CiU vota en contra del reconeixement de Tortosa a la figura de Ricard Salvat

Que trista i interessada l'excusa que va fer servir dilluns CiU, amb el suport d'Iniciativa, per no votar a favor de la moció presentada pel nostre grup del PSC de reconeixement a Ricard Salvat, dramaturg, escriptor i intel·lectual tortosí, que va morir l'any 2009. Interessada i carregada d'una falsedat. No hi ha cap pacte polític a l'Ajuntament perquè els grups no proposin el reconeixement als fills il·lustres. Durant el darrer mandat es va arribar a un acord perquè no es fessin més propostes des dels grups per atorgar més distincions de la ciutat sense que es pactés prèviament. I això són la designació de fill predilecte o adoptiu i les diferents medalles. Aquí arribava l'acord i ahir no es proposava cap d'aquest supòsits, sinó posar el nom de Savat, com a reconeixement a la seva figura, al complex cultural de l' antic Escorxador.

Per què sinó com s'hauria pogut fer durant el darrer mandat el reconeixement a la figura de Josep Panisello com a Mestre de Mestres, proposat per Presidència, i que va rebre en el plenari el suport de tots els grups? A més, si hi ha un acord de mandat, aquest s'ha de revalidar en el següent perquè un consistori, per molt que l'alcalde s'expressi i actuï com si el seu càrrec fóra vitalici, canvia cada quatre anys, amb nova gent, però també nous grups. I com va dir el nostre portaveu, Antoni Sabaté, Bel va tenir quatre dies per parlar amb el grup Socialista i no ho va fer fins una hora abans del ple. A més, Sabaté havia ofert a tots els grups en junta de portaveus compartir la moció. Sense oblidar, d'altra banda, que les propostes polítiques són legítimes i el nostre grup té el dret de portar la iniciativa en qualsevol tema. O es pensa Bel que només ell pot fer-ho?

No podem oblidar, a més, que Bel i CiU van ser els artífexs de la fi del festival Entre Cultures, que Salvat va idear i pensar per a Tortosa i que tanta notorietat en l'àmbit internacional ens va donar, convertint-nos en capital cultural de la Mediterrània. Van oblidar Salvat i el seu projecte de la mateixa manera que van girar l'esquena a un altre reconegut tortosí, el ballarí Roberto Olivan, que va haver de traslladar el seu taller de dansa a Deltebre, on han sabut extreure el suc a una proposta que no només ofereix un espectacle d'una gran atractiu artístic, sinó que ha promocionat econòmicament aquest municipi, amb una proposta cultural permanent, i el Delta de l'Ebre.

De nou, l'estretor de mires ens fan perdre una nova oportunitat de reconèixer a un dels nostres fills més il·lustres posant el seu nom al complex cultural de l'antic Escorxador, seu de l'Imact (Institut Municipal d'Activitats Culturals i Turístiques), on s'havia plantejat la possibilitat de recollir el seu llegat, edifici on hi ha la sala d'exposicions Antoni Garcia, emplaçament privilegiat de diferents actuacions durant la Festa del Renaixement.

Posició lamentable la del senyor Bel, quan des de Barcelona, la capital del nostre país i un dels principals centres culturals i intel·lectuals d'Europa, s'ha emprès una iniciativa encapçalada per l'escriptora Isabel Clara-Simó per nomenar la sala gran del Teatre Nacional de Catalunya amb el nom de l'insigne dramaturg tortosí . Des del grup, seguint aquest exemple, vam voler donar un sentit més nostre a aquesta iniciativa, perquè Salvat, a banda de ser un home compromès amb el seu temps, lluitador antifranquista, va pensar sempre en Tortosa i cal que la ciutat sigui justa i agraïda amb els seus fills més il·lustres, amb aquells que han apostat per la cultura en temps difícils, que no s'han resignat al poder establert i que han pensat en la seva ciutat sempre, tot i tenir una trajectòria reconegudíssima nacional i internacionalment. Però dilluns Bel i la seva majoria absoluta van evitar el reconeixement que es mereix Ricard Salvat. I al nostre grup, per molt que vulgui, no ens farà callar.