Va haver d'aparèixer la terbolesa per les aixetes de les cases perquè a Jesús es doni una solució integral al proveïment d’aigua potable per a ús de boca. I van haver de mobilitzar-se els responsables de l’Associació de Veins del poble per tal que el problema aflorés en tota la seva dimensió i s’accelerés l’esmentada solució integral.
Dit aixó, i des d'una bàsica posició d’objectivitat, cal reconèixer que l’actuació de les institucions implicades –EMD i Ajuntament- així com la que li correspon a l’EMSP –Empresa Municipal de Serveis Públics, Aigües de Tortosa, SL- ha estat eficient i correcta.
Com diu la dita, “bé está el que bé acaba” i dins uns mesos, durant els quals patirem l’inevitable molèstia de moure'ns per la major part dels carrers oberts per les obres de renovació de la xarxa de tuberies, Jesús tindrà el servei bàsic d’aigua resolt per molts anys.
Ha estat practicada la interconexió amb la xarxa de Tortosa i es renovaran la major part de trames de distribució a domicili perquè són molt antigues i esdevenen un autèntic colador. El consum no para d’augmentar per les fuites continuades i el perjudici en el sòl i subsòl és evident.
A més, el proveïment es veurà complementat amb una actuació que durà a terme l’empresa pública estatal Acuamed, la qual ens donarà una major qualitat i seguretat: l’ampliació dels pous de Sant Bernabé i la construcció d’un dipòsit que garantirà una correcta autonomia en cas de necessitat.
Finalment, es dóna una raonable resposta a les demandes veïnals: s’atendran els casos demostrats d’afectació a aparells electrodomèstics i es bonificaràn 19 dies en la facturació trimestral del consum d’aigua.
De tot plegat se’n va donar compte i es van adoptar les corresponents decisions en el si del Consell d’Administració de l’EMSP –Empresa Municipal de Serveis Públics- Aigües de Tortosa SL- celebrat el 22 de març, consell del que en formo part com un dels representants municipals i on vaig tenir l’oportunitat de preguntar tots els dubtes que a la major part dels veïns ens han sobrevingut en tot el procés del problema i on vaig pronunciar-me favorablement a les propostes d’actuació plantejades.
Arribats aquí, hom es pregunta com és possible que no s’hagués actuat abans. O és que no sabíem que els pous del camp de futbol mostren un evident cansament? O és que no sabíem que el dipòsit corresponent només ens dóna una autonomia per dues hores? I que la xarxa de tuberies és molt antiga i esdevé un veritable colador?
Francament, no havíem d'haver arribat fins aquí. Una adequada previsió en la priorització de les inversions al poble, ho hagués evitat.
Aquesta és una lliçó que s’ha d’aprendre.
Peró, en fi, el que hem dit, “bé está el que bé acaba”
Antoni Sabaté Ibarz –membre de la Junta Veinal en representació del PSC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada