne dramaturg tortosí . Des del grup, seguint aquest exemple, vam voler donar un sentit més nostre a aquesta iniciativa, perquè Salvat, a banda de ser un home compromès amb el seu temps, lluitador antifranquista, va pensar sempre en Tortosa i cal que la ciutat sigui justa i agraïda amb els seus fills més il·lustres, amb aquells que han apostat per la cultura en temps difícils, que no s'han resignat al poder establert i que han pensat en la seva ciutat sempre, tot i tenir una trajectòria reconegudíssima nacional i internacionalment. Però dilluns Bel i la seva majoria absoluta van evitar el reconeixement que es mereix Ricard Salvat. I al nostre grup, per molt que vulgui, no ens farà callar.

8 de setembre del 2011

ESTABILITAT PRESSUPOSTÀRIA. UNA REFORMA CONSTITUCIONAL NECESSÀRIA

El ple del Senat va aprovar definitivament dimecres 7 de setembre la reforma de l’article 135 de la Constitució Espanyola. Ha estat una reforma que ha aixecat molta pols, degut en bona part al context de crisi financera i econòmica que estem vivint els darrers quatre anys.

Aquesta reforma de la Constitució ha estat necessària i inevitable. Es pot argumentar en contra tot el que es vulgui, però la responsabilitat política ho feia inexcusable. El mes d’agost hem viscut unes turbulències gravíssimes en l’economia mundial i especialment en els mercats del deute, que ha afectat especialment a la Unió Europea i concretament a alguns països com Espanya i Itàlia. La intervenció del Banc Central Europeu ha estat important per poder suportar la pressió i evitar el risc de caure en situació de rescat, però això ha exigit determinades condicions com modificar les constitucions dels països més afectats, fixant normativament el principi d’estabilitat pressupostària tal i com ho havia fet Alemanya fa un parell d’anys.

Alemanya és la principal potència econòmica de la Unió, el principal motor econòmic d’Europa i el principal puntal del Banc Central Europeu, però els seus contribuents i, per extensió, les seves forces polítiques parlamentàries recelen cada vegada més de finançar els dèficits d’altres països, com ara Grècia i Irlanda que, amb pressions fiscals molt més baixes que la pròpia Alemanya, han mantingut una elevadíssima despesa pública, generant uns dèficits impossibles.

Es tracta d’una reforma que com ha dit el vicepresident del Senat i catedràtic de dret constitucional, Isidre Molas, és necessària i urgent. Davant dels que parlen d’imposició europea, cal recordar que construir Europa amb una organització federal, aquesta Europa que tants beneficis ens ha generat, significa cedir parcel·les de sobirania i com defensava Javier Pérez Royo el passat dia 6 de setembre en el diari El País “La reforma de la Constitució per incloure el principi d’estabilitat pressupostaria i fixar el límit del dèficit de totes les administracions públiques és l’expressió de la voluntat de l’Estat de seguir avançant en el procés de construcció de la Unió Europea...”

Hi ha qui associa la reforma a una marxa enrere de l’estat del benestar. Res més lluny de la realitat. Només unes finances sanejades en el marc d’una economia sòlida poden garantir la prestació dels serveis públics que són garantia de cohesió i de justícia social. No estem parlant de dèficit zero com demanava el PP, estem parlant d’estabilitat a assolir en el marc d’una legislatura, que admet, per tant, un cert endeutament si les circumstàncies ho requereixen i que se n'haurà de quantificar el seu límit mitjançant una llei orgànica. Així mateix, cal abordar una reforma tributària important, perquè és mitjançant una política fiscal progressista com millor garantirem l’equitat i la igualtat d’oportunitats.

En darrera instància no són admissibles els arguments dels que parlen que la reforma va contra l’autonomia de Catalunya, no només per la legitimitat de les Corts Generals per actuar i legislar per tota Espanya, també perquè davant Europa i els agents que actuen en l’economia globalitzada la imatge de l’economia catalana va lligada totalment a la de l’economia espanyola i si una cau en situació de rescat l’altra també. Així mateix, el sostre de dèficit que es preveu per les autonomies és superior al vigent actualment, pactat en el Consell de Política Fiscal i Financera.

Finalment, hi ha qui demana un referèndum. És una proposta formalment legítima, però no oportuna en un moment en què és urgent actuar per evitar mals majors, anar a un referèndum en un context de campanya electoral de cara a les eleccions generals, augmentaria les incerteses i, per tant, els riscos , i avui l’interès dels ciutadans catalans i de tota Espanya requereix polítiques que donin estabilitat, confiança i garanties de futur. És l’interès de tots i, especialment, dels sectors més febles de la nostra societat.

Joan Sabaté Borràs

Senador i president del PSC de l'Ebre

Moció en defensa de la immersió lingüística



ANTONI SABATÉ IBARZ, PORTAVEU DEL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA A L’AJUNTAMENT DE TORTOSA, D’ACORD A L’ARTICLE 13 DEL R.O.M. PRESENTA PER AL SEU DEBAT AL PLE, LA SEGÜENT:


MOCIÓ


El 2 de setembre passat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va dictar una interlocutòria en la qual insta al Govern de la Generalitat de Catalunya que en un termini de dos mesos canviï la llengua vehicular d'ensenyament, el català, tot obligant a incloure la llengua castellana com a llengua vehicular en el sistema educatiu de Catalunya.

Aquesta ofensiva contra el català, contra les escoles i contra el model d'immersió lingüística és una ofensiva contra la cohesió social al nostre país. Tot el que sigui afluixar en la defensa, enaltiment i promoció de la llengua catalana, que és la que es troba en minoria en l'espai públic, és afeblir les possibilitats del català.

Cal tenir en compte que el Tribunal Constitucional va avalar la immersió lingüística a les escoles catalanes, l'ensenyament en llengua catalana com a vehicular d'ensenyament. A més, el model d'immersió lingüística de Catalunya ha estat qualificat internacionalment com excel·lent, essent objecte d'estudi per a la seva implementació en altres països.
D'altra banda, no és cert que l'actual model no tingui en compte la llengua castellana, ja que aquesta és objecte d'ensenyament en totes les escoles de Catalunya, com tampoc no s'adiu a la realitat que el fet que la llengua vehicular a les escoles catalanes sigui el català comporti que els estudiants escolaritzats a Catalunya desconeguin la llengua castellana, ja que les diferents avaluacions han demostrat que pràcticament hi ha el mateix domini de la llengua castellana per part de l'alumnat català que pel d'altres comunitats de l'Estat espanyol. Per tant, s'ha demostrat que el model d'immersió permet el coneixement de les dues llengües oficials en acabar l'ensenyament obligatori, afavorint la cohesió social i la igualtat d'oportunitats.

Aquesta situació, a més, no afectarà només a la immersió lingüística sinó a tot el model escolar de Catalunya. És per això que cal , ara més que mai, que tots els partits polítics s’uneixin, sense que donin peu a un conflicte innecessari entre el català i el castellà, tal i com està fent el Partit Popular, volent desmuntar un model educatiu completament efectiu i vàlid, emparant-se en la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i crescut per les seves expectatives a les properes eleccions generals.


Atès allò exposat, elevem al Ple de L’Ajuntament de Tortosa la següent,


PROPOSTA D’ACORD:

Primer: Mostrar el nostre suport a la defensa del model d'escola catalana, un model que fa molts anys que està vigent al nostre país i amb un gran consens a la nostra societat, valorat de forma excel·lent en l'àmbit internacional.


Segon: Recórrer la resolució adoptada pel Tribunal Superior de Justícia i moure tots els instruments jurídics, polítics i institucionals per defensar l'actual model.

Tercer: Instar a tots els partits polítics a unir-se en defensa de la llengua catalana.

Quart: Comunicar aquests acords al govern de la Generalitat de
Catalunya i als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya.