5 de desembre de 2013

Mas: ni tan sol suspès, no presentat

Article d'Antoni Sabaté, portaveu del PSC a l'Ajuntament de Tortosa i a l'EMD de Jesús

Aquests dies s'ha complert un any des que, de forma innecessària, el President Mas, per pur tacticisme, donés per finalitzada una legislatura a mitges, que havia començat el 2010, i convoqués unes eleccions que van mostrar el seu fracàs.
En un país normal, hagués hagut de dimitir i no ho va fer. Va posar-se en mans d'ERC i va embarcar a Catalunya en un monotema, el sobiranisme.
Entretant, finalitzem el 2013 sense pressupostos -tenim prorrogats els del 2012-, amb més aturats i una projecció exponencial de retallades en despeses socials quan la gent necessita més atenció com a conseqüència de la crisi econòmica. Des de 2010 fins avui, la tisora s'ha endut 2.700 M€ i això és molt, és la regressió a la privatització, a les desigualtats, al desmantellament de la societat del benestar.
El govern de l'Estat, incompleix la clàusula addicional tercera de l'Estatut del 2003 i enlloc d'invertir el 18 per cent del PIB aportat que ens pertocaria a Catalunya, arribarà ben just al 9 per cent el proper any. I Rajoy i Mas no parlen. Enrocats com estan un amb l'unitarisme ranci de l'Espanya de blanc i negre i l’altre en un sobiranisme que no lidera i que supedita a un altre partit que fa de govern i d'oposició alhora.
I nosaltres reclamem més polítiques socials i més polítiques de desenvolupament econòmic. Més estratègia com a País, més model, més referent, més capacitat de diàleg i de lideratge.
Mentre Rajoy i Hollande parlen de l'apertura del AVE Barcelona Paris, de l'Eix del Mediterrani, d'estratègies energètiques conjuntes, d'enfortir el projecte econòmic europeu amb la unió bancària, de complicitats en el concert internacional, el nostre President se'n va a l’Índia i, des d’allí, alerta de la fatiga que pot causar el sobiranisme perquè aquí donem tot un espectacle sobre com enfocar la qüestió de la consulta i la pregunta.
Per nosaltres, ja ho hem dit, la prioritat són les persones, la superació de la crisi, el desenvolupament econòmic. Però no som aliens al debat que ja comença a fatigar tal com alerta el President. Reclamem també més Catalunya, i tan que sí, un millor finançament, un major respecte a la nostra llengua i cultura, unes major quotes d'autogovern. En definitiva, un nou encaix de Catalunya dins Espanya, al que denominem federalisme que comporti la reforma constitucional. Més Catalunya en una Espanya federal que ens entronqui amb més Europa.
Sembla que el 2014 tindrem pressupostos a Catalunya. I quines previsions es fan per a les Terres de l'Ebre? Doncs, d'escàndol. En inversions, els pitjors de la història, ni tan sols la previsió per a redactar el projecte executiu del desdoblament de la C-12 en el seu pas per Tortosa. Ens situen a la cua de Catalunya percentualment, fins i tot per darrere de Pirineus. I en despesa ordinària? Fatal en polítiques socials, les Escoles Bressol, les de música, ni un euro, abandonades a la sort dels seus Ajuntaments i dels pares i mares dels alumnes. I la sanitat publica? Iels centres especials de treball? i les polítiques actives d'ocupació? I els menjadors escolars? I.....
És usual que després d'un any, els gestors públics passin examen. Amb aquest panorama, la conclusió és clara. A Mas ni tan sols se li pot posar nota, no s'ha presentat a l'examen.
 
*Article publicat a la Veu de l'Ebre