14 de setembre del 2010

CiU i l'endeutament a l'Ajuntament de Tortosa


"L'elevat endeutament és marca de la casa: Ciu va deixar el govern al 99 amb una ràtio elevadíssima i Bel torna a fer ara el mateix"
El grup municipal del PSC va mostrar ahir la seva preocupació per l'increment de la ràtio d'endeutament de l'Ajuntament de Tortosa, o sigui la relació entre el volum del deute i els ingressos corrents, que ha tornat a situar-se en el 143,76%, una xifra molt superior a la que recomana el pla de sanejament i propera al 178,2%, l'herència convergent que es va trobar el govern socialista l'any 1999. "Estem davant uns comptes absolutament nefastos, han tornat a gastar més del que poden com havien fet en el passat. L'elevat endeutament és marca de la casa: CiU va deixar el govern al 99 amb una ràtio elevadíssima i Bel torna a fer ara el mateix", ha lamentat el portaveu del grup, Joan Sabaté, que ha recordat que quan acabi l'actual mandat, el nou govern que es constitueixi tornarà a trobar-se com al 99, amb un deute elevadíssim que obligarà novament a aplicar una política econòmica força austera.

I és que, com ha assenyalat el portaveu del grup, les dades de la Intervenció Municipal no admeten cap dubte. L'any 1999, amb CiU a l'alcaldia, els ingressos corrents eren de 14.027.611 euros i un deute de 25 milions d'euros, el que representava una ràtio del 178,2%. En arribar al govern els socialistes, aquests van prioritzar entre les seves polítiques millorar la situació tan desastrosa amb què es van trobar, aconseguint el 2007 una ràtio que era del 124,01%, amb una clara tendència a la baixa (els ingressos corrents eren de 28.200.378 euros i el deute se situava en els 36.500.00 euros). Després, però, de tres anys de nou govern convergent, amb Ferran Bel al capdavant, la situació s'ha tornat a capgirar d'una forma força preocupant, amb una despesa descontrolada que ha dut a aquesta involució. Així, els ingressos corrents pugen a 33.942.489 euros i el deute és de 45.097.494 euros, el que representa una ràtio del 143,76%.

Per tant, no s'està complint el pla de sanejament financer al qual està sotmès l'Ajuntament. Però aquest incompliment no només s'ha produït en aquest exercici, sinó el 2009, amb una ràtio d'endeutament del 131% quan el pla n'estipulava el 129,02%. Ara, al 2010 el pla en preveia un 128,69%, xifra molt allunyada del 143 esmentat abans.

Els socialistes han volgut denunciar que el govern continuï dient mitges veritats sobre la situació econòmica de l'Ajuntament, però sobretot que aquesta nefasta gestió econòmica perjudiqui especialment als proveïdors. Entre altres, han explicat que a 31 de desembre de 2009 el deute amb Fecsa-Endesa pujava ja a 321.635 euros.

3 de setembre del 2010

EL CANVI REAL

Alguns pretenen començar el “canvi” sense voler adonar-se'n que aquest ja és una realitat en marxa. I és que la ironia en política pot ser un recurs no menyspreable, si no fóra perquè sovint, quan parlem de política, ens referim a l'acció de govern, la gestió de l'interès col.lectiu, i amb això poques bromes.

La Convergència i Unió del senyor Mas ha encetat la precampanya amb vista a les properes eleccions autonòmiques d'aquesta tardor prometent el canvi. Segurament és un intent poc afortunat de copiar l'eslògan socialista de 1982, sense entendre que seguint aquest símil ell fa el paper de la UCD i l'Adolfo Suarez, els socialistes, aleshores amb Felipe González, igual que a Catalunya el 2003 amb Pasqual Maragall i el 2006 i el 2011 amb José Montilla representem l'alternativa de progrés front al desgast de l'opció de dretes que en aquest cas la representen el 23 anys de pujolisme, on Mas fou conseller i, fins i tot, en el darrer govern agònic, sostingut pel PP de José Ma. Aznar, conseller en Cap.

Catalunya, amb set anys de presidència socialista, ha iniciat un procés d'avenç clar en l'autogovern, amb un nou estatut, que malgrat la retallada del constitucional, que esperem poder refer modificant la legislació estatal, ens ha aportat competències de govern molt superiors a les de l'Estatut de 1979. Així mateix, s'ha negociat un sistema de finançament molt més satisfactori, que representa rebre de l'estat 2.150 mil.lions d'euros en lloc dels 290 del darrer any de govern de Pujol i Mas, i s'ha aprovat la llei de vegueries, que permet desenvolupar un nou model d'ordenació territorial molt més adaptat a la realitat del nostra país, una llei que cal recordar que CiU ha votat en contra. Més enllà de l'elevadíssim nivell d'inversió en infraestructures i en equipaments, especialment educatius i sanitaris: 63.520 places de guarderia front a les 23.830 del 2003; 66.570 mestres front a 49.160 del període convergent, i 3,8 mesos de mitjana en les llistes d'espera hospitalàries davant dels 5,6 de l'any 2003.

Les Terres de l'Ebre, en aquest període, han vist una atenció del govern i una inversió impensable en el període anterior. S'ha de millorar i ho farem, però és obvi que el canvi amb presidència socialista ha estat evident, molt superior a l'atenció rebuda pel territori durant 23 anys de CiU. Les carreteres de Batea a Maella, Xerta a Prat de Compte, Horta de Sant Joan i Vinallop-Ulldecona fins a Vinaròs, així com el nou pont al Delta entre Deltebre i Sant Jaume, la millora de les condicions del sòl industrial del polígon Catalunya Sud, la creació dels de Camposines i el Motllò a la Terra Alta i Ribera d'Ebre respectivament, l'arribada de la Universitat Rovira i Virgili i la costrucció del nou campus, l'ampliació de regadius a la Terra Alta i la posada en marxa del Xerta-Sénia, així com l'aplicació de la Llei de Barris per recuperar els nuclis antics de Tortosa i Mora d'Ebre, entre moltes altres inversions impossibles de citar en un text necessàriament breu. Tot això s'ha de confrontar amb una llarga desatenció culminada amb el suport de Pujol-Mas al projecte de transvasament del govern Aznar.

El “canvi” que se'ns anuncia és un dejà vu i, la veritat, és que volem continuar endavant i no anar enrere, ens ho devem a nosaltres mateixos i, sobretot, a les noves generacions. Els ebrencs, si més no els que vulguin, podem perdonar, però mai no hem d'oblidar, sinó ens tocarà repetir una etapa trista de la nostra història. El del PSC ha estat i és el canvi real.

El PSC pregunta a Bel sobre la presumpta realització d'unes obres quan encara s'està tramitant la modificació del planejament que les afecta

El grup municipal del PSC a l'Ajuntament de Tortosa es va abstenir ahir al matí en l'aprovació provisional de la modificació del POUM a Bítem, al camí de la Montserrada, concretament del pla de millora del Pinar, en detectar que l'aprovació provisional arriba al ple després que s'hagin fet ja les obres d'aquest pla de millora. En concret, es tracta d'una modificació de planejament que ja es va aprovar inicialment el mes de juny passat, un pla de millora que respon a la petició realitzada per un particular per tal d'ampliar el seu magatzem i que, per poder fer-la efectiva, necessitava que es desplacés el camí rural adjacent a la finca. El PSC va votar favorablement l'aprovació inicial de l'expedient urbanístic el mes de juny passat, ja que considerava oportuna la realització d'aquesta modificació. Ara bé, després d'haver conegut que l'ampliació del magatzem presumptament ja s'ha realitzat, sense que s'hagués fet l'aprovació definitiva de l'esmentada modificació, i sense la corresponent llicència d'obres, en el ple d'avui s'ha abstingut ja que considera que s'hauria pogut incórrer en un seguit d'irregularitats. "El fet que l'alcalde no ens hagi volgut respondre en el mateix ple sobre aquest tema i ens hagi emplaçat a la pròxima comissió d'Urbanisme, ha motivat la nostra abstenció, mentrestant, però, esperem que s'aclareixi aquesta situació",va advertir el portaveu del grup, Joan Sabaté.