4 de desembre del 2013

Crònica del ple ordinari desembre: INSTAL.LATS EN EL GRIS

CiU rebutja una a una les mocions del PSC per l’ús esportiu col·legis públics, en defensa de la gent gran i dels llocs de treball de contractes i concessions municipals
El corró de la majoria absoluta al ple de Tortosa ahir va tornar a ser implacable, per molt que es vulgui lluitar per la preservació de llocs de treball, defensar el benestar de la gent gran de Tortosa o garantir l’accés a la pràctica de l’esport de tortosins i tortosines. Una rere l’altra, CiU, va anar tombant cadascuna de les mocions socialistes presentades al ple de Tortosa.
Van votar en contra de permetre l’accés a les instal•lacions esportives dels col·legis de titularitat municipal fora de l’horari lectiu. De res va servir que el regidor Enric Roig recordés que “moltes vegades els grups de xiquets i xiquetes i de joves que estan en els nostres barris, en els nostres carrers, busquen espais per a jugar, per a desenvolupar les seues relacions socials, un espai per a desenvolupar-se com a persones”. Tampoc el fet que el nombre d’instal•lacions esportives de lliure accés que hi ha a la ciutat sigui insuficient. Poca cosa els va preocupar que els expliqués que aquestes instal·lacions permetrien la pràctica dels joves en llocs adequats i sense moure’s dels seus barris, l’argument que aquest fet no afectaria al normal funcionament dels centres. Ni tan sols van escoltar que una possible proposta perquè fóra algun treballador de Tortosa-Esport facilités l’accés i fes les tasques de vigilància i cura de les instal·lacions. “Fomentar l’esport incideix també en l’educació i la sensibilització social”, va insistir Roig. La resposta va ser no.
Aquest món de color rosa en què està instal•lat Convergència i Unió a Tortosa, i especialment l’alcalde Ferran Bel i la regidora Meritxell Roigé, manté cada cop més allunyat de la realitat al govern de Tortosa de les necessitats i el patiment de tortosins i tortosines. Seria hora que la resta de regidors de CiU superessin la seva funció de comparsa, agafessin responsabilitat i els ho fessin veure.
També sense miraments van votar en contra de la moció en defensa del manteniment de llocs de treball i de les condicions laborals dels contractes i concessions municipals. Durant aquest mandat CiU ha despatxat set treballadors municipals, alguns dels quals han guanyat els judicis on han denunciat aquests acomiadaments improcedents, i als quals se’ls ha hagut de pagar la indemnització pertinent. El greuge el fa CiU i l’acaben pagant els tortosins i tortosines de la seva butxaca. També s’ha produït la reducció del 20% en el contracte de neteja i del 60% dels sous dels treballadors que continuen. "Cal estrènyer-se el cinturó", argumenta impassible CiU. Mentrestant, però, mantenen ben vigent una junta de barri que permet als regidors del govern rebre més aportacions econòmiques de l’Ajuntament. “Estem parlant de persones, a les que condemnem a un futur incert, a l’atur, a la precarietat”, gairebé implorava Roig. Res a fer, ja han decidit que cal aplicar la premissa fonamental d’un bon governant de dretes: la crisi la paguen els més pobres.
I per si això no fos poc, tampoc no els va tremolar el dit per dir no a la moció en defensa de la gent gran en rebuig a la reforma de les pensions i les retallades de la llei de la dependència. Això sí, van dir que la votarien a favor si només es culpava al govern del PP, però si se li han de demanar responsabilitats al govern de CiU, aleshores, és diferent. “Contra els nostres ni parlar-ne, ho retireu i us votem a favor”, exposen sense prejudicis. Està clar que per a ells primer estan els interessos de CiU i després els de la gent.
Ens ha de fer reflexionar i molt que CiU sigui incapaç d’aprovar propostes per defensar a la gent gran, als pensionistes, que no sabem que han fet de malament per rebre clatellades per tot arreu, i més tenint en compte que avui són els que aguanten molts cops l’economia familiar perquè la resta de membres del nucli familiar estan a l’atur o han vist retallats els seus sous i poder adquisitiu.
Tot plegat, trist i gris com la llum apagada d’una sala de sessions com la de l’Ajuntament amb un govern que ni té iniciativa ni pensa prendre cap decisió valenta a favor de les persones.