27 de setembre del 2011

El PSC dóna suport a la concentració contra les retallades a Tortosa





Més de 200 persones, segons informa l'Agència Catalana de Notícies, treballadors de l'hospital Verge de la Cinta i dels centres d'atenció primària, han participat aquesta tarda en la manifestació convocada per les juntes de personal dels serveis sanitaris contra les retallades. La mobilització ha sortit de l'hospital Verge de la Cinta i ha arribat a la seu dels serveis territorials de Salut a les Terres de l'Ebre. El PSC de l'Ebre ha volgut donar suport als convocants i ha estat present en la concentració davant la seu dels serveis territorials.

26 de setembre del 2011

RICARD SALVAT, un reconeixement pendent


El 12 de setembre, en la sessió plenària de l'Ajuntament de Tortosa, el grup municipal del PSC va presentar una moció en què s'instava a un reconeixement explícit a la figura del tortosí Ricard Salvat, dramaturg, escriptor i professor universitari. Fundador de l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual amb Maria Aurèlia Campany, membre de la Reial Academia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i premi Nacional de teatre l'any 1999.

Ricard Salvat va morir el 25 de març de 2009. Fora de la seva ciutat natal, l'escriptora Isabel-Clara Simó va fer arribar una carta al conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, per tal que la sala gran del Teatre Nacional de Catalunya, TNC, on mai va poder representar cap obra, dugui el nom de Ricard Salvat, atenent que va ser un dels principals defensors de la creació del TNC.

Es tractava, per tant, que l'Ajuntament de Tortosa donés suport a la iniciativa empresa per Isabel-Clara Simó i també responia a la voluntat que Tortosa en fes un reconeixement més explícit, propi de la ciutat. En aquest sentit, es proposava que l'espai cultural d'arts visuals de l'antic Escorxador es denominés Centre Cultural Ricard Salvat.

Al Grup Municipal Socialista no el va moure cap interès partidari al formular aquesta proposta. Ricard Salvat fou un intel·lectual compromomès amb la societat i amb les llibertats democràtiques i patí el que molts anomenen l'exili intern. Fou, tanmateix, impulsor d'iniciatives culturals obertes i universals. Sempre va pensar en la seva ciutat, essent fundador del Festival Internacional de Teatre Entre Cultures. Aquestes consideracions van ser les veritables motivacions de la proposta.

La moció va ser rebutjada incomprensiblement amb els vots contraris del grup de CiU i, més incomprensiblement encara, amb els vots contaris del grup municipal d'Iniciativa. L'argumentació fou que existia un acord entre els grups per tal que les distincions de la ciutat no es proposessin al ple mitjançant mocions dels grups sinó que arribessin com a propostes de consens i unitàries.

Però, més enllà que es tractava d'un acord no escrit durant l'anterior mandat, aquesta excusa no servia amb la nostra moció, perquè nosaltres no proposàvem cap distinció de la ciutat, sinó posar el seu nom a un dels principals complexos culturals de la nostra ciutat. A més, la moció ja feia quatre dies que s'havia presentat al registre municipal. Si aquests grups haguessin volgut sumar-s'hi, els hi asseguro que haguéssim cedit l'autoria de la proposta al conjunt de tots els grups municipals.

O pot ser sí que, en el fons, els vots contaris dels grups de CiU i d'Iniciativa obeïen a motivacions partidàries o de protagonisme?

Un dia o altre Ricard Salvat obtindrà el reconeixement de la seva ciutat i la proposta, vingui d'on vingui, comptarà amb el nostre suport. De moment, invitem a tothom que ho cregui adient a escriure al conseller Mascarell per donar suport a la iniciativa de l'escriptora Isabel-Clara Simó. Nosaltres, a títol personal ho farem.

Antoni Sabaté Ibarz

-Portaveu del Grup Municipal del PSC a l'Ajuntament de Tortosa-

23 de setembre del 2011

El PSC expressa el seu condol per la mort de Joan Sabaté Geladó

El Partit dels Socialistes de Catalunya a les Terres de l'Ebre vol expressar el seu condol i mostrar tot el seu suport al company, senador i president del partit, Joan Sabaté Borràs, i a la seva família, per la mort del seu fill, Joan Sabaté Geladó, en accident de muntanya a França. Els socialistes també volem mostrar la nostra solidaritat amb la Unió Excursionista de Catalunya a Tortosa per la pèrdua d'un dels seus membres. Sabaté, que formava part de la secció d'espeleo i barrancs, va participar en l'exitosa expedició a l'illa Reunion (Oceà Índic) el 2009, amb el descens d'un dels barrancs més complexos i tècnicament més difícils del món. També va ser un dels descobridors d'una nova cavitat a la Mola del Catí batejada amb el nom de Cova Sabarin. Joan Sabaté Geladó tenia 27 anys i era enginyer industrial.

21 de setembre del 2011

“El govern de CiU té una preocupant manca de lideratge que s'ha evidenciat amb el Corredor del Mediterrani i el cànon de l'aigua”


Els socialistes insten Bel a posar-se al costat de la gent per aturar les retallades i per rellançar l'economia tortosina

El grup municipal del PSC ha instat avui Bel i el govern municipal a que es posin al costat de la gent per aturar les retallades i per rellançar l'economia tortosina davant la preocupant manca de lideratge que s'ha evidenciat amb temes tan importants per a la ciutat i el territori com són el Corredor del Mediterrani i el les bonificacions del cànon de l'aigua. “Hem pogut veure aquests dies com l'alcalde de Tarragona ha defensat la prestació de serveis a l'hospital Joan XXIII i ha tancat files amb la resta de grups per defensar la seva xarxa hospitalària. Hem pogut veure com l'alcalde de Tarragona i el de Barcelona assistien a la reunió de Castelló sobre el Corredor del Mediterrani. On estava el govern de la nostra ciutat? No es pot acceptar aquest menysteniment“, ha lamentat avui el portaveu del grup, Antoni Sabaté.

Per als socialistes és molt preocupant que Bel no s'hagi posat al costat de la gent davant les retallades del govern convergent de la Generalitat que afecten a serveis bàsics com és la salut, amb la preocupant situació de l'hospital Verge de la Cinta, o que no hagi aixecat la veu per l'eliminació de l'expedició de transport entre Tarragona i Tortosa. Però el que encara consideren més simptomàtic és que l'Ajuntament debatés en el darrer ple una moció perquè continuessin les bonificacions en el cànon de l'aigua i que la moció fos rebutjada precisament amb els vots en contra del grup municipal de CiU .”Ha hagut de ser el president de la Cambra de Comerç qui defensi els interessos de Tortosa i del territori, fet que demostra que el nostre govern, amb l'alcalde al capdavant, té una evident pèrdua de lideratge que demanem que reprengui”. Els socialistes tortosins també han denunciat que s'hagi girat l'esquena a la gent, als sindicats i al territori i han emplaçat Bel i el govern tortosí a “liderar els moviments que situïn el territori en el context del país per rellançar l'economia ebrenca. Si és així, ens tindrà al seu costat”.

Aquestes crítiques arriben 100 dies després de l''inici de l'actual mandat en el qual el PSC ha lamentat que encara no es conegui res sobre el pla estratègic de la ciutat i que l'actitud del govern de Tortosa continuï sent un “mirar-se al melic” sense tenir una visió més ampla i de conjunt del territori, “perquè Tortosa no és una ciutat qualsevol, és la capital i així ho ha d'exercir

Continuïtat de l'anterior govern a la baixa

Més enllà d'aquest anàlisi general, el PSC ha fet una valoració d'aquests tres mesos d'una manera molt concreta resumint que s'han viscut 100 dies que “són continuïtat de l'anterior govern però a la baixa” i advertint a Bel que no es pot viure de la inèrcia de planificacions, subvencions i finançaments de les altres administracions.

De fet, el que més preocupa al PSC és que l'elevat endeutament del consistori pugui paralitzar les inversions al municipi, com ja s'ha pogut comprovar amb el projecte de la nova piscina i complex d'aigües. “Una obra que van anunciar que s'iniciava, a bombo i plateret, durant la campanya electoral i que ara està aturada, això sí, amb l'entrada principal enderrocada i el consegüent malestar que això provoca en comerciants i veïns de la zona”, ha exemplificat.

I és que el deute actual de l'Ajuntament de Tortosa ascendeix a 45.454.000 euros, “una xifra molt preocupant que constata la mala gestió econòmica i el descontrol pressupostari de l'actual govern”. “Si volguéssim eixugar aquest deute, cada tortosí i tortosina hauríem de pagar de la butxaca 1.500 euros”, ha exposat. Durant aquest període s'han hagut d'aprovar diferents extrajudicials per poder assumir factures perquè les partides estaven exhaurides, per un import de 900.000 euros. “Exemples d'aquest desgavell, són els 332.964 que corresponien a despeses de neteja de la via pública i recollida d'escombraries perquè compartien la partida on està la despesa de la llum, que hem de pagar perquè no ens la tallin, deixant de pagar el servei de recollida mentre tots els veïns i veïnes paguen els seus impostos i encarint-lo per a la resta del territori.”

Finalment, els socialistes també han criticat la manca de model urbanístic de la ciutat que ha d'anar més enllà de l'actual planejament, amb un rellançament del comerç tradicional i un pla integral dels eixamples, proposat pel PSC en la campanya electoral; ha lamentat la inexistència de model cultural, mentre altres municipis es beneficien de propostes descartades per l'actual govern i on el socialistes creuen que també cal fer una aposta clara per la projecció internacional de la Festa del Renaixement, i han denunciat l'incompliment de les transferències a les recentment creades EMDs, que dificulta el model de descentralització.

14 de setembre del 2011

Declaració institucional de l'Ajuntament de Tortosa sobre la petició d'aigua de l'Ebre

Foto: Grup municipal del PSC de Tortosa

Davant la petició d'aigua de l'Ebre que arriba des de la província de Castelló, i davant del pronunciament immediat de la Diputació de Castelló, el Ple de l'Ajuntament de Tortosa acorda:

1.- Manifestar discrepància amb el transvasament de 90 hm3 d'aigua del riu Ebre que es reclama des de la província de Castelló.

2.- Reiterar els arguments expressats en anteriors ocasions i avalats científicament que el riu Ebre no té sobrants d'aigua.

3.- Manifestar que en cas de dèficit d'aigua al Llevant, aquest s'haurà de resoldre per altres vies que no sigui el transvasament de l'Ebre.

4.- Comunicar aquest acord al Govern de l’Estat, al Govern de la Generalitat i a la Diputació de Castelló.


*Aquesta proposta ha estat subscrita per tots els grups municipals de l'Ajuntament de Tortosa

El ministeri de Cultura destinarà 311.858 euros per a les obres d'emergència de la cúpula de la Catedral de Tortosa

El senador Joan Sabaté contrasta el suport de l'executiu socialista a la passivitat del govern de CiU

El ministeri de Cultura ha destinat 311.858 euros a les obres d'emergència de la cúpula de la Catedral de Tortosa pel perill de col·lapse que pateix com a conseqüència del despreniment de material en la part superior de la cúpula oval de la capella del Santcrist, que ha fet que s'hi hagin produït esquerdes. Així, en data 1 de setembre es va contractar la Direcció Tècnica de l'obra per un import d'11.858,52 euros i ara es tramitarà la contractació de l'obra d'emergència, que ascendeix a 300.000 euros.

L'obra es realitzarà en el marc del Pla Nacional de Catedrals. El senador Joan Sabaté ha subratllat el suport de l'executiu socialista, a través del ministeri de Cultura, “una complicitat que contrasta amb la poca sensibilitat demostrada pel govern de la Generalitat per solucionar una problemàtica que afecta un dels principals elements del patrimoni de la nostra ciutat”.

Aquesta inversió s'afegeix a l'actuació continuada del govern espanyol a la Catedral de Tortosa. Així, l'any 2008, el degà de la catedral, mossèn Josep Maria Tomàs, i l'arquitecte i director de les obres de la catedral, Josep Lluís Guinovart, es van reunir amb el subdirector general del Instituto del Patrimonio Cultural de España del Ministerio de Cultura, Anton Castro, a instàncies del senador Joan Sabaté. Arran d'aquesta reunió es va arribar a l'acord de reiniciar la intervenció de l'Estat en la restauració de la Catedral de Tortosa. Durant els darrers tres anys s'hi han destinat 300.000 euros per a la reconstrucció de pinacles i contraforts. L'Estat també hi havia intervingut amb la substitució de la coberta, l'estabilització de la façana de la Cinta i les obres del claustre.

13 de setembre del 2011

CiU vota en contra del reconeixement de Tortosa a la figura de Ricard Salvat

Que trista i interessada l'excusa que va fer servir dilluns CiU, amb el suport d'Iniciativa, per no votar a favor de la moció presentada pel nostre grup del PSC de reconeixement a Ricard Salvat, dramaturg, escriptor i intel·lectual tortosí, que va morir l'any 2009. Interessada i carregada d'una falsedat. No hi ha cap pacte polític a l'Ajuntament perquè els grups no proposin el reconeixement als fills il·lustres. Durant el darrer mandat es va arribar a un acord perquè no es fessin més propostes des dels grups per atorgar més distincions de la ciutat sense que es pactés prèviament. I això són la designació de fill predilecte o adoptiu i les diferents medalles. Aquí arribava l'acord i ahir no es proposava cap d'aquest supòsits, sinó posar el nom de Savat, com a reconeixement a la seva figura, al complex cultural de l' antic Escorxador.

Per què sinó com s'hauria pogut fer durant el darrer mandat el reconeixement a la figura de Josep Panisello com a Mestre de Mestres, proposat per Presidència, i que va rebre en el plenari el suport de tots els grups? A més, si hi ha un acord de mandat, aquest s'ha de revalidar en el següent perquè un consistori, per molt que l'alcalde s'expressi i actuï com si el seu càrrec fóra vitalici, canvia cada quatre anys, amb nova gent, però també nous grups. I com va dir el nostre portaveu, Antoni Sabaté, Bel va tenir quatre dies per parlar amb el grup Socialista i no ho va fer fins una hora abans del ple. A més, Sabaté havia ofert a tots els grups en junta de portaveus compartir la moció. Sense oblidar, d'altra banda, que les propostes polítiques són legítimes i el nostre grup té el dret de portar la iniciativa en qualsevol tema. O es pensa Bel que només ell pot fer-ho?

No podem oblidar, a més, que Bel i CiU van ser els artífexs de la fi del festival Entre Cultures, que Salvat va idear i pensar per a Tortosa i que tanta notorietat en l'àmbit internacional ens va donar, convertint-nos en capital cultural de la Mediterrània. Van oblidar Salvat i el seu projecte de la mateixa manera que van girar l'esquena a un altre reconegut tortosí, el ballarí Roberto Olivan, que va haver de traslladar el seu taller de dansa a Deltebre, on han sabut extreure el suc a una proposta que no només ofereix un espectacle d'una gran atractiu artístic, sinó que ha promocionat econòmicament aquest municipi, amb una proposta cultural permanent, i el Delta de l'Ebre.

De nou, l'estretor de mires ens fan perdre una nova oportunitat de reconèixer a un dels nostres fills més il·lustres posant el seu nom al complex cultural de l'antic Escorxador, seu de l'Imact (Institut Municipal d'Activitats Culturals i Turístiques), on s'havia plantejat la possibilitat de recollir el seu llegat, edifici on hi ha la sala d'exposicions Antoni Garcia, emplaçament privilegiat de diferents actuacions durant la Festa del Renaixement.

Posició lamentable la del senyor Bel, quan des de Barcelona, la capital del nostre país i un dels principals centres culturals i intel·lectuals d'Europa, s'ha emprès una iniciativa encapçalada per l'escriptora Isabel Clara-Simó per nomenar la sala gran del Teatre Nacional de Catalunya amb el nom de l'insigne dramaturg tortosí . Des del grup, seguint aquest exemple, vam voler donar un sentit més nostre a aquesta iniciativa, perquè Salvat, a banda de ser un home compromès amb el seu temps, lluitador antifranquista, va pensar sempre en Tortosa i cal que la ciutat sigui justa i agraïda amb els seus fills més il·lustres, amb aquells que han apostat per la cultura en temps difícils, que no s'han resignat al poder establert i que han pensat en la seva ciutat sempre, tot i tenir una trajectòria reconegudíssima nacional i internacionalment. Però dilluns Bel i la seva majoria absoluta van evitar el reconeixement que es mereix Ricard Salvat. I al nostre grup, per molt que vulgui, no ens farà callar.

8 de setembre del 2011

ESTABILITAT PRESSUPOSTÀRIA. UNA REFORMA CONSTITUCIONAL NECESSÀRIA

El ple del Senat va aprovar definitivament dimecres 7 de setembre la reforma de l’article 135 de la Constitució Espanyola. Ha estat una reforma que ha aixecat molta pols, degut en bona part al context de crisi financera i econòmica que estem vivint els darrers quatre anys.

Aquesta reforma de la Constitució ha estat necessària i inevitable. Es pot argumentar en contra tot el que es vulgui, però la responsabilitat política ho feia inexcusable. El mes d’agost hem viscut unes turbulències gravíssimes en l’economia mundial i especialment en els mercats del deute, que ha afectat especialment a la Unió Europea i concretament a alguns països com Espanya i Itàlia. La intervenció del Banc Central Europeu ha estat important per poder suportar la pressió i evitar el risc de caure en situació de rescat, però això ha exigit determinades condicions com modificar les constitucions dels països més afectats, fixant normativament el principi d’estabilitat pressupostària tal i com ho havia fet Alemanya fa un parell d’anys.

Alemanya és la principal potència econòmica de la Unió, el principal motor econòmic d’Europa i el principal puntal del Banc Central Europeu, però els seus contribuents i, per extensió, les seves forces polítiques parlamentàries recelen cada vegada més de finançar els dèficits d’altres països, com ara Grècia i Irlanda que, amb pressions fiscals molt més baixes que la pròpia Alemanya, han mantingut una elevadíssima despesa pública, generant uns dèficits impossibles.

Es tracta d’una reforma que com ha dit el vicepresident del Senat i catedràtic de dret constitucional, Isidre Molas, és necessària i urgent. Davant dels que parlen d’imposició europea, cal recordar que construir Europa amb una organització federal, aquesta Europa que tants beneficis ens ha generat, significa cedir parcel·les de sobirania i com defensava Javier Pérez Royo el passat dia 6 de setembre en el diari El País “La reforma de la Constitució per incloure el principi d’estabilitat pressupostaria i fixar el límit del dèficit de totes les administracions públiques és l’expressió de la voluntat de l’Estat de seguir avançant en el procés de construcció de la Unió Europea...”

Hi ha qui associa la reforma a una marxa enrere de l’estat del benestar. Res més lluny de la realitat. Només unes finances sanejades en el marc d’una economia sòlida poden garantir la prestació dels serveis públics que són garantia de cohesió i de justícia social. No estem parlant de dèficit zero com demanava el PP, estem parlant d’estabilitat a assolir en el marc d’una legislatura, que admet, per tant, un cert endeutament si les circumstàncies ho requereixen i que se n'haurà de quantificar el seu límit mitjançant una llei orgànica. Així mateix, cal abordar una reforma tributària important, perquè és mitjançant una política fiscal progressista com millor garantirem l’equitat i la igualtat d’oportunitats.

En darrera instància no són admissibles els arguments dels que parlen que la reforma va contra l’autonomia de Catalunya, no només per la legitimitat de les Corts Generals per actuar i legislar per tota Espanya, també perquè davant Europa i els agents que actuen en l’economia globalitzada la imatge de l’economia catalana va lligada totalment a la de l’economia espanyola i si una cau en situació de rescat l’altra també. Així mateix, el sostre de dèficit que es preveu per les autonomies és superior al vigent actualment, pactat en el Consell de Política Fiscal i Financera.

Finalment, hi ha qui demana un referèndum. És una proposta formalment legítima, però no oportuna en un moment en què és urgent actuar per evitar mals majors, anar a un referèndum en un context de campanya electoral de cara a les eleccions generals, augmentaria les incerteses i, per tant, els riscos , i avui l’interès dels ciutadans catalans i de tota Espanya requereix polítiques que donin estabilitat, confiança i garanties de futur. És l’interès de tots i, especialment, dels sectors més febles de la nostra societat.

Joan Sabaté Borràs

Senador i president del PSC de l'Ebre

Moció en defensa de la immersió lingüística



ANTONI SABATÉ IBARZ, PORTAVEU DEL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA A L’AJUNTAMENT DE TORTOSA, D’ACORD A L’ARTICLE 13 DEL R.O.M. PRESENTA PER AL SEU DEBAT AL PLE, LA SEGÜENT:


MOCIÓ


El 2 de setembre passat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va dictar una interlocutòria en la qual insta al Govern de la Generalitat de Catalunya que en un termini de dos mesos canviï la llengua vehicular d'ensenyament, el català, tot obligant a incloure la llengua castellana com a llengua vehicular en el sistema educatiu de Catalunya.

Aquesta ofensiva contra el català, contra les escoles i contra el model d'immersió lingüística és una ofensiva contra la cohesió social al nostre país. Tot el que sigui afluixar en la defensa, enaltiment i promoció de la llengua catalana, que és la que es troba en minoria en l'espai públic, és afeblir les possibilitats del català.

Cal tenir en compte que el Tribunal Constitucional va avalar la immersió lingüística a les escoles catalanes, l'ensenyament en llengua catalana com a vehicular d'ensenyament. A més, el model d'immersió lingüística de Catalunya ha estat qualificat internacionalment com excel·lent, essent objecte d'estudi per a la seva implementació en altres països.
D'altra banda, no és cert que l'actual model no tingui en compte la llengua castellana, ja que aquesta és objecte d'ensenyament en totes les escoles de Catalunya, com tampoc no s'adiu a la realitat que el fet que la llengua vehicular a les escoles catalanes sigui el català comporti que els estudiants escolaritzats a Catalunya desconeguin la llengua castellana, ja que les diferents avaluacions han demostrat que pràcticament hi ha el mateix domini de la llengua castellana per part de l'alumnat català que pel d'altres comunitats de l'Estat espanyol. Per tant, s'ha demostrat que el model d'immersió permet el coneixement de les dues llengües oficials en acabar l'ensenyament obligatori, afavorint la cohesió social i la igualtat d'oportunitats.

Aquesta situació, a més, no afectarà només a la immersió lingüística sinó a tot el model escolar de Catalunya. És per això que cal , ara més que mai, que tots els partits polítics s’uneixin, sense que donin peu a un conflicte innecessari entre el català i el castellà, tal i com està fent el Partit Popular, volent desmuntar un model educatiu completament efectiu i vàlid, emparant-se en la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i crescut per les seves expectatives a les properes eleccions generals.


Atès allò exposat, elevem al Ple de L’Ajuntament de Tortosa la següent,


PROPOSTA D’ACORD:

Primer: Mostrar el nostre suport a la defensa del model d'escola catalana, un model que fa molts anys que està vigent al nostre país i amb un gran consens a la nostra societat, valorat de forma excel·lent en l'àmbit internacional.


Segon: Recórrer la resolució adoptada pel Tribunal Superior de Justícia i moure tots els instruments jurídics, polítics i institucionals per defensar l'actual model.

Tercer: Instar a tots els partits polítics a unir-se en defensa de la llengua catalana.

Quart: Comunicar aquests acords al govern de la Generalitat de
Catalunya i als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya.

Proposta per nomenar l'antic escorxador Centre Cultural Ricard Salvat





ANTONI SABATÉ IBARZ, PORTAVEU DEL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA A L’AJUNTAMENT DE TORTOSA, D’ACORD A L’ARTICLE 13 DEL R.O.M. PRESENTA PER AL SEU DEBAT AL PLE, LA SEGÜENT:


MOCIÓ



El 25 de març de 2009 va morir Ricard Salvat, dramaturg, escriptor i professor universitari. Fundador de l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual amb Maria Aurèlia Capmany, va ser membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i premi Nacional de Teatre l'any 1999.

Salvat és un dels tortosins més il·lustres, amb una trajectòria molt àmplia i de gran reconeixement internacional. Va ser el fundador del Festival Internacional de Teatre Entre Cultures, que es va celebrar a Tortosa els anys 2004, 2005 i 2006, de gran repercussió mediàtica i que va convertir Tortosa en capital de referència en l'agenda cultural de tota la Mediterrània. Salvat, a més, va ser un intel·lectual compromès amb la seva societat i el seu temps, amb un clar compromís democràtic, antifranquista i progressista, que el va condemnar molt de temps a l’ostracisme interior essent reduït, tot i la seva vàlua, a un director de teatre esporàdic que estrenava una obra de tant en tant, sense que per això renunciés mai a posar la seva experiència al servei de la cultura catalana.

Els darrers mesos diverses personalitats s'han adherit a la proposta de l'escriptora Isabel-Clara Simó que va fer arribar una carta al conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, per tal que la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya, TNC, on mai va poder representar cap obra, dugui el nom de Ricard Salvat, atenent que va ser un dels principals defensors de la creació del TNC.

Així mateix cal que Tortosa també reconegui una de les seves principals figures, amb un llegat extensíssim, i un dels principals ambaixadors de la nostra ciutat arreu del món.

Cal que Tortosa agraeixi i reconegui Salvat, que sempre va pensar en la seva ciutat i ens va regalar una de les propostes culturals més interessants dels darrers anys, amb un projecte força ambiciós que va situar a Tortosa com a capital teatral de la Mediterrània i li va atorgar una projecció internacional.

Atès allò exposat, elevem al Ple de L’Ajuntament de Tortosa la següent,



PROPOSTA D’ACORD:


Primer: Que l'antic Escorxador passi a anomenar-se Centre Cultural Ricard Salvat.

Segon: Mostrar el nostre suport a la iniciativa encapçalada per Isabel-Clara Simó per tal que la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya dugui el nom de Ricard Salvat.

Tercer: Comunicar aquests acords al govern de la Generalitat de
Catalunya .