El polígon Catalunya Sud, situat entre Tortosa i l’Aldea, inicialment amb 110 Ha. de sòl industrial i amb capacitat per ampliar fins a 300Ha, és la peça de sòl industrial més important de les Terres de l’Ebre, i si tenim en compte la seva ubicació estratègica al corredor del Mediterrani, esdevé la gran oportunitat de futur de la nostra regió.
Més enllà de la ubicació privilegiada i de la disponibilitat de sòl abundant, un dels grans actius del nostre polígon ha de ser disposar d’aigua de qualitat, abundant i barata, un actiu que moltes empreses valoren especialment a l’hora de decidir les seves inversions.
El polígon té des de la seva posada en funcionament una concessió d’aigua del Consorci d’Aigües de Tarragona, que ha permès atendre les necessitats immediates. Amb tot, des del principi ha estat present la necessitat d’aconseguir una garantia estable de subministrament d’aigua. En un primer moment vàrem tindre l’oferiment de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre per poder disposar del pous que s’havien de construir a Vinallop, com a garantia de subministrament en cas d’accident en la neteja de l’embassament de Flix. La contestació veïnal a la construcció del pous va provocar l’anunci del ministeri de Medi Ambient, Rural i Marítim que els pous, finalitzada l’obra, es segellarien, la qual cosa obligava a cercar un nou subministrament alternatiu.
Davant d’aquesta situació, immediatament, al mes de novembre de 2008, el grup municipal socialista de Tortosa vàrem presentar una moció al ple, demanant que es constituís una mancomunitat amb l’Aldea, única forma legal de poder subministrar al sòl ubicat en els dos municipis alhora, i també instant la demanda a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre d’una concessió d’aigua per abastir el polígon, solució que m’havia donat el secretari d’estat de medi Rural i Aigua, en Josep Pucheu. L’alcalde Bel i el seu govern s’hi van oposar i ens van dir de tot, que no ens pertocava, que ells ho anaven a fer d’immediat i que de manera infantil intentàvem agafar protagonisme, que el subministrament el garantirien mitjançant pous a la zona de Sant Onofre, etc... Ara, gairebé dos anys i mig després, han iniciat l’expedient per subministrar aigua al polígon, finançat amb 4,5 milions d’euros del fons de 10 milions que el govern d’Espanya ha destinat per a la reindustrialització de l’Ebre i demanaran una concessió a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre. Ara està tot per començar, dos anys i mig perduts, ignorant la preocupació de la ciutadania per la crisi econòmica i el patiment de les famílies per la seva principal conseqüència, l’atur. Dos anys i mig de passivitat incomprensible, una situació que mai no s’hauria d’haver produït i no sabem si en aquest temps hem perdut alguna inversió, de les que valoren la disponibilitat d’aigua, com un dels factors de localització industrial més importants.
Joan Sabaté Borràs, senador i candidat pel PSC a l'alcaldia de Tortosa
Més enllà de la ubicació privilegiada i de la disponibilitat de sòl abundant, un dels grans actius del nostre polígon ha de ser disposar d’aigua de qualitat, abundant i barata, un actiu que moltes empreses valoren especialment a l’hora de decidir les seves inversions.
El polígon té des de la seva posada en funcionament una concessió d’aigua del Consorci d’Aigües de Tarragona, que ha permès atendre les necessitats immediates. Amb tot, des del principi ha estat present la necessitat d’aconseguir una garantia estable de subministrament d’aigua. En un primer moment vàrem tindre l’oferiment de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre per poder disposar del pous que s’havien de construir a Vinallop, com a garantia de subministrament en cas d’accident en la neteja de l’embassament de Flix. La contestació veïnal a la construcció del pous va provocar l’anunci del ministeri de Medi Ambient, Rural i Marítim que els pous, finalitzada l’obra, es segellarien, la qual cosa obligava a cercar un nou subministrament alternatiu.
Davant d’aquesta situació, immediatament, al mes de novembre de 2008, el grup municipal socialista de Tortosa vàrem presentar una moció al ple, demanant que es constituís una mancomunitat amb l’Aldea, única forma legal de poder subministrar al sòl ubicat en els dos municipis alhora, i també instant la demanda a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre d’una concessió d’aigua per abastir el polígon, solució que m’havia donat el secretari d’estat de medi Rural i Aigua, en Josep Pucheu. L’alcalde Bel i el seu govern s’hi van oposar i ens van dir de tot, que no ens pertocava, que ells ho anaven a fer d’immediat i que de manera infantil intentàvem agafar protagonisme, que el subministrament el garantirien mitjançant pous a la zona de Sant Onofre, etc... Ara, gairebé dos anys i mig després, han iniciat l’expedient per subministrar aigua al polígon, finançat amb 4,5 milions d’euros del fons de 10 milions que el govern d’Espanya ha destinat per a la reindustrialització de l’Ebre i demanaran una concessió a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre. Ara està tot per començar, dos anys i mig perduts, ignorant la preocupació de la ciutadania per la crisi econòmica i el patiment de les famílies per la seva principal conseqüència, l’atur. Dos anys i mig de passivitat incomprensible, una situació que mai no s’hauria d’haver produït i no sabem si en aquest temps hem perdut alguna inversió, de les que valoren la disponibilitat d’aigua, com un dels factors de localització industrial més importants.
Joan Sabaté Borràs, senador i candidat pel PSC a l'alcaldia de Tortosa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada