28 d’octubre de 2011

Un corredor estratègic per al nostre futur

La decisió de la Comissió Europea, feta pública la setmana passada, sobre el nou mapa de prioritats de la xarxa transeuropea de transport de mercaderies, amb un pronunciament favorable al corredor mediterrani des d'Algesires a França per connectar amb altres corredors europeus fins a Hamburg i Estocolm, ha estat una gran notícia per al país i també per a les Terres de l'Ebre.

Sóc dels que fa temps vinc insistint, en diferents escrits i pronunciaments públics, en un aspecte que pel fet de ser obvi no deixa de ser important que el repetim, la importància de les infraestructures de comunicacions per al futur de la nostra economia.

El del Mediterrani és un corredor europeu, per tant, important per al marc territorial en que es mou la nostra economia, el marc europeu, i alhora millora substancialment el transport de mercaderies, ja que el transport ferroviari és el més econòmic i, per tant, el més eficient, exceptuant el transport marítim. Algú es pot imaginar una indústria potent del nostre territori que no tingui una bona opció de transport ferroviari i les corresponents connexions portuàries? Anem fent els deures i bé. Ara tots es volen apuntar l'autoria, però només cal recordar que aquesta no va ser una opció defensada pels governs recents del Partit Popular amb suport parlamentari de Convergència i Unió.

La determinació dels governs socialista a Espanya i d'esquerres a Catalunya ha estat determinant. Com també és molt important el Pla Territorial de les Terres de l'Ebre, aprovat per l'anterior govern, on es feia una aposta clara pel desdoblament de l'Eix de l'Ebre per connectar per autovia Lleida, i això vol dir tota la Vall del l'Ebre, i el nord peninsular amb el corredor del Mediterrani (Ap-7 i A-7) perllongant-lo després de comunicar amb el polígon Catalunya Sud, fins al port dels Alfacs a Alcanar. El pla preveu, així mateix, una importantíssima reserva de sòl, per a àrees logístiques vinculades al ferrocarril, 700 hectàrees entre l'Aldea i Camarles; 150 hectàrees en el reraport d'Alcalnar, i 90 entre Móra la Nova i Garcia, en la línia ferroviària que uneix Saragossa amb Tarragona i Barcelona i que, per tant, connecta amb el corredor ferroviari mediterrani i la connexió ferroviària de l'estació de l'Aldea amb el port dels Alfacs.

Ara caldrà elaborar el projecte, definir els apartadors i aquí és inexcusable i fonamental el de l'Aldea i, òbviament, garantir les inversions necessàries.

Per això és molt important el resultat de les properes eleccions del 20 de novembre, si tenim en compte els precedents als que al·ludia abans. Alhora cal que des de les Terres de l'Ebre siguem capaços d'actuar amb el major consens possible i que no alimentem cap dubte sobre el futur de la nostra economia i, per tant, del nostre territori. Un futur que passa perquè la indústria sigui el sector punter, sense menystenir l'agricultura i el turisme que han de tenir un paper creixent, especialment en el segon cas.

Tot això s'ha de fer tenint present sempre el context europeu de referència i les orientacions de l'estratègia 2020 de la Unió Europea, amb l'aposta per l'R+D+i, per la formació i el coneixement, per la seguretat energètica i també per l'economia verda. Ara més que mai no som una illa, som una de les cruïlles de l'Euroreregió de l'Arc Mediterrani i amb la priorització del nou corredor aquesta posició es posa més que mai en valor.

Joan Sabaté Borràs

Cap de llista del PSC al Senat i president del PSC de l'Ebre