19 de febrer del 2010

En defensa del pavelló i esportiu


El grup socialista ha reivindicat el pavelló firal i esportiu com un equipament clau no només pel que fa als seus usos sinó també perquè exemplifica un model de ciutat basat en un creixement equilibrat. Els socialistes han tornat a lamentar que el govern hagi anunciat que pensa reduir el seu ús esportiu. Així mateix, des del PSC s'ha criticat l'estat de deixadesa al qual han sotmès aquest equipament i el fet que en tres anys el govern de Bel no hagi estat capaç de resoldre el problema de l'aigua calenta.

Incompliment generalitzat del Pla d'Actuació a Tortosa


El PSC de Tortosa denuncia que després de tres anys de govern, Bel ha estat incapaç de resoldre la problemàtica dels aparcaments, agreujant-la fins i tot

El govern de Ferran Bel està incomplint de forma generalitzada el que van catalogar com a full de ruta d'aquest mandat, el Pla d'Actuació Municipal. Així ho va denunciar ahir el PSC de Tortosa després de constatar que la majoria de les actuacions previstes per l'any passat ni tan sols s'han iniciat. Per als socialistes l'incompliment més flagrant, tal com ja van denunciar en el seu moment, cap a la ciutadania és la promesa de resoldre la problemàtica dels aparcaments. Així, tal com recollien en aquest document, ni han construït l'aparcament soterrat de Ferreries ni han posat en marxa un aparcament soterrat a la vora del riu. “Després de tres anys de govern, Bel ha estat incapaç de resoldre la problemàtica dels aparcaments a Tortosa”, ha lamentat el portaveu del grup municipal del PSC, Joan Sabaté. El més greu de tot, però, segons els socialistes és que no només no s'ha solucionat sinó que s'ha agreujat amb la substitució d'un gran nombre de places amb les noves urbanitzacions dels carrers. Aquesta problemàtica s'afegeix a una altra que pateix la ciutadania i que tampoc no ha millorat, com és la seguretat. En els darrers mesos, s'han produït més de divuit robatoris en pàrquings a la ciutat, entre altres casos.

Els socialistes també han criticat la manca d'atenció a les polítiques socials i la demagògia electoralista emprada en aquest sentit per Bel, perquè no s'ha fet ni un sol pas per construir ni la residència d'avis ni el centre de dia. I si el compromís amb les polítiques socials ha estat nul, tampoc no n'han sortit millor parats els comerciants. Així, no només no s'ha executat cap pla de dinamització del comerç del Temple i Ferreries sinó que s'ha modificat el POEC “perjudicant el comerç de trama urbana i afavorint el comerç perifèric”.
L'enumeració dels incompliments ha estat extens, entre els quals hi ha el famós Pla Estratègic que calia elaborar: Ni Centre d'Interpretació de la Setmana Santa, ni Pla Director de les Muralles, ni pista d'atletisme de competició, ni adequació i senyalització de la platja de la Xiquina, ni certamen musical d'estiu a l'aire lliure en format llarga durada, ni ha començat la rehabilitació del barri de Sant Jaume, ni s'han millorat els accessos del cementiri, ni ha finalitzat l'arranjament de la carretera del Port, ni recuperació de la façana fluvial, ni impuls al tercer pont, ni execució de la via verda, ni urbanitzacionso de la rambla Canigó, ni s'han construït habitatges de promoció pública ni de lloguer a Remolins i al Rastre.... i així un llarg etcètera.

D'entre tots, els socialistes també han volgut destacar a banda dos incompliments concrets, el palau d'aigües i la incapacitat de dotar d'aigua l'ampliació del polígon Catalunya Sud.
Finalment, des del PSC s'ha apuntat que tampoc no s'ha restaurat la màquina del tren del Carrilet, una reivindicació continuada de sectors propers a CiU durant l'anterior mandat que ara de cop sembla que ha quedat definitivament oblidada.

Per tant, segons Sabaté, “tenim un govern que improvisa constantment, que incompleix allò promès, i que només s'encarrega de tirar endavant les obres que avui s'estan fent a la nostra ciutat gràcies a la inversió dels governs de l'Estat i la Generalitat”. A més, aquesta manca d'incompliment contrasta amb un fort endeutament i el greu retard amb què l'Ajuntament paga els proveïdors.

5 de febrer del 2010

La vegueria

Aquest dimarts el Govern de la Generalitat, amb el president Montilla al capdavant, ha adoptat un acord d’enorme transcendència per al país i per raons específiques per a les Terres de l’Ebre, és evident que em refereixo al Projecte de Llei de Vegueries.
Aquest és un tema que demanava solució no des de fa un any, ni dos, ni deu, fa gairebé dos segles, d’ençà el 1833 en què, mitjançant un Decret, el govern de Cea Bermúdez, a proposta de l’aleshores ministre de Foment, Francisco Javier de Burgos, dividia Espanya en 49 províncies (cinquanta d’ençà el 1927), de les quals quatre corresponien al territori del Principat, tot seguint el model de la divisió departamental francesa. No era la primera divisió provincial, n’hi havia hagut almenys dos precedents, durant l’ocupació napoleónica i després durant el Trienni Liberal, i res feia suposar un millor futur a la que s’adoptava aquell 30 de novembre. Tanmateix, però, i contra tot pronòstic, amb la breu excepció del període 1936-39, ha arribat fins avui convivint amb règims autoritaris i democràtics com és el cas de l’actual.

Des del primer moment, i de manera reiterada des d’aleshores, aquesta divisió territorial s’ha vist des de Catalunya com aliena al país i aliena a la seva realitat històrica, social i econòmica. Per tot això, la necessitat d’una reordenació territorial de Catalunya, amb unes demarcacions més respectuoses amb la nostra realitat, ha estat una reivindicació constant compartida per la majoria de forces politiques del país, agrupades en això que genèricament podríem anomenar el catalanisme polític. Des de Tortosa, i des de bona part del territori ebrenc, aquesta reivindicació ha estat una constant de la nostra vida política del darrers dos segles, la distància física i l'ecassa, i en el cas d’alguns municipis nul·la, vinculació a la capital provincial l’han mantingut viva durant tot aquest temps, especialment en els pobles de les actuals comarques del Baix Ebre i Montsià i bona part de la Terra Alta, cas diferent seria el dels municipis de la Ribera d’Ebre d’ençà la construcció del ferrocarril que uniria Saragossa amb Barcelona passant per Tarragona.

La reordenació territorial de Catalunya fou una de les primeres tasques del nou govern de la Generalitat Republicana, que l’any 1931 constituí una comissió presidida pel conseller de cultura, el poeta Ventura Gassol, i dirigida de fet pel geògraf Pau Vila,que n’era el vicepresident, la qual va concloure amb una proposta de divissió del país en 38 comarques, agrupades en 9 vegueries. L’atzarosa deriva del govern català d’aquest període feu que no s’apliqués la proposta elaborada per la comissió fins al desembre de 1936, en què un decret li donava rang normatiu, en plena guerra civil i que, com tantes coses, desaparegué amb l’ocupació franquista del 1939.

L’oposició democràtica al franquisme mantingué viva la reivindicació que feu seva el Congrés de Cultura Catalana l’any 1977, en la cloenda del seu àmbit d’ordenació del territori, celebrada a Tortosa el setembre d’aquell any. L’Estatut de 1979 preveia la possibiliat d’organitzar el territori català en agrupacions supracomarcals, però els vint-i-tres anys de govern del catalanisme conservador, sota la presidència de Jordi Pujol, no varen significar cap avenç en la matèria. Fou l’arribada del govern que agrupava les forces catalanistes d’esquerres, sota la presidència de Pasqual Maragall, el que impulsà un nou estatut, el de 2006, que especificament recull que el territori català s’organitza en municipis i vegueries.

Ara, de la mà del president Montilla, el govern ha aprovat un projecte de llei que dóna l’impuls definitiu a aquesta vella aspiració dels catalans i recull la demanda d’una Vegueria de l’Ebre amb el reconeixement de la capitalitat de Tortosa. Així mateix, és important el fet que el text aprovat preveu l’entrada en vigor de les noves vegueries de manera progressiva, primer les quatre províncies actuals i immediatament després, amb una petita modificació legislativa a les Corts Generals, la Vegueria de l’Ebre i conseqüentment la del Camp de Tarragona, en línia amb el que des del PSC de la regió veníem demanant els darrers mesos, per evitar que la complexitat del reconeixement de la Catalunya Central i les Comarques Pirinenques ajornés indefinidament el nostre reconeixement.

Esperem que els interessos preelectorals d’una oposició neguitosa no arruïnin el necessari consens en el tràmit parlamentari i aviat puguem veure satisfetes les nostres aspiracions col·lectives en aquesta matèria. Estem en un moment de veritable transcendència històrica, cal viure’l amb plena responsabilitat i conciència de la seva importància. Si és així, segur que aviat ho podrem celebrar.

Joan Sabaté i Borràs
Senador, portaveu del grup municipal del PSC a Tortosa i president del PSC de les Terres de l'Ebre

3 de febrer del 2010

Pas històric

Foto: ACN

Satisfacció al PSC per l'aprovació del projecte de llei de vegueries i
l'anunci que la de l'Ebre serà la primera en crear-se

El PSC de l'Ebre vol mostrar la seva satisfacció per l'aprovació per part del govern, tal com ha anunciat el president Montilla, del projecte de Llei de Vegueries i l'anunci que la primera nova vegueria en crear-se serà la de les Terres de l'Ebre després de les actuals quatre diputacions provincials. Els socialistes, que han mostrat des del primer moment tot el seu suport a l'acció que estava duent a terme el govern d'Entesa per impulsar aquest nou projecte de llei d'ordenació de Catalunya en set vegueries, ja havien demanat que s'avancés en la creació de la de les Terres de l'Ebre. La petició venia argumentada pel fet que aquesta vegueria té el ple reconeixement exterior arreu del país, gaudeix de consens intern a les Terres de l'Ebre i respecta la lletra de l'Estatut i de la Constitució. Així, el PSC de l'Ebre considera que avui s'ha fet un pas decisiu per fer realitat una reivindicació històrica del catalanisme polític transversal com és la reordenació territorial de Catalunya en vegueries, una reordenació que serà clau per al creixement i futur del nostre territori i molt sentida especialment a les Terres de l'Ebre.

2 de febrer del 2010

El PSC reprova Bel que accepti donar dades que relacionin delinqüència amb immigració i abandona el Ple de Tortosa


El Grup Municipal Socialista a l'Ajuntament de Tortosa va abandonar ahir a la nit el Ple de l'Ajuntament de Tortosa després que l'alcalde, Ferran Bel, acceptés donar dades sobre delinqüència i la relació d'aquesta amb la immigració a petició del portaveu del PP, l'independent Antonio Faura. Els socialistes van titllar d'indignant aquesta situació que només serveix per criminalitzar els nouvinguts i no afavoreix la convivència cívica a la ciutat. “Un país i un municipi com el nostre que anys enrere hem enviat molts emigrants arreu d'Europa i del món no podem avui caure en actituds xenòfobes en contra d'aquells que han vingut a casa nostra a la recerca de feina i d'una vida més digna”, va assenyalar el portaveu del PSC, Joan Sabaté, que va afegir: “Actituds com aquesta són indignes i inacceptables en un alcalde de Tortosa”.