31 d’agost del 2012

Consens, just i necessari

Sovint, en els àmbits polítics ens omplim la boca amb paraules molt necessàries en els temps que vivim, com acord o consens, però sovint es queden sense sentit i passen a engrossir els llistat de temes que tothom creiem que cal fer i que no es fan. Si ens cenyim a la seva definició, Consens és un terme que procedeix del llatí consensus i que fa referència a l’acord al qual s’arriba pel consentiment entre els membres d'un grup o entre varis grups. Una decisió per consens, per tant, és aquella que es pren gràcies a l’acord d’una majoria però, a la vegada, tractant de minimitzar el nivell de conflicte amb la minoria.

A Tortosa el govern municipal està constituït per CiU, a qui els tortosins i tortosines han escollit legítimament atorgant-los la majoria absoluta. És ben cert, però, que aquest ampli poder es pot administrar de diverses maneres i, segons el meu parer, s’ha de fer amb generositat, com tot allò que es desenvolupa en l’àmbit polític. Sense aquesta generositat malament administrarem les nostres accions i els nostres esforços, per fer una societat més justa, i equitativa.

En el ple del 12 de setembre de 2011 a l’Ajuntament, el grup municipal del PSC va presentar una moció per proposar que s’anomenés Centre Cultural Ricard Salvat el complex cultural que es construeix a l’edifici modernista de l’antic escorxador municipal i seu del futur Museu de Tortosa. La proposta va ser rebutjada amb els vots en contra del grup municipal de CiU i amb l’abstenció del grup municipal d'Iniciativa. Tots dos grups van argumentar que aquest tipus de propostes s’han de fer per consens, i no a través d'una moció al Ple. Si realment hi hagués hagut voluntat de consens, tal com ha fet en altres cops, la moció hauria pogut arribar unitàriament al ple després de la junta de portaveus. Per tant, era obvi que no hi havia aquesta voluntat de consens per part de CiU.

La gran paradoxa s'ha produït fa poques setmanes quan el regidor de Cultura va informar als diferents grups que en uns mesos s’inauguraria el museu de Tortosa i que ja ens farien saber el nom del futur complex. Textualment va assenyalar que era una sorpresa que oportunament ens comunicarien.

I tant que ens hem quedat sorpresos i estupefactes després de la seva defensa fèrria del necessari consens. I més quan fa pocs dies vàrem conèixer a través de la premsa que el museu s’inaugurarà al setembre i que es dirà Museu de Tortosa “Històric i arqueològic de les Terres de l’Ebre”.

Un cop més hem assistit a un fet repetit per part d'un govern amb escassa lleialtat institucional cap als grups de l’oposició i manca de voluntat de consens. CiU va excusar-se en un consens que no ha practicat mai per no aprovar una proposta sorgida des de les files socialistes i que era el reconeixement de Ricard Salvat, un dels tortosins més il·lustres, amb una trajectòria molt àmplia i de gran reconeixement internacional, compromès amb la seva societat i el seu temps, democràtic, antifranquista i progressista.

Sovint a l’hora de prendre decisions, es fa poc anàlisi. Cal recordar que el gran complex de l’antic escorxador municipal és un obra arquitectònica de primera magnitud de principis del segle XX de l’arquitecte Pau Monguió; que respon al disseny arquitectònic prototip del modernisme, similar a obres cabdals de la mateixa època com l’Hospital de Sant Pau de l’arquitecte Lluís Domènec i Muntaner, un dels millors conjunts de l’arquitectura modernista catalana juntament amb l’Institut Pere Mata de Reus, obra del mateix arquitecte, constituïdes totes elles per diferents pavellons i recorreguts que formen tot un conjunt, on tot pot encabir-se i sumar. En aquest cas el complex, destinat abans a escorxador i ara a centre cultural, que inclou diversos pavellons com la Sala d’Exposicions Antoni García, els serveis administratius de l’IMACT, i que ara inclourà també el Museu de Tortosa “Històric i arqueològic de les Terres de l’Ebre”, amb els corresponents serveis, entre d’altres, de botiga i punt d’atenció turística, per què no es podia dir Centre Cultural Ricard Salvat?

La nostra proposta continua sent vàlida. Ara més que mai, quan la política ha perdut credibilitat, i quan la dedicació a les tasques polítiques està absolutament desprestigiada, cal generositat i cal consens i cal sobretot evitar el conflicte, per respondre a les necessitats de tots i de totes; la política no ha de ser confrontació. Ara més que mai, és just i necessari el consens, i que Ricard Salvat sigui reconegut a la seua ciutat, Tortosa, és més que mai, just i necessari.


Enric Roig i Montagut
Arquitecte i regidor del PSC a Tortosa