24 d’agost del 2015

El PSC vol el suport del Ple de Tortosa a la nova proposta de cabals de la Comissió per la Sostenibilitat


Els socialistes presenten una moció perquè volen que sigui el conjunt del ple de la corporació municipal qui insti el govern espanyol a tenir-ho en compte en la nova revisió del pla hidrològic
El Grup Municipal Socialista a l’Ajuntament de Tortosa presentarà una moció per al proper ple de setembre en què demana el suport a la nova proposta de cabals que la Comissió per la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre va aprovar el 25 de juny passat. Els socialistes creuen que un acord de ple de la corporació municipal, i no només el tràmit de la junta de govern local, donarà més força en la reclamació al govern de l’Estat perquè tingui en compte aquesta proposta en la nova revisió del pla hidrològic.
Enric Roig, que és el portaveu socialista i representant a la Comissió pel Consell Comarcal del Baix Ebre, ha insistit que “en aquest tema no podem passar de puntetes perquè és fonamental que hi hagi una posició contundent  perquè se’ns faci cas”. L’edil socialista ha recordat que el govern haurà d’aprovar abans del 22 de desembre aquesta nova revisió i que cal actuar ja de forma decidida perquè el cabal ecològic que contempla l’actual pla de conca és “clarament insuficient, no té en compte els criteris científics i tècnics,  vulnera de manera flagrant la Directiva Marc de l’Aigua comunitària (DMA)  -Directiva 2000/60/CE- i és contrària la Nova Cultura de l’Aigua. A més, no té en compte variables claus en l’establiment de cabals ecològics que garanteixin el bon estat ecològic dels rius.” Roig ha estat molt clar: “davant el que representa una amenaça per a la pervivència del riu i del Delta no podem ser febles, sinó que hem de ser contundents i enèrgics”.
La Comissió per la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre va aprovar el 25 de juny passat, amb un ampli consens, una nova proposta de cabals ambientals per al tram final del riu Ebre i del Delta de l’Ebre que diferencia els anys secs, normals i humits. El cabal ecològic per un any sec hauria de ser de 5.871 hm3/anuals; per a un any normal, 7.732 hm3/anuals i per un humit de 9.907 hm3/anuals. La proposta també ha incorporat una proposta de cabal mínim d’excepcionalitat per a casos de sequera prolongada amb 3.518 hm3/anuals.
Els socialistes presentaran una moció per donar suport aquesta nova proposta de la Comissió de Sostenibilitat als diferents ajuntaments i consells comarcal de les Terres de l’Ebre. 

21 d’agost del 2015

Enric Roig aposta per impulsar el Centre d’Estudis Històrics Comarcals del Baix Ebre



El conseller comarcal reivindica l’aposta per la cultura en època de crisi
El conseller comarcal de Cultura, Enric Roig, s’ha posat en contacte ja amb els ajuntament s del Baix Ebre per oferir la col·laboració del Consell Comarcal en tots aquells aspectes que ajudin els municipis a dinamitzar les seves propostes i actuacions en aquest marc. “Crec fermament que hem d’apostar per la cultura principalment com un instrument per afavorir la nostra formació integral, estimular la creativitat i preparar-nos per al futur”, ha assenyalat Roig que ha recordat que els efectes de la crisi precisament en la cultura i l’educació per les retallades que estan patint. “És ara més que mai, en una època de crisi com la que patim, que cal apostar per l’educació i la cultura, dos instruments que ens permetran reinventar-nos, ser imaginatius i explorar nous camins”.
Roig ha apostat ja d’entrada per recuperar i impulsar el projecte de Centre d’Estudis Històrics Comarcals del Baix Ebre, creat a l’abril de 1999, i que actualment està aturat. La seva finalitat és la canalització de la participació d’estudiosos que tinguin la voluntat d’impulsar el coneixement històric de la comarca en el seu context més ampli. “Cal incentivar la recerca històrica per posar en valor la nostra comarca i revertir tant en la promoció cultural com també turística”. 
En aquest sentit, Roig també ha fet ja un primer intercanvi d’impressions en relació als als diferents centres d’interpretació de la comarca per establir una línia d’actuació conjunta, per complementar l’oferta i enriquir-la i posar en valor aquests espais.

20 d’agost del 2015

El PSC exigeix que es solucionin els problemes de trànsit a Tortosa


Dimarts hi va haver un atropellament a l’avinguda Generalitat i els semàfors continuen avui sense estar en funcionament




El portaveu socialista a l’Ajuntament, Enric Roig, ha tornat a reclamar a l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, que solucioni els problemes de trànsit que hi ha a la ciutat. Després que dimarts es produís un atropellament a l’avinguda Generalitat, continua sense funcionar el semàfor que hi davant del Mercat (sempre intermitent) mentre que el carrer d'En Sebina continua tallat a la circulació.
L'edil socialista ha recordat que en el ple del mes de juliol ja es va advertir d’aquesta problemàtica que Bel es va comprometre a resoldre. “Dos mesos després continuem igual i exigim que se solucioni ja aquesta situació”, ha reclamat Roig.

17 d’agost del 2015

El PSC insta el govern de Tortosa a informar sobre les despeses en publicitat reclamades insistentment els darrers quatre anys

El grup Socialista considera inversemblant l’excusa de Bel per no donar la informació
El Grup Municipal Socialista a l’Ajuntament de Tortosa ha reclamat al govern de CiU que faciliti en la màxima brevetat possible la informació sobre les despeses en publicitat que s’han produït des de l’any 2011. Es tracta d’una reclamació que s’ha fet de forma insistent els darrers quatre anys i que a hores d’ara encara no ha estat lliurada.
El portaveu del grup, Enric Roig, ha denunciat per una banda que no es doni la informació però sobretot també l’excusa donada per no fer-ho que és el fet d’haver posat un “etc” que “s’hauria pogut resoldre amb un simple aclariment personal o telefònic” com s’indicava en la petició. 
Per això els socialistes han tornat a remetre l’escrit a l’alcalde per tal que “se’ns faciliti en breu la informació sol·licitada tantes vegades perquè no hi hagi opacitat i en favor de la màxima transparència en l’activitat municipal que ha de tenir qualsevol administració pública al segle XXI”. Els socialistes recorden que ja han hagut de recórrer en més d’una ocasió al Síndic de Greuges perquè intercedís en altres qüestions. 

7 d’agost del 2015

Georgie Dann, la barbacoa i la XX Festa del Renaixement

Article d'opinió d'Enric Roig, portaveu del PSC a l'Ajuntament de Tortosa i exdirector de la Festa del Renaixement, publicat a l'Ebre
Fa uns dies el regidor de la Festa del Renaixement, en una entrevista al Canal Terres de l'Ebre, i preguntat sobre les activitats de la Busca de Tortosa per a la XX Festa del Renaixement, comparava aquesta associació amb Georgie Dann que torna cada estiu, amb la diferència que aquest darrer canviava la cançó cada any i la Busca es repetia.
Per si encara no ha quedat clar, La Busca de Tortosa és una associació que, com recullen els seus estatuts, té com a objectiu la promoció cultural, la recerca històrica i la promoció de l'època del Renaixement. Un objectiu que se suma a la voluntat de dotar la Festa d'un rigor històric que s'ha perdut en part els darrers anys, però que aquesta associació no ha volgut que es perdés.
I això queda palès en el fet de que a aquesta nova edició, la vintena, la que coincidia amb el 500 aniversari del naixement de Santa Teresa de Jesús i de la mort de Ferran d'Aragó, s'han passat per alt aquestes dues efemèrides, amb l'excepció del detall que va tenir el Cor Flumine a la Missa del diumenge, i no voldria pensar que a una l’han oblidat pel seu caràcter religiós, cosa que em sorprendria molt, i a l’altre per ser el Rei Catòlic, el d’Espanya, perquè sobtaria molt la manca de coneixement històric en la relació d’aquest personatge amb la Corona d’Aragó i conseqüentment els Països Catalans.
En contrapunt, La Busca de Tortosa ha tornat a defensar l’orgull i l’esplendor de la Festa amb les seves activitats, fent un nou col·loqui, el cinquè, en aquesta ocasió sobre el joc al segle XVI, i ampliant la seva oferta de jocs per als xiquets i xiquetes amb un joc de l'oca gegant, que reprodueix un disseny del segle XVI, any d'invenció d'aquest joc, regal de Francesc I de Mèdici a Felip II d'Espanya.
La Festa del Renaixement va néixer amb l’objectiu de donar a conèixer la història de Tortosa, fer visible el nostre patrimoni i implicar i educar la ciutadania, tot fent que engalanin els balcons, es vesteixin d’època i participin en els actes. Si no seguim aquesta línia, perdrem l’orgull i l’esplendor que ha caracteritzat la Festa.
Tot just hem acabat la vintena edició de la Festa, una edició que hauria d'haver marcat un punt d'inflexió en el desenvolupament de la mateixa. Tot i així, ha estat una festa que repeteix el seu esquema any rere any, que és cada vegada més endogàmica, que perd un llençol a cada bugada. Una nova oportunitat perduda.
Serveixi com exemple el dels Reials Col·legis, la joia de la corona, que ha perdut el seu engalanament, tot i albergar algun acte propi i una exposició, senzilla però molt digna, sobre la Tortosa dibuixada per Wyngaerde, gràcies a la feina de l'Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l'Ebre.
O la pàgina web que, tot i que ara no té música de benvinguda, ha eliminat el Carmina Burana, composició del 1936, que va substituir el tema popular de Propiñan de Melyor. Pàgina web que va eliminar totes les fotografies de les edicions de la Festa anteriors al 2007, que va ser quan Ferran Bel es desfeia en crítiques en contra de la Festa.
La vintena ha estat una edició més, sense cap espectacle o tret que la diferenciés de les anteriors ni que denotés els vint anys. I no estem parlant de fer una enorme despesa amb un gran espectacle, es tracta de tenir imaginació i ganes de fer-ho. Però és com tot, es tracta de creure-s'ho, d'estimar la Festa, de dotar-la de contingut, d'història i de cultura. Mentre que uns parlen de Propiñan de Melyor i de col·loquis, el govern de CiU parla de Georgie Dann i de barbacoes.

4 d’agost del 2015

El PSC demana el trasllat de la seu electoral del col·legi de Remolins al Museu de Tortosa

Han fet arribar la petició a l’alcalde per afavorir l’accessibilitat als electors
El PSC de Tortosa ha demanat a l’alcalde, Ferran Bel, el trasllat del col·legi electoral de Remolins al Museu de Tortosa per afavorir l’accessibilitat dels electors. La petició arriba arran dels suggeriments rebuts per les dificultats d’algunes persones d’exercir el seu dret a vot.
La proposta consisteix en traslladar la seu electoral a les instal·lacions del Museu de Tortosa, donada la dificultat que té l’accés a les dependències del col·legi de Remolins, amb una rampa empinada i escales després per accedir a la sala.
El portaveu socialista, Enric Roig, ha recordat, a més, que en algun cas s’ha hagut de treure l’urna al carrer. “Tots els veïns i veïnes de Tortosa han de tenir garantit el seu dret a vot, perquè molts cops un factor com l’accessibilitat pot fer desistir a les persones en exercir-lo”.
Roig ha destacat que les instal·lacions del Museu de Tortosa, a l’antic Escorxador Municipal remodelat, “compleixen amb les condicions de millora d'accessibilitat per a la gent gran i per a persones amb mobilitat reduïda.”
Els socialistes volen que el canvi ja es faci efectiu amb vista al 27 de setembre quan es celebren les eleccions al Parlament de Catalunya. 

3 d’agost del 2015

Què se n'ha fet d'aquelles flors?

Article d'opinió d'Enric Roig Montagut, portaveu del PSC a l'Ajuntament de Tortosa i exdirector de la Festa del Renaixement
Quan Tortosa obria les portes a la ciutat del segle XVI, amb motiu de la Festa del Renaixement, un angelet baixava del portal del Romeu i donava les claus de la ciutat al procurador en cap, sota una pluja de flors. Com deia la cançó... "Què se n'ha fet d'aquelles flors?"
Aquelles flors i el seu olor s'han perdut, com s'ha perdut l'olor de la Festa i com s'ha perdut gran part del rigor històric i la qualitat que va caracteritzar la Festa del Renaixement i que sembla que amb cada nova edició va minvant. Perquè si bé la Festa gaudeix d'una relativa bona salut i d'un alt nivell de visitants, si bé no tant de participació ciutadana, pateix una constant pèrdua d'història derivada d'una manca d'investigació i d'estudi que han fet perdre els aspectes més culturals, com ara els col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, els monogràfics, les exposicions, els concerts, els personatges, esdevenint una festa que, tot i ser molt popular, corre el perill de convertir-se en un mercat "medieval" més com tants altres que proliferen arreu de l'estat, agreujat amb el fet de que quan s'acaben els espectacles, massa d’hora, es potencia el "botelló" a les avançades de Sant Joan, que així queden any rere any de brutes i deixades.
I és que la Festa del Renaixement és molt més que un mercat d'època ple de barbacoes. La Festa del Renaixement és una forma de donar a conèixer el patrimoni i la cultura de la nostra ciutat, acompanyada d'un important component lúdic i festiu de manera que es complementin mútuament. Però la Festa, no ho oblidem, és una importantíssima eina de promoció econòmica de la ciutat i ho ha de ser durant tot l'any. És l'aparador de Tortosa de cara al món i sembla que, com el rigor històric, això també s'està perdent, només cal recordar que el govern de Ferran Bel va passar la Festa de l'àrea de promoció econòmica a l'àrea de festes, deslligant-la així d'un dels seus objectius principals.
Com sempre he defensat, la Festa del Renaixement és la festa dels tortosins i tortosines per a la gent de fóra, per als visitants, per al turisme. I amb ella hem de donar a conèixer el nostre patrimoni, la nostra història, la nostra ciutat i el nostre esplendor. I això s'ha de cuidar i hem d'educar a la gent en aquest sentit, perquè tothom sigui conscient i d'aquesta manera recuperem la implicació i la participació de la gent, en especial dels col·lectius i associacions, cada vegada més oblidats, i dels voluntaris, que no s'han de limitar a acompanyar als grups participants, sinó a estar al costat dels ciutadans i dels visitants.
En aquest sentit, és trist veure com tant a l'acte inaugural com a la desfilada cada any són menys els col·lectius que hi participen, associacions de veïns i de dones han reduït la seva presència a la mínima expressió, però si ningú se'n cuida d'ells acabaran per desaparèixer. Però més trist és fer una "mostra d'armes" i que no hi sigui present l'estendard de la ciutat perquè els seus portadors tenen una actuació a la mateixa hora. Desorganització, desinterès, passivitat o de tot una mica?
Així no recuperarem mai l'esplendor, per molt que el govern de Bel defensi, un any més, l'èxit i la internacionalització de la Festa gràcies a la presència de grups de turistes russos, o que afirmi que hi ha hagut un increment d'assistència perquè els espectacles de pagament han augmentat la recaptació, cosa lògica si cada any hi ha més espectacles de pagament o, el que és més xocant, pel volum de brossa recollida pel que, amb el bruta que està Tortosa, el resultat ha degut ser espectacular.
Ens enlluernem i ens perdem en la quantitat i deixem de costat la qualitat. Deixem de costat efemèrides com el 500 aniversari del naixement de Santa Teresa de Jesús o de la mort de Ferran d'Aragó; deixem de costat els col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa; deixem de costat els jocs del segle XVI; deixem de costat els Reials Col·legis; fem que les campanyes (mengeu de Festa, les llepolies de la Festa, taulell al carrer) desllueixin; trobem a faltar l'engalanament de balcons; en definitiva, deixem de costat la Festa.
Aquesta vintena edició de la Festa hauria d'haver estat un punt d'inflexió de cara a una futura renovació de la mateixa, en canvi ha tornat a repetir el seu esquema, com venia fent any rere any, convertint-se en una Festa cada vegada més endogàmica, que perd llençols a cada bugada i que, ni tan sols, ha estat capaç de fer un acte o espectacle commemoratiu de les vint edicions de la Festa, i no parlem d'una gran despesa sinó de ganes de fer gran la Festa. Una vegada més, una nova oportunitat perduda per un govern esgotat com el de Bel, que tot ho fa igual i que utilitza la Festa per excloure en comptes de sumar.
Cal canviar i millorar. Cal que els actes propis tornin a fer vibrar a la gent i que els tortosins i tortosines hi vulguin participar. Cal que l'acte inaugural torni als Reials Col·legis, la nostra joia de la corona, cada vegada més oblidada. Cal que el tancament de portes sigui aquell acte emotiu que ens faci saltar la llagrimeta i ens posi, un cop més, la pell de gallina i que realment ens faci pensar en la propera edició. Cal una "mostra d'armes" organitzada i ben estructurada on sempre hi siguin presents tots els símbols de la ciutat, en especial l'estendard.
La Festa del Renaixement s'ha de concebre com una part de tots els tortosins i tortosines i la tasca del govern municipal és la de sumar, treballar, investigar, renovar i promocionar adequadament la nostra Festa. Només així i amb la participació de tots podrem recuperar aquelles flors.

31 de juliol del 2015

El PSC arrenca el compromís del govern per millorar el Pla Director de Muralles

Enric Roig considera que cal aprofundir en la museïtzació i concreció turística
El PSC de Tortosa ha arrencat el compromís del govern municipal per tal que el Pla Director de Muralles incorpori un seguit de millores com ara concretar el seu aspecte museístic per mostrar el conjunt de fortificacions més importants de Catalunya  des del rigor i a la vegada també potenciar-ne el seu atractiu turístic. El portaveu socialista, Enric Roig, ha celebrat aquest fet i ha agraït la feina dels tècnics per fer possible aquest pla per actuar de forma col·legiada en els 6 km de muralles de què disposa. “Es tracta d’un conjunt d’un valor patrimonial molt important no només de Catalunya sinó d’Europa i de tota la Mediterrània Occidental”, ha subratllat Roig.
En un altre apartat de l’ordre del dia del ple extraordinari celebrat ahir, els socialistes  van mantenir el seu suport a l’ordenança de Medi Ambient però van recordar la necessària conscienciació cívica i, per tant, que el govern destini recursos a la realització de campanyes informatives.
D’altra banda, el PSC també va aconseguir ahir que hi hagués una millora de la paritat en el Consell Assessor del Museu que només estaria formada per 10 homes si no es canvia. Els socialistes es van abstenir en totes les composicions dels consells d’administració de totes les empreses perquè un dels grups de l’oposició, ERC, té el doble de representants que la resta de grups de l’oposició, tot i tenir un nombre similar de regidors.
Els socialistes van recordar, en relació als temes de personal, que hi ha un compromís del plenari municipal pel qual l’any vinent es revisarà la valoració dels llocs de treball aprovada el 2014. 

25 de juliol del 2015

Miquel Iceta defensa des de Tortosa una nova llei electoral que permeti les Terres de l’Ebre designar directament els seus candidats al Parlament

El candidat a la presidència de la Generalitat ha visitat aquesta tarda la Festa del Renaixement i ha felicitat la iniciativa de la Busca per participar activament en la Festa

El primer secretari del PSC i candidat a la presidència de la Generalitat, Miquel Iceta, ha defensat avui des de Tortosa una nova llei electoral que permeti l’elecció directa dels diputats de districte mantenint una estricta proporcionalitat d’una persona un vot i que, per tant, tots els vots valguin el mateix. Iceta ha destacat que les Terres de l’Ebre tenen una realitat pròpia i, per tant, segons ell, constitueixen una demarcació pròpia, i aquesta nova llei permetria que l’Ebre designés els seus candidats directament al Parlament, ja que actualment això no és possible perquè la demarcació electoral inclou tota la província de Tarragona. “Nosaltres hem insistit molt en canviar la llei electoral, però malauradament no s’ha pogut arribar a un acord durant aquesta legislatura, però continuarem treballant en aquesta direcció perquè creiem que hi ha d’haver una relació molt directa entre electors i electes”.
Iceta ha fet aquestes declaracions en el marc de la visita a la Festa del Renaixement de Tortosa i poques hores després de celebrar-se el Consell Nacional Extraordinari que ha aprovat les candidatures i el programa amb vista a les eleccions al Parlament del 27 de setembre vinent. En el cas de la circumscripció de Tarragona, Bibiana Porres, primera secretària del PSC de Sant Jaume d’Enveja, ocuparà el número 3 de la llista; Maria Beltran, alcaldessa de Tivenys, el 7; Jordi López, portaveu del PSC a l’Ajuntament de Móra la Nova, el 12, i Eugeni Monllao, secretari executiu del PSC de Tortosa, el 16.  La llista, l’encapçala el tarragoní Carles Castillo.
El candidat socialista, convidat per l’agrupació local del PSC de Tortosa, ha començat la seva estada a la Festa visitant la Busca de Tortosa on ha rebut una credencial signada pel Notari Gil de Federic. “És una satisfacció veure com els socialistes contribueixen a la Festa amb un esforç de recuperació cultural i de promoció per posar-ho a disposició de tothom. Els felicito i encoratjo a seguir en aquesta direcció”. Tot seguit, ha visitat diferents espais de la Festa i ha sopat en una de les tavernes habilitades durant aquests dies acompanyat de diferents militants i simpatitzants socialistes. 

Bibiana Porres ocuparà el número 3 de la llista del PSC per Tarragona a les eleccions al Parlament

Maria Beltran, Jordi López, Eugeni Monllao i Antoni Espanya completen la representació ebrenca a la llista que encapçala Carles Castillo
La primera secretària del PSC de Sant Jaume d’Enveja, Bibiana Porres, serà la número 3 de la llista per Tarragona amb vista a les eleccions al Parlament del 27 de setembre vinent.  També formaran part de la candidatura que avui s’ha aprovat en el Consell Nacional Extraordinari, Maria Beltran, alcaldessa de Tivenys, que ocuparà el lloc número 7; Jordi López, portaveu del PSC a l’Ajuntament de Móra la Nova, que ocuparà el 12; Eugeni Monllao, secretari executiu del PSC de Tortosa, i Antoni Espanya, primer secretari del PSC d'Amposta, suplent. La candidatura per la circumscripció de Tarragona estarà encapçalada pel tarragoní Carles Castillo.
Així es va aprovar durant el Consell Nacional Extraordinari de dissabte que va donar llum verd al programa per a les eleccions del 27 de setembre. El primer secretari del PSC i candidat a la Presidència de la Generalitat, Miquel Iceta, va reivindicar “la veu d’un partit que mai no arrossegarà Catalunya al desastre, que mai no posarà en perill la prosperitat col·lectiva, que mai no contribuirà a dividir el nostre poble, que sempre treballarà per la justícia social i l’acord federal. Una veu forta per dir: ni Mas ni Rajoy. Volem una Catalunya millor i una Espanya diferent”.

16 de juliol del 2015

PROGRAMACIÓ DE LA XX FESTA DEL RENAIXEMENT-ORGANITZA LA BUSCA

Ja podeu consultar els actes que la Busca de Tortosa organitza a la Casa Gil de Federic amb motiu de la XX Festa del Renaixement. Del 23 al 26 de juliol, al carrer Gil de Federic, 2 de Tortosa.



La Busca se suma de nou a la Festa del Renaixement de Tortosa amb l’objectiu de contribuir a millorar-ne el rigor històric

Una de les novetats d’enguany serà un joc de l’oca gegant i continuarà l’aposta pels col·loquis que enguany versaran sobre els jocs populars i els jocs a la cort al segle XVI
L’Associació La Busca de Tortosa se suma per quart any consecutiu a la Festa del Renaixement  per tal de contribuir a fer-la més gran, tal com ha detallat avui la presidenta de l’associació, Teresa Castellà.  “La nostra és una associació que té com a objectiu la promoció cultural, la recerca històrica i la promoció de l’època del Renaixement”.  Un objectiu que se suma a la voluntat de dotar la Festa d’un rigor històric que s’ha perdut en part els darrers anys, segons ha explicat Enric Roig,  exdirector de la Festa i membre de la Busca.  “Enguany s'han produït dos fets històrics molt importants: els 500 anys del naixement de Santa Teresa de Jesús i la celebració en algunes ciutats dels 500 anys de la mort de Ferran d'Aragó, que podien haver servit per fer diferents activitats o col·loquis al voltant de la Festa recuperant aquell punt de classe que la van fer mereixedora de distincions i que la diferencien de la resta de recreacions històriques”. Roig lamenta la manca de recerca i d'innovació i el fet que s'hagi tret l'esdeveniment de l'àrea de Promoció Econòmica. "La Festa del Renaixement ha de ser el nostre aparador, amb el que volem arribar a la gent de fora de Tortosa, cal treballar perquè es converteixi de nou en un element de dinamització econòmica del nostre municipi". 

Per aquest motiu enguany es realitzarà un nou col·loqui en aquesta ocasió sobre els Jocs del Segle XVI, tant jocs populars com jocs a la cort, que anirà a càrrec de Roig i d’Iñaki Copoví, membre del Comitè Organitzador de la Festa. Es realitzarà divendres, 24 de juliol, a les 20.30 hores. Aquest se suma als realitzats en les altres edicions sobre el govern a Tortosa, els grups socials i l’espai urbà, l’orgue de la Catedral i la història de la màgia, que es recolliran l’any vinent en una publicació.
Precisament enguany, entre les novetats es podrà participar en un joc de l’oca gegant sobre un taulell reproducció d’un joc real del segle XVI. L’oca s’afegeix a l’oferta de les altres edicions amb jocs com birles, tamburino, baldufes, cèrcol, espardenya, diàbolo i anelles de corda. Se’n podrà gaudir dijous 23, de 18,00 a 24,00 h; divendres 24, de 11,30 h a 13,30 h i de 18,00 a 24,00 h; dissabte 25, de 18,00 a 24,00 h, i diumenge 26, de 20,00 h a 24,00 h.

A banda, durant els dies de la Festa es podrà visitar la Casa Gil de Federic amb els Ambients del XVI que recreen la notaria amb la nissaga Gil de Federic amb l’arbre genealògic i el menjador de la casa; l’espai de la música, amb una petita mostra d’instruments de l’època cedits pel mestre Rosend Aymí entre d’altres, i un espai expositiu relacionat amb la ciutat del segle XVI amb l’exposició: Grups socials i espai urbà a la Tortosa del segle XVI fruit del col·loqui del mestre i historiador Pere Audí i Ferrer.

De nou també hi haurà l’actuació de Dalmau “lo Tortosí”,  un dels il· lusionistes més importants del segle XVI a Europa. Divendres 25, a les 12,00 h, i 20,00 h; dissabte 26, a les 20,00 h, i diumenge 27, a les 20,00 h. I el notari Gil de Federic signarà una credencial manuscrita que lliurà personalment amb el nom dels visitants que s’apropin a la Busca. Dijous 23, de 19,00 a 21,00 h; divendres 24 de 19,00 a 21,00 h;  dissabte 25, de 19,00 a 21,00 h,i diumenge 26, de 20,00 h a 22,00 h.

Roig ha recordat que aquesta iniciativa forma part d’una manera d’entendre la participació ciutadana “inclusiva i no excloent, al costat de les persones i integrats amb les persones dels nostres barris i obrint les nostres portes.  Sumant, sumant i sumant, escoltant les persones.” Per aquest motiu ha lamentat de nou que el govern de CiU, amb el suport d'ERC, no hagi volgut incorporar els actes organitzats per la Busca en el programa del Renaixement. 

La Casa Gil de Federic es troba situada al carrer Gil de Federic de Tortosa. Estarà oberta al públic durant tots els dies de la Festa. Podeu consultar tota la programació i informació dirària en aquest bloc:  http://labuscadetortosa.blogspot.com.es/. Durant aquest dies es podran recollir octavetes per a aquelles persones que estiguin interessades en rebre informació o participar en les activitats que organitza la Busca. 

10 de juny del 2015

Antoni Sabaté: “Roma està en cada ciutadà romà”

Antoni Sabaté ha tancat avui, en un discurs emotiu en el darrer ple d'aquest mandat a Tortosa, una dilatada trajectòria política que l’ha portat a ser, entre altres, alcalde de Flix, diputat al Parlament de Catalunya i regidor a Tortosa i Jesús


Discurs de comiat d'Antoni Sabaté Ibarz. Ple extraordinari de Tortosa. 10 de juny de 2015
Sr. Alcalde, regidores, regidors,
Avui m’acomiado com a regidor electe de l’Ajuntament de Tortosa i també ho faig de la política institucional.
Queda lluny, potser no tant, per allò de "irreparabile tempus fugit" aquell 1979 en que als meus 24 anys havia participat activament en les primeres eleccions democràtiques municipals. Aquella presa de possessió dels nous electes, jo encara no, però hi era, i aquella referència als valors socials, morals i polítics heretats en part dels grecs, promotors de la noble tasca de la política, de dedicació al demos de la polis, la polis no com a conjunt d’edificis i carrers, sinó com a comunitat, com àgora i fòrum de participació.
I recordo quan el 1983, l’enyorat Joan Reventós, per cert, quanta falta ens fan avui persones com Joan Reventós, em va vindre a parlar a casa, a Flix, per animar-me a donar un pas decidit cap al compromís amb les institucions democràtiques, començant per la més propera als ciutadans com ho és l’Ajuntament.
Avui toca i vull afirmar solemnement que tot el que sé i sóc en la política ho dec a Flix.
I des de després, el meu compromís ha estat intens i constant: quatre anys de regidor i setze d’Alcalde de Flix, vuit anys Diputat Provincial, dotze de Conseller Comarcal, Diputat al Parlament de Catalunya en el final de la cinquena i durant tota la sisena legislatura, com també diferents responsabilitats en el govern de Catalunya a les Terres de l’Ebre. I durant aquests darrers quatre anys, membre de la Junta Veïnal del poble de Jesús, poble sentimentalment molt especial i volgut per mi, allí hi vaig estudiar en règim d’intern dels 10 als 12 anys i mai més no hi havia tornat fins ara farà 12 anys. I finalment, regidor de l’Ajuntament de Tortosa.
Si abans he expressat solemnement que tot el que sé i sóc en política ho dec a Flix, ara he de dir que és tot un honor per a mi finalitzar aquesta llarga etapa de la meva vida de compromís públic, a la ciutat de Tortosa, capital de les Terres de l’Ebre.
I ara deixeu-me recórrer de nou als clàssics. Els romans, retòricament deien: on és Roma? Per respondre’s a continuació: Roma és en cada ciutadà romà. Dic això perquè tot i la meva procedència de Flix, Tortosa ha estat i està en mi, com ho està en cadascú dels tortosins i tortosines. Com ho estava també en Tomás de Vilanova, fill de Flix, que havia fixat la seva residència a Tortosa a les primeries dels segle XVI i el 1508 fou nomenat Batlle de Tortosa o, tal vegada, en un altre dels Vilanova que es va casar amb una tortosina dels Oliver de Boteller.
Recordo com, des de la Ribera d’Ebre estant, passades les turbulències de les consultes territorials i, a vegades, ambigus posicionaments, treballàvem per la unitat de les Terres de l’Ebre intensificant l’assoliment de sentiments de pertinença ebrenca i convenint que des de Riba-roja fins les Cases d’Alcanar i La Sènia i des de Caseres fins La Cala, es configura un veritable espai territorial estratègic. I és en aquest context que s’enquadra precisament la Tortosa d’avui i la del demà.
Enrere queden gratificants records, però també queden, deixeu-m’ho dir així, damnificats. Els membres de la família de la o el polític pateixen l’absència insubstituïble, la falta de dedicació. D’una manera especial ho pateixen els fills. Potser uns ho saben compaginar més que uns altres, però aquesta és una realitat que quan la recordo em commou. A totes i a tots ells, el meu sentit i públic homenatge i reconeixement i la meva estimació infinita.
Ara, avui, em toca retirar-me, refugiar-me en “l’Aurea Mediocritas” d’Horaci, com aspiració d’una persona que ha estat molts anys en la vida pública i ara aspira, aspiro a viure tranquil i passar més desapercebut que una altra cosa.
Per finalitzar, voldria reflexionar sobre aquella qüestió ja plantejada per Sòcrates, Plató i Aristòtil: qui ens ha de governar? Els millors, deien…Molt bé….I cóm sabrem qui són els millors?
La pregunta quedava a l’aire però jo em voldria arriscar a fer el catàleg de qualitats amb tots els matisos que s’hi vulguin afegir. Els millors haurien de ser els honestos, savis, propers, servidors, sincers, compromesos, autocrítics, els qui saben escoltar, els humils i els valents. A cada adjectiu, segur que li manquen mils de matisacions excepte el primer, l’honestedat. L’honestedat es té o no es té, no es pot ser honest fraccionadament.
És així que desitjo que els governants de la nostra ciutat i també del nostre país i del món, que posin en pràctica tots aquests valors, sobre tot l’honestedat.
I a tots valtres, companyes i companys regidors, Sr. Alcalde, que hem compartit aquest mandat que finalitza, us vull expressar el meu reconeixement des de la vessant institucional I la meva amistat des de la vessant personal.
Que tingueu encert i sort.