23 de juny del 2011

L'olla barrejada de la Marta Viladrich

Marta Viladrich és una tortosina incorporada molt intensament als actius culturals de la ciutat.

L'IMACT va tindre l'encert de programar una manifestació expositiva, a la sala Antoni Garcia de l'antic escorxador de Tortosa, d'una part important del seu bagatge polisensitiu i vital. "El meu cap és com una olla a pressió, alimentada per milions de coses que veig, disfruto, pateixo, sento, miro, admiro o detesto. Tinc la necessitat de provar, experimentar, tastar materials, de mesclar, fusionar...Sóc incansable. Sóc eclèctica", diu la pròpia Marta en el catàleg d'aquesta exposició.

Com també és digna d'esment la complicitat de l'Escola d'Art de la Diputació i l'apropament expositiu i pedagògic a l'aula formativa de l'escola, per part de la pròpia creadora. Un altre actiu de la cultura de la nostra ciutat, en Leonardo Escoda, sempre disposat a la col·laboració en les manifestacions culturals a la ciutat, en fou un dels vehiculadors.

L'exposició arriba, sorprèn, té missatge, toca de prop realitats, algunes de crues, del nostre temps, tal vegada del temps de sempre -et dono el meu cor, però no em robis la vida- és una de les obres exposades, que reflecteix això que em motiva.

L'acte va permetre retrobar-me amb aquell ambient cultural i amb persones que vaig conèixer i que tant em van ensenyar quan vaig exercir la responsabilitat institucional de director dels Serveis Territorials de Cultura. Per cert, va ser notòria l'absència de l'actual director dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l'Ebre. Segur que devia estar més que justificada. Com també crec que unes paraules del nou regidor de cultura de la ciutat, on tanta rellevància obté l'àmbit cultural, no haguessin sobrat, haguessin estat apropiades i encoratjadores. No els sembla?

L'acte em va servir per reflexionar sobre les possibilitats de la nostra ciutat, el col·lectiu de creadors i pensadors, historiadors, el patrimoni arqueològic i arquitectònic, l'històric i etnogràfic, les arts musicals, visuals i escèniques. Ens cal, sense cap dubte, un Pla d'acció cultural potent que, a més de servir com a escenari per a la creació i per a les manifestacions culturals, contribueixi a l'impuls definitiu del turisme cultural.

Hi ha ciutats que han consolidat les seves biennals d'art, els seus museus locals i territorials i recentment han estrenat el seu centre d'arts visuals.

Aixó està bé, molt bé. Ara, Tortosa, la capital del territori, amb tot el bagatge cultural al que abans ens hem referit, ha d'incorporar en les seves accions les referides a la recuperació del patrimoni, l'assoliment de les infraestructures culturals necessàries i la promoció d'aquelles activitats culturals que projectin l'excel·lent potencial cultural de la ciutat.

Antoni Sabaté i Ibarz
-Portaveu del Grup Municipal del PSC a l'Ajuntament de Tortosa-

11 de juny del 2011

Discurs d'Antoni Sabaté en el ple de constitució a l'Ajuntament de Tortosa



Il.lustríssim. Sr.Alcalde, regidores i regidors, ciutadanes i ciutadans:

Des del grup municipal del PSC volem expressar, en primer lloc, el reconeixement al veredicte democràtic expressat a les urnes el passat 22 de maig que va atorgar una àmplia majoria absoluta a la coalició Convergència i Unió i, en conseqüència, l'elecció en aquest Ple Constitutiu, en primera volta, com alcalde constitucional de la ciutat a vostè Sr. Ferran Bel. Us en felicitem per aquest fet.

Tanmateix, sentim just, per la seva dilatada trajectòria institucional i compromís amb la ciutat, fer pública referència a la persona de l'Excel·lentíssim senador Sr. Joan Sabaté que en actitud de responsabilitat política ha renunciat a la credencial de regidor electe per formar part de la recent constituïda Corporació Municipal.

També volem referir-nos al conjunt d'electores i electors de la ciutat, d'una manera especial als 2199 que ens varen fer confiança a les urnes. A ells en particular i també a tota la ciutadania, els hi volem fer arribar el propòsit de no defraudar-los en aquesta nova etapa municipal.

Una etapa caracteritzada pels efectes d'una crisi econòmica sense precedents i que afecta de forma general a tota la societat, amb un major impacte als més febles i necessitats, com també a una generació de joves ben preparats que veuen com les oportunitats de treball, habitatge i emancipació per construir el seu futur, són escassos i dificils i, en molts casos, inexistents.

Els moviments ciutadans aplegats en les places de pobles i ciutats ens han de fer reflexionar sobre aquesta situació. Davant del desencís i de la desafecció hem d'anteposar els valors de la política com a instrument de transformació per aconseguir la igualtat d'oportunitats i el benestar de les persones. Davant de la desafecció, la política, sí, la política en majúscules la responsabilitat, la participació, l'ètica i l'estètica en els comportaments individuals i col·lectius, la transparència, l'honestedat, el sentit comú, el sentit de servei. La política, sí, no pas els moviments financers especulatius globals. La ciutadania espera de la política l'orientació de les solucions als problemes que afecten a la societat.

Des del grup municipal del PSC, exercirem una oposició constructiva i propositiva. Exercirem el legítim control a l'acció de govern de la ciutat amb un relat de lleialtat institucional que propiciï la convivència des de les diferents posicions i sensibilitats. També elevarem a la consideració del plenari aquelles propostes que vagin en benefici del progrés de la ciutat i de la seva gent.

Com també estarem pels acords i pactes de ciutat en aquells grans temes que poguéssim determinar.

El primer d'aquests temes ha d'estar relacionat amb el desenvolupament econòmic de Tortosa que ens permeti, des de la vessant municipal, lluitar contra la crisi econòmica i crear llocs de treball. Un pacte amb els agents econòmics i socials que ens condueixi, si fa el cas, a la consecució d'un pla estratègic a curt, mitjà i llarg termini.

Som conscients de les dificultats del moment, però la nostra posició davant els avenços en l'estat del benestar que formen part del nostre fonament ideològic, ens determinarà a defensar el sistema public d'educació i la xarxa pública de salut, la seva qualitat i la previsió de les infraestructures educatives i sanitàries ja previstes a la ciutat. L'Ajuntament ha de liderar aquesta defensa i, en aquest sentit, el nostre grup romandrà fermament actiu.

En els darrers set anys, Tortosa ha estat dipositària dels equipaments bàsics relacionats amb la descentralització administrativa de l'autogovern: Palau Abària, proper edifici de les delegacions, caserna regional dels Mossos, parc territorial de bombers, Palu Oliver de Boteller, com també ho és del Campus Universitari de la URV. Tot un compendi d'elements que conformen la base de la capitalitat històrica que ve de lluny, indestriable del seu bagatge cultural..

Per tant, volem parlar també Sr. Alcalde del reforçament de la capitalitat de Tortosa, dels gestos d'apertura i generositat de l'Ajuntament envers el territori, amb una especial atenció al Nord del territori, el qual, acabada la navegació fluvial ha rotulat les seves mobilitats cap el Camp i les Terres de Lleida.

Tortosa ha d'exercir el lideratge de la capitalitat de les Terres de l'Ebre..

Com també el relat de la confluència de cultures i religions doten a la nostra ciutat d'un irrepetible mosaic de petjades culturals. El patrimoni arqueològic i arquitectònic, les arts musicals, les visuals i les escèniques. No podem deixar passar més temps sense un Pla Director Cultural que reculli de forma activa els nostres actius culturals, que fixi el marc idoni pels nostres creadors i que contribueixi de forma decisiva, ordenada i potenciada, a la potenciació del sector terciari de la nostra economia, el sector de l'oci, del lleure i del turisme cultural.

Volem dir, finalment, que de la passió i de l'estima a la ciutat en farem companyia permanent de viatge.

Gràcies per la seva atenció

10 de juny del 2011

20 años en el Ayuntamiento de Tortosa

Discurs de comiat com a regidor de José Martín Cid en el ple ordinari de juny



Alcalde, regidores, regidors:

Antes de despedirme, permitirme que comparta con todos vosotros una reflexión en torno a la falta de implicación en la política de una gran mayoría de nuestros conciudadanos

Desde hace bastantes años asistimos a una época de creciente descrédito de la política. La política y los políticos no están de moda. Viven horas bajas. El descrédito es popular y está en expansión.
Su resultado es una deslegitimación de la política, una falta de confianza en los políticos. Una creciente y difusa desconfianza que conlleva una acentuada falta de credibilidad.

Diversas son las causas que se apuntan.
La primera y más generalizada es la doble acusación a los partidos políticos de anteponer los intereses partidarios al general del país y moverse con el único objetivo de mantenerse asidos al poder.

Otros explican como principal causa del descrédito la enorme repercusión que tienen conductas dudosamente éticas, cuando no delictivas, de políticos o de personas vinculadas directa o indirectamente a la actuación política. Expresiones como “tráfico de influencias”, “prevaricación”, “cohecho”, “soborno”, “información privilegiada”, “comisiones secretas” han pasado a ser de uso corriente.

También se atribuye la pérdida de credibilidad a los enfrentamientos entre políticos que, a menudo, producen la sensación de falta de autenticidad, de no veracidad del debate. Expresiones como “Dios los cría y ellos se juntan”, “todos son iguales”, o bien “sólo les interesa permanecer en el cargo” tienen origen en esta causa.

Tal vez una de las razones más profunda del descrédito de la política y la instalación de la cultura de desconfianza sea la genérica inadecuación entre expectativas y realidad. El desencanto y la desilusión son los primeros pasos hacia el descrédito. Entre nosotros, tiene su origen en las enormes expectativas que levantó la llegada de la democracia y lo que han sido las realidades subsiguientes.

Dicho lo anterior, quede claro que los políticos en democracia solucionan conflictos y hacen posible la convivencia y la gobernabilidad. Lo que muchos de ellos sienten hoy es la necesidad de impulsar una reacción moral y práctica que restituya a la política democrática su credibilidad y dignidad.

Para ello, hoy como ayer y siempre, política es pedagogía. La vieja formulación de Rafael Campalans no ha perdido ni un ápice de vigencia. Hay que volver a explicar tantas veces como haga falta que la política, que siempre ha sido difícil, no es sórdida, triste y lamentable tarea, sino una acción colectiva que es a la vez pasión, trabajo y juego.

Hay que insistir en los valores de la cultura política como forma de fortalecer la democracia y sus instituciones: el espíritu de tolerancia y diálogo; el debate como método para establecer objetivos racionales para la vida colectiva; el respeto a las minorías, facilitando su corresponsabilidad; el ejercicio de la oposición constructiva; el acuerdo, la concertación o el pacto como estilos generalizados de gobierno.

Restablecer la dignidad y el sentido de la política democrática es hoy tarea prioritaria: el apoliticismo es el gran adversario de la democracia.

Hasta aquí mi reflexión sincera sobre la política.

Permitirme, ahora, unas cuantas palabras más para despedirme de la Corporación Municipal de la ciudad que me acogió hace ya treinta años.
Entre en él con 34 años y los veinte que he tenido el honor de pertenecer a su pleno han sido toda una escuela de democracia, dedicación, trabajo, conocimiento de las distintas realidades ciudadanas, negociación, amistad, ilusión, etc….

Esta intensa dedicación en cuerpo y alma no habría sido posible sin la generosidad de Teresa, mi esposa, que pacientemente ha soportado mi auténtico vicio por la política, renunciando ella misma a sus inquietudes por la cosa pública; y de Claudia, mi hija, que a pesar de ser profesor de historia, pasó el bachillerato sin que su padre le explicara la republica y la guerra civil, como ella se merecía, porque siempre estaba reunido, cuando no en el ayuntamiento en el partido.

En fin, hoy digo adiós a esta institución pero nunca diré adiós a seguir trabajando por Tortosa, de la manera y forma que sea, allá donde quiera que esté.

He defendido mis convicciones con fuerza, con pasión, con vehemencia, a veces excesiva, desde aquí quisiera reconciliarme con todos aquellos que se sintieron heridos u ofendidos con mis palabras o acciones. A pesar de todas las batallas libradas, siempre me ha conducido, en las discusiones políticas, la voluntad de convencer más que de vencer, e intentando separar las personas de sus posicionamientos políticos.

Ahora sí, ya acabo, dando las gracias a todos los funcionarios y trabajadores de esta casa, con los que he compartido a lo largo de estos veinte años, tiempo y trabajo, ilusiones y decepciones, y sin ser exhaustivo quisiera personificarlos en Rosa Poy, Pilar Lanau, el Sr. Sancho, José Luis Linaje, Anna Ariño, Manolo García, Jaume Martinez, Francesc Peralta, Aitor ,Cristina y el resto del equipo del área de urbanismo.

Por supuesto quiero tener un recuerdo para todos los regidores con los que en estos cinco mandatos he tenido la oportunidad de trabajar, desde el acuerdo o la discrepancia por mejorar nuestra ciudad y la vida de sus ciudadanos.






También recuerdo con especial afecto a Vicent Beguer, mi primer alcalde; a Mariano Curto, en una etapa de dura oposición; a Joan Sabaté que confió en mí para dirigir el POUM y con el que he compartido estos veinte años de dedicación política de forma obsesiva, con muchas más luces que sombras, tanto en la oposición como en el gobierno; y al actual alcalde Ferran Bel, con el que, a pesar de los tiempos difíciles que corren, siempre ha mantenido una puerta abierta al diálogo personal.

ADIOS Y HASTA SIEMPRE.

Pleno Ajuntament

TORTOSA 6 JUNY 2011

El meu compromís per Tortosa



Els resultats de les darreres eleccions municipals han estat molt dolents per al nostre partit, per al Partit dels Socialistes de Catalunya, tret d'algunes excepcions en què, fins i tot, hem aconseguit millorar la nostra representativitat. Els socialistes hem reconegut la nostra derrota arreu del país, i jo vull fer-ho concretament en el cas de Tortosa. Estem en una conjuntura dolenta per a l’esquerra i, més concretament, per al socialisme democràtic. Només cal veure l’enorme taca blava que identifica els governs de dretes arreu de la Unió Europea. A aquest context, cal aferir el càstig electoral que estan rebent tots els governs europeus com a conseqüència de la crisi. Amb tot, hi ha circumstàncies locals que no s’han d’ignorar. En el cas de Tortosa segurament vàrem cometre errors que ens varen portar a perdre l’alcaldia ara fa quatre anys i potser no hem encertat en la tasca d’oposició en el darrer mandat. Cal assumir la responsabilitat política del resultat i així ho he fet renunciant a l’acta de regidor electe, per donar pas a una renovació profunda del grup municipal socialista i del nostre lideratge municipal.

Hem reconegut el mal resultat i també la victòria dels nostres contrincants, CiU, i els hem felicitat. Amb tot, reconèixer els resultats i acceptar-los com expressió de la voluntat majoritària de la ciutadania, no vol dir pensar que és la millor opció per a Tortosa. Hem rebut el suport de 2.200 ciutadans i ciutadanes amb dret al vot i que l’han exercit, que democràticament han fet confiança a la nostra proposta i que esperen que la defensem. I això és el que farem. Ho farem des del grup municipal i ho farem des del partit i des de les diferents responsabilitats institucionals que tenim. Personalment ho garanteixo com a primer secretari de l’agrupació local del PSC i és el meu compromís com a senador. Al llarg del mandat municipal exercirem una oposició rigurosa i responsable i posarem totes les nostres energies en reforçar l’alternativa socialista a Tortosa. Som una sòlida opció de futur i una de les essències de la democràcia és l’alternança en el govern. Estarem a punt perquè els tortosins i tortosines ens puguin tornar a fer confiança d’aquí a quatre anys.

Venen temps difícils, no només per les conseqüències de la crisi econòmica, sobretot l’atur, també per les retallades en l’estat del benestar que ens està aplicant el govern de CiU. Estarem al costat de la nostra gent, en defensa de la continuïtat dels drets socials assolits al llarg de molts anys de lluita democràtica, en la que els socialistes hem estat en primera línia. Treballarem per donar resposta a la confiança dels nostres electors i, més enllà, al que la societat espera de nosaltres.

Tanco 20 anys a l'Ajuntament, vuit dels quals com alcalde, i ho faig amb agraïment als tortosins i tortosines per haver-me permès dedicar-me a la ciutat durant aquest temps. Per a un polític, la màxima satisfacció és servir a les persones des de l'administració municipal, la més propera, i ser alcalde de la seva ciutat. Treballar per Tortosa ha estat des de sempre la meva gran passió. I ho continua sent. Per això, avui revalido el meu compromís polític amb la meva ciutat per ajudar a construir un futur molt millor. Gràcies.

Joan Sabaté Borràs
Primer secretari del PSC de Tortosa i senador

6 de juny del 2011

Eduard Ena no recollirà l'acta de regidor i el seu lloc al grup municipal socialista l'ocuparà Dolors Bel



Ena ha estat regidor durant els darrers quatre anys i cap de gabinet de l'alcaldia durant els dos mandats socialistes a Tortosa

Eduard Ena ha renunciat, per motius professionals i personals, a recollir l'acta de regidor a l'Ajuntament de Tortosa, en el ple que es celebrarà dissabte vinent de composició dels nous consistoris fruit de les eleccions municipals del 22 de maig passat. El seu lloc l'ocuparà la número 5 de la candidatura, Dolors Bel. Eduard Ena té 39 anys i és advocat. Ha estat regidor durant els darrers quatre anys i va ser cap del gabinet de l'alcaldia durant els dos mandats socialistes.

Així, el grup municipal socialista a l'Ajuntament de Tortosa estarà format per Núria Chertó, Antoni Sabaté, que en serà el portaveu, i Dolors Bel.