7 de març de 2014

Manifest commemoratiu del Dia Internacional de les Dones

Un any més ens veiem en l’obligació de denunciar el retrocés que els drets de les dones pateixen quan les dretes governen a Catalunya i a Espanya i a molts ajuntaments del nostre país.
La crisi i les retallades pressupostàries van ser l’argument d’anys anteriors per posar en marxa retallades indiscriminades en matèria d’igualtat i en polítiques socials: precarietat laboral i social, desnonaments, famílies en situació de pobresa, malnutrició infantil i pobresa energètica són qüestions que impedeixen l’autonomia personal i el ple desenvolupament de les dones.
Enguany, el retrocés en els drets de les dones és només per qüestió d’ideologia. No té a veure amb la crisi. La reforma de la llei de l’avortament, proposada pel ministre Gallardón, és el major retrocés en matèria de drets i llibertats que ha patit el país durant la democràcia, i ens torna 30 anys enrere.
Mai, ni en països europeus amb governs de caire conservador, s’ha plantejat posar en qüestió el dret de les dones a decidir sobre el seu cos i la seva maternitat. La llei aprovada el 2010 pel darrer govern socialista és una llei consensuada amb professionals sanitaris, amb juristes i amb entitats que treballen en temes d’igualtat.
La proposta de reforma que planteja ara el govern del PP no respon a cap demanda de la societat; vol únicament contentar una part de l’electorat de la dreta, plantejant un problema on no n’hi havia cap. Aquesta reforma tornarà a dividir les dones entre les que podran pagar les despeses per avortar legalment i amb garanties sanitàries viatjant a un altre país europeu i les dones sense recursos econòmics, abocades a l’avortament clandestí, a la desprotecció jurídica i a posar en risc la seva salut i la seva vida.
Si aquesta reforma tira endavant, serà pràcticament impossible avortar legalment. El 90% de les dones quedarà fora dels estrictes supòsits que planteja la reforma. En el 10% de casos que quedarien coberts per la llei, les dones estarien sotmeses a tota una cursa d’obstacles, d’informes i justificacions mèdiques que allargarien el procés de manera que el farien inviable.
Com garantirem el compliment de les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut? Per a què serviran les proves de diagnòstic prenatal? En què quedarà l’educació sexual i reproductiva? Com farem prevenció d’embarassos adolescents? Com garantirem el dret de les dones a decidir sobre la seva pròpia maternitat? Com garantirem la seguretat jurídica dels i les professionals sanitaris?
Mentrestant, creix el nombre de dones que han estat assassinades víctimes de la violència de gènere, tot i que això sembla no preocupar un govern que es declara “defensor de la vida i dels drets de les dones” però que retalla els fons destinats a fer prevenció i campanyes de sensibilització.
Els i les socialistes continuarem lluitant per la llibertat i els drets de les dones. I continuarem reclamant el compromís de tota la societat perquè els drets de les dones, tots, inclòs el dret a decidir sobre la maternitat, no es retallin. Les dones som motor de la societat, però els nostres drets no poden ser moneda de canvi perquè una minoria intenti imposar la seva moral a la majoria.
Ni un pas enrere en els drets de les dones!
Barcelona, 8 de març de 2014