Segurament parlar de la crisi comença a ser un tòpic, tan tòpic com parlar del temps. En els darrers temps s’ha convertit en el tema de conversa més habitual entre la gent, al carrer, a la feina, en reunions d’amics o família, i com no, a les llargues cues que es formen cada dia a les oficines de Treball, on cada dia acudeixen milers de treballadors sense feina amb l’esperança que aquell dia hi hagi una oferta de treball per a ells o simplement amb la resignació de qui hi va per passar un tràmit administratiu. I és que la crisi s'ha instal·lat en les nostres vides com un malson repetitiu del que sembla que no puguem despertar.Tothom, sindicats, partits polítics, analistes econòmics, etc. parlem de com sortir de la crisi i de quines són les solucions per poder-ho fer. Una crisi que no té precedents, que afecta també a bona part del països del nostre entorn i que ha posat de manifest entre altres coses que el model econòmic actual no és viable, que cal més control sobre els mercats financers i que de la crisi se’n veuen menys afectats aquells països que basen la seva economia en un sistema productiu de qualitat, i competitiu.
Doncs bé, sembla que el nou govern del Partit Popular ha decidit començar la casa per la teulada i com a primera mesura ens ha imposat, fent ús de la seva majoria absoluta i amb el suport de Convergència i Unió, una Reforma Laboral que ja ens va avançar tímidament en la passada campanya electoral i que ara s’ha convertit en una realitat dura i colpidora. I és que aquesta Reforma Laboral, tal i com han qualificat ja els sindicats CCOO i UGT, és del tot ineficaç i injusta, no servirà per crear més llocs de treball ni per reactivar l’economia del nostre país. Com poden pensar que abaratint l’acomiadament i precaritzant els llocs de treball es pot generar riquesa? Estan abocant als treballadors/es a una economia de subsistència. I el més greu és que des del mateix Partit Popular ja han admès que aquesta Reforma probablement no aturarà el constant degoteig d’aturats que tenim actualment.
Des del PSC estem fermament convençuts que el que en realitat es pretén és forçar un canvi de model en les relacions laborals entre empresaris/es i treballadors/es totalment desequilibrat, i no cal ser molt imaginatius per veure que aquest canvi de model ens aboca a pèrdues totalment inacceptables i que hi ha coses a les quals no podem renunciar.
És per això que demostracions com les manifestacions que van tenir lloc el passat diumenge 19 de febrer a moltes ciutats d’arreu del nostre país, inclosa Tortosa, on unes dues mil persones vam sortir al carrer en contra d’aquesta reforma, han de servir perquè el govern del Partit Popular vegi que la gent no està resignada, ni impassible i que no està disposada a acceptar reformes a qualsevol preu.
Amb aquesta reforma laboral el Partit Popular ha creuat la línia vermella i s’ha carregat d’un sol cop moltes de les fites aconseguides entre tots en els darrers 30 anys de democràcia, línia vermella que els socialistes mai vam creuar, ni en els pitjors moments de crisi viscuts durant la nostra etapa de govern. Perquè els socialistes, amb tots els nostres encerts i errors, hem tingut sempre clar que els principis de justícia social i igualtat d’oportunitats són irrenunciables.
Dolors Bel Guerrero, Regidora del PSC a l'Ajuntament de Tortosa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada