7 d’abril de 2011

Les set cabretes i el llop


Tots a la nostra infància hem escoltat, en la dolçor de la nit, el conte de “Les set cabretes i el llop”. Al final del conte, per no entretindre'm, el llop es menja les cabretes. Tots els pastors saben que a la cura del seu ramat no han de deixar mai al llop, perquè el final és fatal. El llop sempre, per naturalesa, acaba menjant-se les cabretes.


Artur Mas, en la seva constitució de govern dels millors, va elegir, ni més ni menys, que al llop, el cap de la patronal hospitalària de Catalunya per conduir la salut pública del nostre país, com el llop i les ovelles. La política de salut des del principi era premeditada, acabar amb el sistema públic de salut que a tant alt nivell l'havia deixat el govern de Montilla. Tot i que encara tenia mancances, es va fer un impuls important, com per exemple els cinc quiròfans a ple funcionament a l'hospital Verge de la Cinta.


Ara, amb l'excusa de les retallades el que han fet no és altra cosa que la política premeditada que des d'un començament ja tenien, acabar amb el sistema públic de salut que és l'enveja de tota Espanya i ha estat el mirall per a les reformes dels sistemes de salut pública d'altres països. No deixa de ser curiós que, per una banda, diguen que hem de rebaixar la despesa pública i, per una altra banda, un dels principals elements programàtics de CiU a les eleccions va ser la retallada d'impostos per als que més tenen.


El llop encara que mengi ous per endolcir la veu o es refregui amb farina per fer-se els pèls blancs, sempre serà el llop i, per naturalesa, es voldrà menjar les cabretes. Però, haurem d'esperar que torni la mare de comprar per salvar les cabretes de la panxa del llop.


Eduard Ena Forné

Regidor del PSC a l'Ajuntament de Tortosa